Obre el menú principal

Montsó[1] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Infotaula de geografia política
Monzón
Bandera de Montsó Escut de Montsó
Castillo monzon.jpg
Castell de Montsó, un perfecte mirador sobre la ciutat i el seu entorn

Localització
Localización de Cinca Medio (Aragón).svg
 41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.18333333333333°E / 41.9; 0.18333333333333
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Capital de
Població
Total 17.061 (2018)
• Densitat 110,06 hab/km²
Gentilici montisonense
Predomini lingüístic Aragonès
Geografia
Superfície 155,022476 km²
Altitud 273 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Rosa Maria Lanau Morancho
Identificador descriptiu
Codi postal 22400
Fus horari
Codi de municipi INE 22158
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.monzon.es
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

 
Llibre de les Corts de Montsó de 1469 - 1470. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral de planta romànica i el Castell de Montsó d'origen àrab són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.[1]

Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle XVII s'hi va mantindre la llengua catalana.[1]

Vegeu tambéModifica

Llocs d'interèsModifica

  • Castell de Montsó
  • Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles XII i XIII,
  • Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó)
  • Ermita de la verge de l'Alegria, del sigle XVII
  • L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII
  • Porta de Luzán.
  • Muralla romànica.
  • Mare de Déu de Lacs.[2]

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joaquín Saludas PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Carlos Allué PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ernesto Baringo PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Ernesto Baringo PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Nicolás Fortuño PP 17/06/1995
1999 - 2003 Nicolás Fortuño PP 03/07/1999
2003 - 2007 Fernando Heras Laderas PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Fernando Heras Laderas PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Rosa María Lanau Morancho PP 11/06/2011
2015 - 2019 Álvaro Burrell PSOE 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Persones il·lustresModifica

ImatgesModifica

AgermanamentModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Montsó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Lacs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montsó