Sant Esteve de Llitera

Sant Esteve de Llitera
	San Esteban de Litera (es)
Localització
	41° 54′ 18″ N, 0° 19′ 37″ E / 41.905°N,0.32694444444444°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital	Sant Esteve de Llitera
Conté la subdivisió	Rocafort (en) ; Sant Esteve de Llitera
Població humana
Població	620 (2023) (8,62 hab./km²)
Idioma oficial	català (predomini lingüístic); castellà
Geografia
Part de	Franja de Ponent
Superfície	71,897187 km²
Altitud	420 m
Limita amb	el Campell ; Tamarit de Llitera ; Binèfar ; Peralta i Calassanç ; L'Almúnia de Sant Joan ; Sanui i Alins ; Montsó
Organització política
• Alcalde	Fernando Sabes Turmo
Identificador descriptiu
Codi postal	22512
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	22205
Lloc web	sanestebandelitera.es

Sant Esteve de Llitera (oficialment en castellà, San Esteban de Litera^[1]) és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera. El terme municipal té una àrea de 71,90 km², amb una població de 527 habitants (INE 2009) i una densitat de 7,33 hab./km². La major part del seu terme municipal s'estén a la part a la dreta de la Sosa. El municipi se situa en l'extrem sud de l'antic comtat de Ribagorça, que va pertànyer durant els segles XV i XVI als Ducs de Villahermosa fins a la seva desaparició com a comtat amb jurisdicció pròpia.

Geografia modifica

Nuclis modifica

La vila (471 m alt) se situa als contraforts de la serra de la Gessa, i el municipi inclou l'enclavament de Rocafort de Llitera i l'ermita de la Guàrdia. Pel nord limita amb els termes de Sanui i Alins i Peralta i Calassanç; per l'est amb el Campell -el llogaret abandonat de Pelegrinyó pertany al terme municipal del Campell, mentre que el llogaret abandonat de Rocafort pertany a Sant Esteve de Llitera- i Tamarit de Llitera; pel sud la partida de Binafelda de Sant Esteve limita amb el terme municipal de Binéfar i per l'oest limita amb l'Almúnia de Sant Joan i Montsó.

Sant Esteve de Llitera, eclesiàsticament, ha pertangut a la diòcesi de Lleida fins a l'última reestructuració de les diòcesis pel Vaticà en què ha passat a dependre de la nova de Barbastre-Montsó. Antigament, el cap de partit judicial va ser Tamarit de Llitera. L'estació de ferrocarril més propera ha estat Binéfar i ara, en estar tancats els seus serveis, és Montsó i la parada més propera de l'AVE es troba a Lleida. La carretera nacional més propera passa per Binéfar, que uneix Tarragona amb Sant Sebastià. Pels voltants de Binèfar està projectada l'Autovia Osca-Lleida.

Topònim modifica

En els documents antics apareix citat com "Sancti Stephanus" que, per evolució fonètica en època tardoromana, va donar origen a Sant Esteve. La segona part del nom fa referència a la comarca de la Llitera, a la qual pertany. La veu "Llitera", procedeix del llatí, de la paraula "lectuaria", que té a veure amb el substantiu "lectum". D'aquesta manera la veneració del primer sant del cristianisme, anomenat Esteve, va donar el nom de la població i també serví per a distingir-la de les nombroses poblacions amb la denominació de "Sant Esteve". D'ençà de temps antics es coneix en castellà com a "San Esteban de Litera" i en aquesta llengua és el seu únic nom oficial.

Sant Esteve de Llitera, és pronunciat en la parla local |santis'tebə·də·ʎi'teɾə|. En aquesta forma autòctona de pronunciació es conserva la "-i" del genitiu singular de "sanctu". Així, el nom originari, Esteve, procedeix del grec "stephanus", amb la pronunciació de la "v" labiodental del fonema "ph", que posteriorment va perdre aquest caràcter labiodental.

Llengua modifica

Situat en plena àrea transicional dels parlars ribagorçans catalans i aragonesos, el parlar de Sant Esteve és un parlar de frontera del català ribagorçà, on s'entrecreuen ja d'antic tot un feix d'isoglosses de l'aragonès. Este català de transició, situat a l'extrem occidental del ribagorçà, és similar al de Sanui i al de Calassanç.

