Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843.[1]

Plantilla:Infotaula personaBaldomero Espartero
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1793 Modifica el valor a Wikidata
Granátula de Calatrava (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
  Regent del Regne
17 d'octubre de 1840 – 23 de juliol de 1843
Dades personals
Altres nomsBaldomero Espartero Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLogronyo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDomini militar i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar i polític
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarCapità General de l'Exèrcit Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès
Primera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Vergara
Comte de Luchana
Duc de Morella
Duc de la Victòria
Vescomte de Banderas Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría Jacinta Martínez de Sicilia y Santa Cruz (1827–1878) Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancisco Fernández Espartero y Álvarez de Toro Modifica el valor a Wikidata
ParentsEladia Fernández de Espartero y Blanco, neboda Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2 setembre 1841Confiscation of Espartero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Va començar els seus estudis al seminari d'Almagro. El 1808 s'allista a l'exèrcit i participa en la Guerra del Francès. Des del 1810 restà a Cadis assetjat pels francesos, mentre es feien les Corts constituents i on fa estudis militars i d'enginyer. Durant la primera guerra carlina va estar del costat de la reina Isabel II d'Espanya.

1842 - Revolta contra la política fiscal d'Espartero a Barcelona

El seu pare havia encarrilat la seva formació per un destí eclesiàstic però la Guerra de la Independència el va arrossegar des de molt jove al front de batalla, que no va abandonar fins cinc anys després. Combatent en tres dels quatre conflictes més importants d'Espanya en el segle xix, va ser soldat en la guerra contra la invasió del francès, oficial durant la guerra colonial al Perú i General en Cap a la Primera Guerra Carlina.[2] Va viure a Cadis el naixement del liberalisme espanyol, camí que no abandonaria mai. Home extremadament dur en el tracte, valorava la lleialtat dels seus companys d'armes -terme que no agradava sentir als altres generals- tant com l'eficàcia. Va combatre en primera línia, va ser ferit en vuit ocasions i el seu caràcter altiu i exigent el va portar a cometre excessos, de vegades molt sagnants, en la disciplina militar. Va ser dues vegades President del Consell de Ministres i va arribar a la Direcció de l'Estat com a regent durant la minoria d'edat d'Isabel II. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat i afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys.[3][4][5][6] La revolta va revifar el 1843 provocant un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes del Port de Barcelona i les muralles.[7][8] La ciutat s'entregà, però la indignació no va fer més que créixer. S'aixecaran altres ciutats com Reus, València, Alacant i Sevilla, en un moviment dirigit per una coalició de moderats i progressistes liberals descontents. L'estiu de 1843, Espartero va veure perduda la situació i va decidir marxar cap a Anglaterra.[9]

Ha estat l'únic militar espanyol amb tractament d'Altesa Reial i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de ben jove.

« La Pàtria compta amb els vostres esforços,
amb les vostres virtuts, amb la vostra saviesa,
perquè feu lleis que refermen els seus drets i
destrueixin els abusos que s'han introduït en el govern
de l'Estat. Feu, que la Reina tingui una
gran satisfacció en acceptar-les, i la Nació a obeir.

Pel que fa a mi, senyors, jo les obeiré sempre,
perquè sempre he volgut que es compleixi la voluntat
nacional, i perquè estic convençut que
sense l'obediència a les lleis, la llibertat és impossible.
»
— Baldomero Espartero en la sessió de les Corts Constituents
del 28 de novembre de 1854

Referències

modifica
  1. Comellas, José Luis Historia de España. Moderna y contemporánea. Rialp [Barcelona], 2008, p. 264-265.
  2. Santirso Rodríguez, Manuel «El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840)» (en castellà). Gerónimo de Urdariz, n.14-15, 1999, pàg. 169 [Consulta: 18 maig 2013].
  3. «Bombes sobre Barcelona». Sàpiens, 01-04-2018.
  4. La Vanguardia, 21-11-2010, La Banalidad, Espartero aconsejó en 1842 que Barcelona fuese bombardeada al menos una vez cada 50 años[Enllaç no actiu]
  5. Ciutat Vella vol canviar els noms dels carrers que fan referència al general Espartero
  6. MATA, Jordi. «No s'ho mereixen». Sàpiens [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
  7. Estanislau Roca, Montjuïc, la muntanya de la ciutat, p.55
  8. «Les utopies socials i la construcció de la ciutat: l'Eixample i el Pla Cerdà». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
  9. Comellas, José Luis Historia de España. Moderna y contemporánea. Rialp [Barcelona], 2008, p. 264-265.

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica



Càrrecs públics
Precedit per:
José Maria Calatrava
President del Govern Espanyol
1837-1837
Succeït per:
Eusebio de Bardaxí y de Azara
Precedit per:
Vicente Sancho y Cobertores
President del Govern Espanyol
1840-1841
Succeït per:
Joaquín María Ferrer Cafranga
Precedit per:
Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
President del Govern Espanyol
1854-1856
Succeït per:
Leopoldo O'Donnell Jorís