Amposta
Amposta és una ciutat catalana, capital de la comarca del Montsià.
 Amposta | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Vegueria | Terres de l'Ebre | ||||
| Comarca | Montsià | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 20.738 (2019) | ||||
| • Densitat | 149,95 hab/km² | ||||
| Llar | 16 (1553) | ||||
| Gentilici | Ampostí, ampostina | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 138,3 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània i Ebre | ||||
| Altitud | 8 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Amposta | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Adam Tomàs i Roiget | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 43014 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 430141 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | amposta.cat | ||||
 | |||||
El terme municipal, el més gran de la comarca, està situat al marge dret del riu Ebre, al punt en què conflueixen la línia costanera i el delta de l'Ebre. El terme municipal inclou els pobles de Balada i Poble Nou del Delta i les urbanitzacions Eucaliptus i Favaret.
EconomiaModifica
El principal sector de l'economia de la ciutat era fins ben entrat el segle XX l'agricultura, sobretot l'arròs i els regadius. Actualment l'economia està diversificada. La indústria tradicional del municipi ha estat la paperera i l'agroalimentària, entre aquesta darrera, destaca com una de les principals empreses de la vila la Cambra Arrossera del Montsià.
El sector terciari és el preponderant. La ciutat és un centre comercial i de serveis del Montsià i altres poblacions de fora de la comarca, té els serveis propis d'una capital de comarca i és cap de partit judicial. A més el sector de l'ecoturisme relacionat amb el parc natural del Delta de l'Ebre, experimenta una constant creixement.
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
HistòriaModifica
Malgrat que la vila fou fundada el segle XII, no es va desenvolupar donada la seva situació geogràfica, a la costa i sense barreres naturals de protecció, ja que el delta encara no estava format. Exposada a continus atacs per mar, durant el segle XVI fou destruïda repetides vegades per pirates i no ressorgí fins al segle XIX, quan la construcció del canal de la dreta permeté la colonització del delta, que feu créixer la vila considerablement.
Edat AntigaModifica
Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empúries i una necròpolis a l'Oriola, que documenten la presència ibèrica al terme municipal.
En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, és probable que els romans establissin un punt de vigilància, ja que el nom Amposta derivaria del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. També s'han trobat restes d'una vil·la romana a la vora del turó de la torre de la Carrova.
Edat MitjanaModifica
Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric.
Les primeres notícies que posseïm d'Amposta daten del 1098, abans de la conquesta cristiana. Aquell any, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va pactar amb lo seu cosí, el comte Artau II de Pallars, que li cediria en feu el lloc d'Amposta a canvi del seu ajut en la conquesta d'estes terres. Artau hi havia de construir un castell que guardés l'entrada de l'Ebre. Alhora, Ramon Berenguer III va concedir al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església d'Amposta i la vila de la Ràpita. Això no obstant, entre el 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta.[1]
L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seua ajuda en la conquesta de la zona. Estos convertiran la castellania d'Amposta en lo centre efectiu de les seues possessions a la Corona d'Aragó.
El rei Pere el Gran, lo 1280, fidel a la seua política de recuperar els llocs clau del país, va concedir als hospitalers los castells i viles d'Onda (País Valencià) i Gallur (Aragó), a canvi del castell i la vila d'Amposta. Lo que restà de l'antiga comanda hospitalera d'Amposta fou integrat a la comanda d'Ulldecona i els hospitalers només conservaren alguna propietat a Amposta. Lo que sí que va perdurar fou lo títol de castellà d'Amposta, càrrec que tenia com a dotació especial l'antiga batllia de Miravet, que havia estat dels templers i que el 1317 passà als hospitalers.
