Castelló de Farfanya
La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs. A més de la vila de Castelló de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torredà.
 Castelló de Farfanya | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
| Comarca | Noguera | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 508 (2022) | ||||
| • Densitat | 9,66 hab./km² | ||||
| Llars | 184 (1553) | ||||
| Gentilici | Castelloní, castellonina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 52,6 km² | ||||
| Banyat per | riu de Farfanya | ||||
| Altitud | 358 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Omar Noumri Coca (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25136 | ||||
| Codi INE | 25069 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 250693 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | castellofarfanya.ddl.net | ||||
El gentilici d'aquest municipi, en les seves diferents formes, és castelloní, castellonina, castellonins, castellonines, gentilici que comparteix amb Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà.[1][2]
HistòriaModifica
L'origen de Castelló cal cercar-lo en la seva antiga fortalesa, tal com el seu propi nom deixa veure. El castell de Castelló de Farfanya formava part de la línia defensiva sarraïna que protegia la plana de les empreses militars comtals.
El lloc fou conquerit entre els anys 1116 i 1130 i el territori disputat entre la noblesa. El 1190 és reconeguda la sobirania d'Alfons el Cast (1154-1196).[3]
Castelló va gaudir d'una important puixança política i econòmica; es bastiren les esglésies de Santa Maria, al castell, i de Sant Miquel a la vila baixa.
El castell de Castelló de Farfanya va ser l'últim bastió de resistencia urgellista durant la revolta Jaume d'Aragó, el comte d'Urgell, el 17 de novembre de 1413.
El castell es va malmetre a la Guerra dels Segadors i més endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a començament del segle xix.
La vilaModifica
A més de les esglésies de Santa Maria (seu d'un priorat canonical) i de Sant Miquel, la vila té diverses construccions senyorials i una font barroca, prop de l'església de Sant Miquel. Procedeix de Castelló el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predel·la del mateix autor però procedent d'un altre retaule, ambdues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic.
El 8 de març de 2023 el castell de la vila va ser afegit a la Llista Vermella del Patrimoni.[4][5]
GeografiaModifica
- Llista de topònims de Castelló de Farfanya (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
-
El castell i l'església de Santa Maria
-
Retaule de la Pietat, de Jaume Ferrer I. M.E. Vic
-
Retaule de la Pietat, taula central
-
Predel·la de Castelló de Farfanya, de Jaume Ferrer I. M.E. Vic
ReferènciesModifica
- ↑ «castelloní» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «castelloní». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sàez, Anna «Històries de la mitja Lluna». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.70. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Redacció/ACN. «Hispania Nostra inclou el Castell de Castelló de Farfanya i el Monestir de Santa Maria d’Escarp a la Llista Vermella del Patrimoni» (en castellà), 08-03-2023. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Avintia. «Castillo e iglesia de Santa María en Castelló de Farfanya» (en castellà). [Consulta: 9 març 2023].
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- Josep Lladonosa i Pujol. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1983. ISBN 84-85194-40-3
- Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gòtica catalana. Edicions Polígrafa, Barcelona, 1987 ISBN 84-343-0510-0
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de Farfanya |