Estefania d'Urgell i Cabrera

noble catalana
Aquest article tracta sobre la filla d'Ermengol VI d'Urgell. Vegeu-ne altres significats a «Estefania d'Urgell».

Estefania d'Urgell i de Cabrera (? - posterior al 1144) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort del Pallars Jussà mentre estigué casada amb Arnau Mir de Pallars Jussà.[1]

Infotaula de personaEstefania d'Urgell i Cabrera
Família
CònjugeArnau Mir de Pallars Jussà
FillsRamon VI de Pallars Jussà
ParesErmengol VI d'UrgellArsenda de Cabrera
GermansErmengol VII d'Urgell
Modifica les dades a Wikidata

Filla del comte d'Urgell; Ermengol VI d'Urgell i Arsenda de Cabrera filla de Guerau III de Cabrera, vescomte d'Àger, i de Berenguera de Queralt. Fou germana del comte Ermengol VII d'Urgell i de Sibil·la d'Urgell, casada amb Ramon Folc I de Cardona, vescomte de Cardona.

Durant els anys del seu regnat comtat reviscolaren les pugnes amb els seus comtats veïns, sobre el de Pallars Sobirà i el d'Urgell, cosa que comportà en més d'una avinentesa la intervenció reial, fins al punt que Arnau Mir es declarà feudatari del comte-rei català, buscant, sense dubte, la fi de tanta conflictivitat. Segurament també fou la raó del matrimoni entre elm comte de Pallars, Arnau i la infanta d'Urgell, Estefania.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà primer amb Arnau Mir de Pallars Jussà que fou comte de Pallars Jussà (1124-1174),[2] però anys després la va repudiar.[2] D'aquesta unió nasqueren:

Es va casar en segons núpcies amb el general Bernardo Roco, alférez real de Ferran II i Alfons IX de Lleó, a Astúries. Es desconeix si en tingueren fills.

ReferènciesModifica

  1. «Estefania d'Urgell i Cabrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Arnau Mir I de Pallars Jussà». A: Diccionari d'història de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 60. ISBN 8429735216. 

BibliografiaModifica