Pocs dies després que el rei Pere el Gran hagués adquirit lo domini del castell i de la vila d'Amposta, el 30 de desembre de 1280, encarregà al seu lloctinent de la vegueria de Tarragona que pregonés una crida de pobladors a Amposta, prometent-los heretats i franqueses. Precisant esta oferta, al cap de dos anys i des de Port Fangós, lo mateix monarca, Pere II, atorgà una carta de poblament a un grup específic de pobladors, ordenant llur vida jurídica segons los Usatges de Barcelona. Aquesta carta i altres concessions que féu Pere el Gran foren confirmades lo 1286 per Alfons lo Liberal. La carta de poblament d'Amposta romangué com a ordenació bàsica de la seua vida ciutadana, i juntament amb altres privilegis fou ratificada per Jaume II lo 1321.[1]
El 1461, durant la guerra civil catalana, el castell d'Amposta pren partit contra el rei Joan II d'Aragó. Per aquest motiu, el castell és posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, que el castell, fou capturat i parcialment destruït per les tropes reials.
Edat ModernaModifica
Al llarg del segle XVI, es repetiren els atacs dels pirates barbarescs i otomans. Desaparegut el castell, la vila restava indefensa als atacs dels pirates. Per això i per tal d'evitar que la ”vila no es despoble ni vingue a major ruïna de la que a present està” el lloctinent general de Catalunya autoritzà el 1541 la creació d'un impost —un onzè— sobre els fruits de la terra, sobre el bestiar i sobre la sal durant dotze anys, per a bastir muralles de defensa, que no arribaren a realitzar-se.
Durant la segona meitat del segle XVI continuaren les disputes, que ja venien des del segle XIII, amb les autoritats de Tortosa entorn de certes obligacions a les quals, segons aquestes autoritats, estaven sotmesos los ampostins. Al llarg del segle XVII foren dictades dues vegades, lo 1628 i el 1683, ordinacions o establiments pels prohoms i lloctinent del batlle de Tortosa per a intentar regular la vida interna d'Amposta en matèries administratives i en les penals relacionades amb la propietat.
Al final del segle els problemes financers de la vila persistien; immersa en una fase de profunda decadència econòmica, els representants d'Amposta adoptaren dràstiques mesures per resoldre l'endeutament en què s'havia incorregut amb la presa de capitals de particulars (los censals) i es preocupaven de cobrar les contribucions que devien alguns propietaris.[1]
Al començament del segle XVIII els conflictes se produïren amb los procuradors i lligallers de Tortosa amb el tema de la possessió i administració dels lligallos que asseguraven lo pas dels ramats a les pastures i abeuradors, i que eren una font d'ingressos.[1]
Edat ContemporàniaModifica
De la segona meitat del segle XVIII daten diversos projectes de construcció d'un canal de navegació i les realitzacions de Carles III al decenni dels anys setanta tingueren beneficioses repercussions demogràfiques i econòmiques per la vila.
Durant el segle XIX Amposta veié esdevenir-se una sèrie de transformacions de caràcter econòmic que repercutiren enormement en lo desenvolupament demogràfic i urbà de la vila. Lo 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.
El procés desamortitzador es va deixar sentir molt sensiblement a Amposta, ja que molts dels erms foren alienats en la primera etapa, la de Mendizábal, mentre que els terrenys de la dreta de l'Ebre ocupats per les salines sortiren a subhasta en la segona etapa, la de Pascual Madoz. Així, terrenys aprofitables per a l'agricultura passaren a mans de particulars i s'iniciava d'aquesta manera una profunda transformació de la propietat.
Les guerres carlines ocasionaren conflictes i penúries i Amposta hagué de refer sovint les seues muralles o bastir noves fortificacions.
A principis del segle xx, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arròs, Amposta tenia uns 4.000 habitants. La vida política d'Amposta es polaritzà entorn de dos grans grups polítics, lo monàrquic, que dirigia Joan Palau Miralles els integrants del qual eren anomenats popularment palauistes, i el republicà, que dirigia Joan Alfred Escrivà i Prades L'any 1906 arriba a l'alcaldia Joan Palau, durant el mandat del qual el creixement urbà es comença a intensificar: construcció del pont penjant, de les escoles públiques i de la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. A més, Amposta serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de les comarques per la Generalitat republicana.
