Jaume I d'Urgell

comte d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347), fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença[1] (1328-1347).

Plantilla:Infotaula personaJaume I d'Urgell

Segell de cera de 1339 de Jaume d'Aragó i d'Entença, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, dimidiat del Senyal Reial i les armes d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1321 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1347 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Urgell
1328 (Gregorià) – 1347 (Gregorià)
← Alfons el BenignePere II d'Urgell → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte d'Àger
Infant d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal d'Aragó-Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCecília I d'Urgell (1336 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDoña NN batarde de Aragón, Pere II d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons el Benigne Modifica el valor a Wikidata  i Teresa d'Entença Modifica el valor a Wikidata
GermansPere el Cerimoniós
Constança d'Aragó i d'Entença
Joan d'Aragó i de Castella
Ferran d'Aragó i de Castella Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Fou el segon fill d'Alfons el Benigne de Catalunya-Aragó i de Teresa d'Entença. Va heretar el comtat d'Urgell als vuit anys en morir la seva mare i al renunciar-hi el seu pare, coronat rei. Fou el segon comte d'Urgell de la dinastia Aragó-Urgell.

Relacions amb la cort

modifica
 
La seva tomba

Les intrigues de la seva madrastra, Elionor de Castella, provocaren la pèrdua d'una bona part dels dominis comtals (Alòs, Ivars, Meià...) bona part dels quals passà als fills d'aquesta, els infants Ferran i Joan.

Com a procurador general del regne, va ser lleial al seu germà, el rei Pere el Cerimoniós, posant-se en diverses ocasions en contra de la seva germana Constança d'Aragó i d'Entença, reina consort de Mallorca. Però, més tard, Pere el Cerimoniós feu proclamar hereva la seva filla primogènita, la infanta Constança d'Aragó, desheretant així Jaume I d'Urgell, que era l'hereu dels regnes si Pere moria sense fills mascles. Jaume marxà a Saragossa i encapçalà la revolta nobiliària de la Unió Aragonesa, ja que com baró d'Entença era també un noble aragonès. Aquesta revolta dugué a la guerra de la Unió.[2]

Núpcies i descendents

modifica

El 1336 es casà amb Cecília de Comenge, hereva del comtat de Comenge, i de la qual tingué:

Va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1347, als 27 anys, durant les celebracions de les segones núpcies del rei amb Elionor de Portugal, a causa d'una malaltia sobtada. Els rumors d'enverinament induït pel rei, que circularen ja a l'època, no tenen fonament.

El comtat passà a mans de la seva esposa, Cecília I.

Referències

modifica
  1. «Baronia d'Entença». [Consulta: 26 gener 2019].
  2. Sobrequés i Vidal, Santiago. Els barons de Catalunya. (1a ed. 1957). Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 175-176. 


Jaume I d'Urgell
Naixement: Saragossa, 1321 Mort: Barcelona, 1347
Títols
Precedit per:
Alfons III
«el Benigne»

(pare)
Comte d'Urgell
 

(Llista de comtes d'Urgell)
(1328-1347)
Succeït per:
Cecília I
(esposa)
Vescomte d'Àger
(1328-1347)
Baronia d'Antilló
(1328-1347)
Baronia d'Entença
(1328-1347)