Ermengol VII d'Urgell

comte d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell, dit el de València (?, 1120/1130Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (11541184).

Infotaula de personaErmengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell.jpg
modifica
Biografia
Naixement1120 ↔ 1130 modifica
Mort11 agost 1184 (Gregorià) modifica
Requena modifica
  Comte d'Urgell
1154 – 1184
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolComte d'Urgell modifica
FamíliaCasal d'Urgell modifica
CònjugeDolça de Foix modifica
FillsMarquesa d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell modifica
PareErmengol VI d'Urgell modifica
GermansEstefania d'Urgell i Cabrera modifica
Escut escacat dels comtes d'Urgell

Orígens familiarsModifica

Fill d'Ermengol VI d'Urgell i la seva primer muller, Arsenda de Cabrera.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà vers el 1157 amb Dolça de Foix, filla de Roger III de Foix i Ximena d'Osona, la qual va actuar de regent del comtat. D'aquest matrimoni nasqueren:

Vida políticaModifica

Sense cap possibilitat d'expansió territorial, se sentí més atret per les seves possessions castellanes, heretades de la seva àvia. Així, va passar bona part del seu regnat com a vassall de Ferran II de Lleó, del qual fou majordom i tinent d'un bon nombre dels castells de l'Extremadura lleonesa.

Va fundar la canònica de Bellpuig de les Avellanes vers el 1166 i va atorgar cartes de poblament a Agramunt el 1163 i a Balaguer el 1174. Així mateix, el 1164 va encunyar la moneda d'Agramunt, privativa del comtat. Així doncs Agramunt fou considerada la capital econòmica del comtat.

El Gesta Comitum Barcinonensis indica que morí el 1184, junt amb al seu germà Galceran de Sales, prop de València. Antonio Ubieto, tenint en compte que el comte Ermengol havia passat la major part de la seva vida al Regne de Lleó, i que aquell any el rei de Lleó i Ermengol eren a Ciudad Rodrigo, al capdavant d'una expedició per assetjar Càceres, la València on hauria mort el comte Ermengol fou Valencia de Alcántara.[1]

Durant molt de temps, es va considerar que el seu sepulcre fou dipositat a Bellpuig de les Avellanes i que l'any 1906 fou venut i traslladat als Estats Units, on formaria part de la col·lecció de The Cloisters de Nova York.[2][3] No obstant això, ja l'any 1995 es va resoldre que el sepulcre tradicionalment considerat d'Ermengol VII és realment el d'Ermengol X.[4][5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermengol VII d'Urgell
  1. Antonio Ubieto Arteta, «El condado de Urgel», en Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar (Historia de Aragón), 1987, págs. 288-89. ISBN 84-7013-227-X
  2. Imatge del sepulcre d'Ermengol VII al catàleg del MET
  3. Notícia al diari La Vanguardia sobre les intencions de la Generalitat de recuperar els sepulcres
  4. Francesca Español. «Els comtes d’Urgell i el seu panteó dinàstic». A: El comtat d'Urgell. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1995, p. 149-183. 
  5. Francesca Español. «El panteó dels comtes d’Urgell al monestir de Bellpuig de les Avellanes». A: L'art gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 80-86. 


Ermengol VII d'Urgell
Naixement: 1120/1130 Mort: Requena, 1184
Títols
Precedit per:
Ermengol VI
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(11541184)
Succeït per:
Ermengol VIII
(fill)