La guerra civil afectà durament Amposta, especialment durant la batalla de l'Ebre, l'estiu del 1938, quan el front s'estabilitzà en el marge dret del riu. La població hagué de ser evacuada, la vila fou bombardejada 3 cops, causant 6 morts, com el que efectuà l'aviació italiana que destruí el pont penjant lo dia 10 de març de 1938. El dia 18 d'abril de 1938 la vila va ser ocupada per l'exèrcit franquista.
PolíticaModifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Esquerra d'Amposta - Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Adam Tomàs Roiget | 6.102 | 16 | 62,05% | |
| Som Amposta | Germán Ciscar Pastor | 1.077 | 2 | 10,95% | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal | Francesc Miró Melich | 860 | 2 | 8,75% | |
| Junts per Catalunya | Manel Masià Almudever | 753 | 1 | 7,66% | |
| Vot en blanc | - | 108 | - | 1,1% | |
| Total | 21 | ||||
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Josep Gil | PSUC | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Josep Maria Simó | PSC | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Joan Maria Roig | CIU | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Joan Maria Roig | CIU | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Joan Maria Roig | CIU | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | Joan Maria Roig | CIU | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Joan Maria Roig | CIU | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Manel Ferré | CIU | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Manel Ferré | CIU | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | Adam Tomàs | ERC | 13/06/2015 |
| Des del 2019 | Adam Tomàs | ERC | 15/06/2019 |
Indrets d'interèsModifica
Façana fluvialModifica
La façana fluvial d'Amposta, única a Catalunya, té com tret distintiu les façanes dels edificis abocades al riu, com la casa Lafont, la casa López i Soler i el molí de Miralles. Hi destaquen dos elements:
- El Pont Penjant: Símbol de la ciutat, construït entre el 1915 i el 1920.
- El Castell d'Amposta: Construït al segle XII per l'Orde de l'Hospital i destruït durant la guerra civil catalana. Actualment és un recinte arqueològic.
Edificis modernistesModifica
- Casa Carvallo: a la plaça Cecília Carvallo. Aquest edifici conserva alguns elements modernistes combinats amb d'altres que recorden les típiques cases de pagès.
- Casa Fàbregas a l'avinguda de la Ràpita, és del 1913 i d'estètica modernista.
- Casa Morales-Talarn: a l'avinguda de la Ràpita que conserva elements característics típics de l'època modernista com les baranes de ferro o els ornaments florals de la façana.
- Casa Masià, a l'avinguda de la Ràpita, del 1924 i d'estètica modernista.
Museus i sales d'exposicióModifica
- Museu de les Terres de l'Ebre és a l'edifici de les antigues escoles públiques, al parc municipal. Conté diverses exposicions permanents sobre arqueologia del Montsià i la regió de l’Ebre i de la fauna i la flora del territori i, en especial, del Delta de l'Ebre. A més, té altres sales amb exposicions temporals.[2]
- La Casa de Fusta: és un antic refugi de caçadors, d'estil canadenc i totalment pintada de verd, i conté una exposició sobre les llacunes i la fauna del Delta.
- Lo Pati, sala d'exposicions i centre cultural.
MúsicaModifica
Amposta es distingeix per tenir un gran nombre de societats culturals i cíviques, però en destaquen les societats musicals La Lira Ampostina (del 1916) i La Societat Musical Unió Filharmònica (del 1917), conegudes per «La Lira» i «La Filha» respectivament. Ambdues tenen bandes de gran nivell, escoles de música, i unes seus socials que organitzen contínuament actes oberts a la població; les dues, també, han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Prohoms il·lustresModifica
- Miquel Granell i Forcadell (1865-?), pedagog.
- Innocenci Soriano-Montagut (1893-1979), escultor.
- Sebastià Juan Arbó (1902-1984), escriptor.
- Josep Serra i Gil (1923-2002), ciclista, campió d'Espanya en ruta el 1949.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 12. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amposta |