El sistema vocàlic de Sant Esteve es caracteritza pel fonema /ɛ/, que té una obertura de tercer grau i timbre neutre, indefinit, així, els naturals del poble pronuncien |santis'tebə·də·ʎi'teɾə|. En canvi, el sistema consonàntic és molt semblant als sistemes de l'aragonès i del castellà, puix que perd totes les consonants sonores i presenta trets característics, com l'articulació interdental de la c no velar i de la s no sonora de certs mots no-romànics; té els mateixos fonemes del castellà, més el fonema /×s/, prepalatal fricatiu sord. També presenta la típica palatalització ribagorçana de la -L- dels grups llatins PL, BL, FL, KL..., tant en posició inicial com en interior de paraula: am|pʎ|o, |pʎ|ovide, |bʎ|anco, do|bʎ|e, |fʎ|oc, "floc", un|fʎ|ar, |kʎ|aror... En la morfologia i sintaxi hi ha molts punts d'unió entre formes aragoneses i catalanes, sota un fons original ribagorçà. El lèxic també és típicament ribagorçà.

Història modifica

S'han trobat restes a la Vall de Sosa, als Llops i en el Riols, que denoten els primitius poblaments. El segon jaciment està encara en fase d'investigació, malgrat que s'han trobat quantitat de materials dipositats en el Museu Provincial i a la Casa Parroquial de Binèfar.

Sabem que prop de Sant Esteve va haver-hi moltes poblacions que van desaparèixer o van ser abandonades pels seus habitants, molts dels quals van anar a residir a la vila. Aquest seria el cas del Riols (o Olriols), Vinomàs, Maimó, Rocafort, Pelegrinyó, Alcanar...

Probablement, el nom de la vila prové de la denominació del primitiu castell, dedicat al protomàrtir Sant Esteve (Sanctus Stephanus), que avui està en ruïnes, del qual sols es conserva una torrassa.

Pres pels musulmans, igual que la resta de les viles i llocs lliterans, Sancho Ramírez el va recuperar de forma esporàdica l'any 1064 i es perdria probablement tres anys després. En el 1089 és reconquerit de nou pel mateix Sancho Ramírez i restarà inclòs dins dels límits de l'anomenat "Regne de Montsó". De nou es perdrà per les contínues incursions musulmanes, intentant recuperar-ho Pere I d'Aragó, encara que serà el seu fill Alfons I d'Aragó el que l'any 1107 posarà cèrcol a la població i també a Tamarit. Una nova algara musulmana farà que es perdi de nou per ser definitivament reconquistada per Ramon Berenguer IV el Sant entre els anys 1143 i 1149.

Al regnat de Pere IV, durant el qual Sant Esteve tornarà a adquirir un cert protagonisme en entaular aquest rei negociacions amb Maria de Portugal, vídua de Ferran d'Aragó, senyora d'Albarrasí, per dur a terme un tractat pel qual Sant Esteve i Tamarit serien lliurades a canvi del senyoriu d'Albarrasí.

Sant Esteve, segueix donant nom a la parroquial que es va edificar fora del castell, en el recinte de la població i que va ser consagrada l'any 1450. L'any 1585 en les corts de Montsó i Binèfar la guàrdia del rei Felip II d'Espanya s'albergava en la població, la qual cosa va suposar tot un esdeveniment en aquelles dates. Comptava en aquells moments la vila amb 150 veïns.

Va haver de sofrir els horrors de la guerra de 1642 i la temible pesta bubónica apareguda en el 1648, que es va perllongar vuit anys, delmant la localitat.

Consistori municipal modifica

Llista d'alcaldes de Sant Esteve de Llitera modifica

Període	Alcalde	Partit
1979-1983	José Isidro Meler Til	PAR
1983-1987	José Isidro Meler Til Til	PAR
1987-1991	Enrique Latorre	PAR
1991-1995	José Isidro Meler Til	Partit Popular d'Aragó
1995-1999	Jaime de Salas	PAR
1999-2003	José Isidro Meler Til	PP d'Aragó
2003-2007	Jaime de Salas	PAR
2007-2011	Fernando Sabés Turmo	PSOE d'Aragó
2011-2015	Fernando Sabés Turmo^[2]	PSOE d'Aragó

Composició de l'Ajuntament modifica

Eleccions municipals
Partit	2003	2007	2011
PSOE-Aragó	1	6	6
PP d'Aragó	2	1	1
CHA	2	-
PAR	2	-
IUA
Total	7	7	7

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1900	1910	1930	1940	1950	1960	1970	1978	1991	1996	2001	2004	2007	2008
-	-	-	-	-	-	-	-	689	658	600	562	497	550

Monuments modifica

Monuments religiosos modifica

Capella de Sant Roc, situada al carrer de San Roque, dins d'un edifici que antigament va ser un hospital i després covent.
Ermita de Sant Isidre, al paratge de les Fosses.
Església parroquial de Sant Esteve "Sancti Stephani"
Capella de Santiago.
Capella de la "Virgen de la Cama", situada en l'antiga Casa Laplana.
Capella de Casa Sales, que va albergar un quadre del pintor Mengs.