L'Aldea

municipi de Tarragona, Espanya

L'Aldea és un municipi del Baix Ebre. Està situat al sud de Catalunya a la base del triangle format pel Delta de l'Ebre, a l'extrem meridional de la Serralada del Boix.

Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Aldea
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 44′ 30″ N, 0° 36′ 43″ E / 40.741666666667°N,0.61194444444444°E / 40.741666666667; 0.61194444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaBaix Ebre Modifica el valor a Wikidata
Capitall'Aldea Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.445 (2023) Modifica el valor a Wikidata (126,28 hab./km²)
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície35,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEbre i canal de l'Esquerra de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Altitud9 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació21 abril 1983 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43896 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43904 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT439044 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblaldea.cat Modifica el valor a Wikidata

La seva situació equidista de les dues ciutats més importants dels Països Catalans: Barcelona (175 km) i València (180 km), i la seva ubicació a l'eix que les comunica, la N-340, l'autopista A-7 i el ferrocarril, fan d'aquest municipi el més importants dels nusos de comunicacions de Catalunya, i el més important del Delta de l'Ebre.

Geografia

modifica
  • Llista de topònims de l'Aldea (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

modifica

Les troballes més antigues de l'Aldea corresponen a una necròpolis de la darrera etapa del neolític, situada al mas de la Palma, mas de Benita, els anys 1957-1966, i que demostren l'existència de tribus instal·lades en aquella terrassa fluvial.

De l'època de les colonitzacions dels grans pobles mediterranis, fenicis i grecs, són les peces arqueològiques trobades a la necròpolis paleoibèrica (s.VII aC) del mas de Mussols, a la finca de La Palma, a uns tres km amunt del Pont Penjat. Allí el 1996, es descobriren urnes amb ossos incinerats, les quals contenien un ric aixovar: armes de ferro, llances, dards, javelines, penjolls, cadenes, sivelles, fíbules, ceràmica fenícia i grega..., les quals es poden contemplar, la major part, al Museu del Montsià.

De l'època romana cal esmentar un mil·liari que es trobava a l'interior de l'ermita de la Mare de Déu de l'Aldea, avui desaparegut. Això fa suposar l'existència d'una ruta romana litoral, paral·lela al suposat trajecte interior de la Via Augusta.

De la invasió visigòtica i la posterior dominació àrab, ha quedat el nom ALDEA, originari de l'àrab al-dái'a, que significa llogaret, granja. A l'Aldea, hi havia un primitiu nucli de població al lloc on es troba l'ermita, que, el 1148 caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV. Però ja abans, el 1146, el comte en feu donació a priori a Bernat de Bell-lloc, definint-lo com ipsam almuniam que est in prato Tortuose que vocatus Aldea. El 1161 ja es coneix l'existència d'una església dedicada a Santa Maria.

Al segle xviii començaren els romiatges a l'ermita per demanar pluja, els quals s'han conservat fins a l'actualitat i gaudeixen d'una gran popularitat.

A part de la torre de l'ermita, símbol del nostre municipi, hi ha a l'Aldea la torre de la Candela, situada al sud del terme municipal, en línia recta amb la de l'ermita, i, al mig, la de Burjassènia; sense oblidar, les runes de la torre de Vinaixarop, situada al nord del municipi, en zona de secà, des d'on es pot fruir d'una meravellosa panoràmica del Delta.

L'Aldea, com a poble ha viscut una evolució molt recent, i sempre lligada a la de Tortosa, a la qual va pertànyer com a pedania fins al 21 d'abril de 1983, data en què aconseguí la seva independència municipal.

Festes i actes populars

modifica
  • Festa de la Mare de Déu de l'Aldea. Se celebra el dilluns de Pasqua Granada amb una romeria, processó i correbous.
  • Festes Majors. Al voltant del 15 d'agost hi ha actes populars com el correfocs, el correbous, ball a l'aire lliure, bou capllaçat.
  • Festa de la Carxofa. De mitjan gener a mitjan febrer, rostida de carxofes i mostra de gastronomia popular. Els restaurants la tenen com a plat preferent

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - - - - - 3.585 3.557 3.557

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.563 3.533 3.546 3.524 3.473 3.795 3.966
4.373 4.530
4.376

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
4.250
4.137
4.147
4.332 - - - - - -

1990- : població de dret (més info. 

Política

modifica

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

modifica
Resultats electorals - L'Aldea, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 542 31,18
ERC Oriol Junqueras 498 28,65
PPC Alicia Sánchez-Camacho 203 11,68
PSC Pere Navarro 182 10,47
ICV-EUiA Joan Herrera 79 4,54
C's Albert Rivera 37 2,12
CUP David Fernández 36 2,07
Vots en blanc 77 4,28
Altres 84 6,9
Total 1.800 61,58

Eleccions municipals

modifica

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit[1][2]

Partit 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts - - - - - - - - - 6 6
PSC 0 0 0 0 0 1 1 1 - - 1
PP 3 1 1 2 2 1 0 0 - - -
ERC - - - - - 3 6 6 8 5 4
CiU - - - 1 3 3 2 4 3 - -
Podem - - - - - - - - - 0 -
Altres 8b 10b 10b 8b 6b 3a 2a - - - -
Total 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11

a Independents per l'Ebre; b Agrupació d'Electors Independents "Unitat per l'Aldea"

Edificis

modifica

Referències

modifica
  1. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. L'Aldea» (en català). [Consulta: 9 agost 2022].
  2. Ajuntament de l'Aldea. 1983-2020. 37 anys de municipi [Consulta: 9 agost 2022]. 
  3. «L'Aldea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

modifica