Baells

municipi d'Osca
Per a altres significats, vegeu «Baells (desambiguació)».

Baells[1][2] és un municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBaells
Baélls (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Baells entre 1904 i 1914

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 57′ 15″ N, 0° 27′ 32″ E / 41.95404°N,0.45891°E / 41.95404; 0.45891
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
ComarcaLlitera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població91 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,29 hab./km²)
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic)
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície39,824246 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud610 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio Solano Salas Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22569 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic974 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE22043 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbaells.es Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

L'any 1610, Baells encara conservava el nom de Bays. Va tenir un important palau fortificat, que avui es conserva –parcialment i modificat– al bell mig del centre urbà.

Geografia

modifica

Situat al somontà pirenaic, a tocar del barranc de Requé, afluent de la Noguera Ribagorçana.

Limita amb Benavarri al nord, amb Estopanyà al nord i oest, amb Camporrells a l'oest, amb Castellonroi a l'oest i sud, amb Albelda al sud, amb El Campell a l'est i amb Peralta i Calassanç a l'est.

Entitats de població

modifica

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1978 1991 1996 2001 2004 2016
727 - - - 483 - - 258 171 160 144 134 105

Monuments

modifica
 
Castell-palau de Baells

Monuments religiosos

modifica
  • Església parroquial Nostra Senyora Assumpta, barroca, segle xvii, decoració interior de guixeries i la torre amb tres cossos realitzada en maó.
  • Ermita de Sant Toribi de Liébana del segle xviii.
  • Església de Sant Nicolau, a Natjà, romànica del segle xii.
  • Església parroquial de Sant Pere, a Sorita, barroca, segles xvii i xviii.
  • Ermita de Sant Urbà, a Sorita, de maçoneria, segle xviii.
  • Monestir de Jesús de l'Hort de Getsemaní, a Sorita, també anomenat Convent o Cinquena de Getsemaní (en ruïnes).

Monumentos civiles

modifica

Personatges il·lustres

modifica

Festivitats locals

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica