Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Infotaula de personaConstança d'Aragó i de Navarra
Biografia
Naixement1340 modifica
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet modifica
Mort18 juliol 1363 modifica (22/23 anys)
Catània (Sicília) modifica
Lloc d'enterramentcatedral de Catània modifica
Altres
TítolRei consort de Sicília (1361–1363) modifica
FamíliaCasal de Barcelona modifica
CònjugeFrederic III de Sicília modifica
FillsMaria de Sicília
Maria, Queen of Sicily (en) Tradueix modifica
ParesPere el Cerimoniós modificaMaria de Navarra modifica
GermansJoana d'Aragó i de Navarra, Isabel d'Aragó i de Fortià, Elionor d'Aragó i de Sicília, Martí l'Humà i Joan el Caçador modifica

Orígens familiarsModifica

Fou la filla gran del comte de Barcelona i rei d'Aragó Pere IV d'Aragó el Cerimoniós i de Maria de Navarra, la seva primera esposa. Era néta per línia paterna del rei Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III Evreux i de Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels rei Joan I d'Aragó el Caçador i de Martí I d'Aragó l'Humà.

El 1347, el seu pare, Pere el Cerimoniós, procurà infructuosament de fer-la reconèixer com a hereva legítima de la corona, cosa que contribuí als conflictes amb la Unió d'Aragó i la Unió de València.

Núpcies i descendentsModifica

L'11 d'abril del 1361, es casà a Catània amb el rei Frederic III de Sicília, amb el qual tingué una filla:

MortModifica

Constança d'Aragó va morir a Catània el 18 de juliol del 1363, pocs mesos després de néixer la seva única filla. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la catedral de Palerm, en el cementiri dels Reis, al costat del gran rei Roger II Hauteville.