Obre el menú principal

Camarles és un municipi de la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

Infotaula de geografia políticaCamarles
Escut de Camarles.svg
Esglesia de Sant Jaume-Camarles.jpg

Localització
Localització de Camarles respecte del Baix Ebre.svg
 40° 46′ 25″ N, 0° 40′ 21″ E / 40.773611111111°N,0.6725°E / 40.773611111111; 0.6725
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaBaix Ebre
Població
Total 3.278 (2018)
• Densitat 130,08 hab/km²
Geografia
Superfície 25,2 km²
Altitud 13 m
Limita amb
Partit judicial Tortosa
Organització política
• Alcalde Sandra Zaragoza Vallés (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal 43894
Fus horari
Codi de municipi INE 43903
Codi territorial IDESCAT 439039
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

És també municipi de considerable antiguitat, del qual s'han trobat restes arqueològiques, des dels romans, passant pels musulmans, inclús un poblat ibèric, del qual s'han trobat més de 50 encensers de terra cuita amb la representació de la deessa femenina Tanit.

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència[1]

Entitats de poblacióModifica

Dos dels nuclis duen el nom de lligallo: el Lligallo del Roig i el Lligallo del Gànguil

Entitat de població Habitants (2011)
Camarles 2.698
Els Lligallos 983

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - - - - 2.821 2.915 2.865 2.855

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.953 2.944 2.887 2.975 3.101 3.371 3.641 3.410 3.609 3.514

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.349 3.278 - - - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1981 després de la desagregació de Tortosa.

PolíticaModifica

Eleccions MunicipalsModifica

En les primeres eleccions municipals, el 1979, va ser elegit Primitivo Forastero com a alcalde per CiU.[2][3] Va combatre a la División Azul a la II Guerra Mundial i el 1977 és va presentar com a candidat al Senat pel falangista Círculos de José Antonio.[4][5] Va ser alcalde del 1979 al 2001, any en què va a ser inhabilitat per prevaricació.[6]

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Resultats electorals - Camarles, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 613 42,83
ERC Oriol Junqueras 342 23,89
PSC Pere Navarro 166 11,6
PPC Alicia Sánchez-Camacho 121 8,45
ICV-EUiA Joan Herrera 44 3,07
CUP David Fernández 26 1,81
C's Albert Rivera 20 1,39
Vots en blanc 39 2,7
Altres 60 4,12
Total 1.446 61,3

EconomiaModifica

L'economia està basada en l'agricultura i la indústria. Predomina el cultiu de l'arròs, hortalisses i fruites (cítrics). Al secà, es conrea garrofes, ametlles i oliveres. El municipi disposa del polígon industrial Venta Nova que, des del 1992 acull la metal·lúrgica, materials i construcció, i també la fabricació de tubs amb fibra de vidre.

ComunicacionsModifica

La carretera N-340 comunica el poble amb la C-42 (de l'Aldea a Tortosa), i amb l'Ampolla, on està la sortida més pròxima de l'autopista AP-7 (sortida 39A).

També s'hi pot arribar en tren des de Barcelona o València.

Patrimoni arquitectònicModifica

  • Torre de Camarles: Durant més de 800 anys, la presència musulmana va deixar una empremta a nivell cultural considerable al territori. Un exemple és la Torre de Camarles (coneguda pels locals com "la Torra") construïda sobre una antiga alqueria islàmica fortificada, de tipus defensiu. Aquest enclavament militar formava part, entre altres, de l'alineació de fortificacions que recorrien l'antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Des de dalt de la Torre, es pot apreciar una vista panoràmica immillorable de tota la part nord del Delta. D'aquí que Camarles, és, Balcó del Delta.
  • Torre de la Granadella: Torre i església donades juntament amb els terrenys, pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV al Bisbe Gaufret d'Avinyó, el 22 de gener de 1154. D'estil romànic, consta de torre quadrada amb l'església adossada, el claustre i la cripta subterrània de la família del marquès Don Diego de León. En l'actualitat, l'ermita és propietat privada.

Llocs d'interèsModifica

  • "La Torra" Centre d'interpretació de l'arròs: ubicat a l'antiga cooperativa de la població es pot apreciar com es treballava l'arròs en un passat no molt llunyà. L'exposició mostra la maquinària i els diferents estris que s'utilitzaven.
  • Font dels colors: La Font de la Rambla Catalunya, ha estat recentment remodelada amb la tècnica del trencadís, ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia, i plena de llums de colors durant les nits.
  • Plaça dels Presidents: El 28 de juliol de 2000 es construí la plaça dels Presidents de la Generalitat, amb un monòlit emblemàtic on consten el nom de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya esculpits a la pedra. Disposa també d'una zona d'esbarjo i d'un passeig., on es poden gaudir de les vistes de la zona nova del municipi.
  • Lligallos: Al costat mateix de Camarles, estan els Lligallos, un barri d'aproximadament 1000 persones, on destaquen el monument de la falç i la corbella, un homenatge als treballadors del nostre estimat arròs, a les Terres de l'Ebre. Feta d'acer en el seu conjunt, et donem l'entrada. Abans però, ens dóna la benvinguda la Sínia, molt típica també al territori, i indispensable temps enrere. És un sistema antic d'abastiment d'aigua, format per una roda amb catúfols, generalment de ceràmica, que tenien la funció d'agafar l'aigua del pou, i amb el moviment circular, passava a una plataforma que, des d'allí, regava la terra.

ReferènciesModifica

  1. «Municipis adherits» (en català). Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1r juliol 2013].
  2. País, Ediciones El «El Supremo inhabilita al alcalde de CiU de Camarles por prevaricación» (en es). El País [Madrid], 07-12-2000. ISSN: 1134-6582.
  3. País, Ediciones El «Artur Mas visita al alcalde inhabilitado de Camarles» (en es). El País [Madrid], 05-02-2001. ISSN: 1134-6582.
  4. «Les excentricitats de l'ex-alcalde de Camarles. Camarles». [Consulta: 4 setembre 2019].
  5. País, Ediciones El «Muere a los 81 años el ex alcalde de Camarles Primitivo Forastero» (en es). El País [Madrid], 22-05-2002. ISSN: 1134-6582.
  6. Moreso, Lurdes. «L'exalcalde convergent Carmelo Redó fitxa pel PP - 11 maig 2011» (en ca). [Consulta: 4 setembre 2019].

Enllaços externsModifica