Castelló de Farfanya

municipi de Catalunya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs. A més de la vila de Castelló de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torredà.

Infotaula de geografia políticaCastelló de Farfanya
Escut d'armes
Escut d'armes

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 49′ 16″ N, 0° 43′ 45″ E / 41.821111111111°N,0.72916666666667°E / 41.821111111111; 0.72916666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaNoguera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total508 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat9,66 hab./km²
Llars184 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCastelloní, castellonina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície52,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu de Farfanya Modifica el valor a Wikidata
Altitud358 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataOmar Noumri Coca (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25136 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25069 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT250693 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcastellofarfanya.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

El gentilici d'aquest municipi, en les seves diferents formes, és castelloní, castellonina, castellonins, castellonines, gentilici que comparteix amb Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà.[1][2]

HistòriaModifica

L'origen de Castelló cal cercar-lo en la seva antiga fortalesa, tal com el seu propi nom deixa veure. El castell de Castelló de Farfanya formava part de la línia defensiva sarraïna que protegia la plana de les empreses militars comtals.

El lloc fou conquerit entre els anys 1116 i 1130 i el territori disputat entre la noblesa. El 1190 és reconeguda la sobirania d'Alfons el Cast (1154-1196).[3]

Castelló va gaudir d'una important puixança política i econòmica; es bastiren les esglésies de Santa Maria, al castell, i de Sant Miquel a la vila baixa.

 
Castelló de Farfanya en una fotografia de 1893

El castell de Castelló de Farfanya va ser l'últim bastió de resistencia urgellista durant la revolta Jaume d'Aragó, el comte d'Urgell, el 17 de novembre de 1413.

El castell es va malmetre a la Guerra dels Segadors i més endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a començament del segle xix.

La vilaModifica

A més de les esglésies de Santa Maria (seu d'un priorat canonical) i de Sant Miquel, la vila té diverses construccions senyorials i una font barroca, prop de l'església de Sant Miquel. Procedeix de Castelló el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predel·la del mateix autor però procedent d'un altre retaule, ambdues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic.

El 8 de març de 2023 el castell de la vila va ser afegit a la Llista Vermella del Patrimoni.[4][5]

GeografiaModifica

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
172 157 184 426 1.260 1.687 1.608 1.572 1.421 1.150

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.230 1.154 1.106 1.083 986 1.001 680 642 612 612

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
597 592 587 582 588 564 586 564
549
565

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
556
538
539
508
- - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

ReferènciesModifica

  1. «castelloní» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «castelloní». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Sàez, Anna «Històries de la mitja Lluna». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.70. ISSN: 1695-2014.
  4. Redacció/ACN. «Hispania Nostra inclou el Castell de Castelló de Farfanya i el Monestir de Santa Maria d’Escarp a la Llista Vermella del Patrimoni» (en castellà), 08-03-2023. [Consulta: 9 març 2023].
  5. Avintia. «Castillo e iglesia de Santa María en Castelló de Farfanya» (en castellà). [Consulta: 9 març 2023].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Josep Lladonosa i Pujol. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1983. ISBN 84-85194-40-3
  • Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gòtica catalana. Edicions Polígrafa, Barcelona, 1987 ISBN 84-343-0510-0

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de Farfanya