Maria Josepa Amàlia de Saxònia

Maria Josepa Amàlia de Saxònia (Dresden, 6 de desembre de 1803 - Aranjuez, 17 de maig de 1829) va ser una princesa saxona, va esdevenir reina consort d'Espanya entre 1819 i 1829, sent la tercera esposa del rei Ferran VII. Durant els deu anys de regnat, va tenir dificultats per adaptar-se a la cort espanyola i, tanmateix, a causa de les seves fortes conviccions morals i religioses, fruit de la seva educació en un convent, va retardar la consumació del matrimoni amb Ferran VII i, malgrat tot, la reina no aconseguí aportar la descendència que es buscava amb aquest nou matrimoni per la part espanyola.

Plantilla:Infotaula personaMaria Josepa Amàlia de Saxònia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1803 Modifica el valor a Wikidata
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1829 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Aranjuez (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Member of the Junta de Damas de Honor y Mérito (en) Tradueix
16 octubre 1819 –
Reina consort d'Espanya
1819 – 1829
← Maria Isabel de BragançaMaria Cristina de Borbó-Dues Sicílies → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaWettin Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFerran VII d'Espanya (1819–) Modifica el valor a Wikidata
ParesMaximilià de Saxònia Modifica el valor a Wikidata  i Carolina de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna de Saxònia (gran duquessa de Toscana)
Maria Ferranda de Saxònia
Joan I de Saxònia
Frederic August II de Saxònia
Amàlia de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 22953445 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Infància

modifica

Nascuda a la ciutat de Dresden, capital de l'Electorat de Saxònia, el dia 6 de desembre de 1803.[1][2] Era la filla del príncep Maximilià de Saxònia i de la princesa Carolina de Borbó-Parma. Maria Josepa era neta per via paterna de l'elector Frederic Cristià I de Saxònia i de la princesa Maria Antònia de Baviera mentre que per via materna ho era del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.

En néixer, la seva mare va veure's afectada per complicacions postpart i no les va poder superar, l'1 de març de 1804, gairebé després de mesos, moria. A banda d'això, ben aviat el seu pare l'envià a viure a un convent vora del riu Elba, perquè les monges s'ocupessin de la seva educació. Maria Josepa cresqué i s'educà en un ambient rígid i extremadament religiós i, de fet, no va abandonar el convent fins als setze anys, el dia abans de sortir cap a Espanya per convertir-se en l'esposa del rei Ferran VII.[1]

Reina d'Espanya

modifica

Es va casar amb el rei d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, fill de Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Parma. La necessitat d'assegurar la continuïtat de la dinastia borbònica a Espanya després de dos matrimonis sense fills de Ferran, feu que hi hagués una nova elecció, que recaigué en una princesa saxona. Per una banda hi havia el record de la princesa Maria Amàlia de Saxònia, esposa de Carles III d'Espanya; de l'altra les princeses saxones tenien fama de mares prolífiques.

Ell, que tenia vint anys més que Maria Josepa, va enamorar-se'n en veure un retrat seu i va decidir casar-se amb ella. Durant el viatge Ferran va enviar algunes cartes la seva futura esposa per tal d'amenitzar el llarg viatge des de Saxònia, amb un contingut mescla de religiositat, falta de sintaxi i, tanmateix, de desig sexual per part del futur espòs.[3][4] La princesa arribà a Espanya el 2 d'agost de 1819, va entrar per Hondarribia, en direcció a la capital, a Madrid ella va tenir una gran rebuda, com era tradició a la vila.[1] Finalment, la parella reial va casar-se el 20 d'octubre d'aquell any.[3]

Des d'un primer moment la relació entre la princesa saxona i el rei espanyol fou tibant. Mentre Ferran VII pretenia assegurar la continuïtat de la dinastia amb el naixement d'un fill mascle, Maria Josepa seguia aferrada a forts principis religiosos i morals que li impedien mantenir relacions sexuals amb el seu marit. No fou fins després d'una carta d'intermediació del Sant Pare que la parella pogué consumar el matrimoni.

Maria Josepa tingué sempre problemes per desenvolupar-se en el si de la Cort espanyola i molt especialment en les relacions íntimes amb el seu espòs. La parella no tingué fills i la princesa Maria Josepa s'anà retirant de la vida pública de forma progressiva, amb llargues estades als Palau d'Aranjuez, a La Granja de Sant Ildefons o el Palau de Riofrío.

Maria Josepa va morir al Palau d'Aranjuez el dia 17 de maig de 1829. Mesos després, Ferran es va tornar a casar, aquesta vegada amb la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies amb qui tingué dues filles.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Martín Escribano, 2011, p. 236.
  2. «Madrid 5 de Diciembre». Gaceta de Madrid, 06-12-1825, p. 588 [Consulta: 3 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 González Cremona, 1998, p. 119.
  4. González Cremona, 1998, p. 120.

Bibliografia

modifica


Precedit per:
Maria Isabel de Portugal
Reina consort d'Espanya
1819-1829
 
Succeït per:
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies