Obre el menú principal

El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona[1] (Barcelona) està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióMuseu Episcopal de Vic

MEV
195 Nou edifici del Museu Diocesà.jpg
Dades
Tipus museu
Forma jurídica
Creació 1891
Activitat
Àmbit Museu d'Art
Superfície edifici: 6.700 m²
exposició: 2.700 m²
Nombre de visitants per any 28.735 (2008)
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Josep Maria Riba
Propietat de bisbat de Vic
Altres dades
Transport públic Estació de Vic
(R3 de Renfe) i Estació de busos de Vic (e12 (línia exprés de Sagalés)

Lloc web Lloc web
Facebook: museuepiscopalvic
Modifica les dades a Wikidata
Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses.
Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac.

EdificiModifica

Es tracta d'un edifici compacte de geometria totalment irregular inspirat en els grans palaus catalans d'època moderna. La seva estructura és complexa, feta de perfils metàl·lics i formigó armat. La façana està revestida amb un aplacat de pedra de Calders disposada en franges horitzontals alternes, i a més incorpora diversos elements de l'antic edifici del museu, com les finestres neogòtiques o els escuts. Les obertures són escasses i estan situades de manera estratègica per destacar des de l'interior elements singulars del barri antic de Vic. A l'exterior destaquen els amples ràfecs de la coberta fets amb plaques prefabricades de formigó armat. L'accés a l'edifici es realitza per la plaça del Bisbe Oliba mitjançant unes escales que donen a un ampli vestíbul de doble alçària i una gran escala amb barana de vidre.[2]

HistòriaModifica

L'origen de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic es remunta al segle XIX. L'any 1889 s'uniren la col·lecció del Círcol literari de Vic, que el 1877 ja havia instal·lat una exposició permanent en una sala de la seva seu, i la col·lecció que el bisbe Josep Morgades havia anat reunint des de 1882, formada per objectes provinents de les parròquies de la diòcesi de Vic que corrien el risc de desaparèixer. El museu fou inaugurat l'any 1891, instal·lat inicialment a les dependències del pis superior del claustre de la catedral. L'any 1949 el museu es traslladà a l'edifici del col·legi de Sant Josep, a la plaça de l'abat Oliba, on va romandre fins a l'any 1995, quan s'inicià el pla de renovació del museu. L'antic edifici fou enderrocat i es construí un edifici de nova planta al mateix emplaçament conservant el perímetre de l'anterior, inaugurat el 18 de maig de 2002.[2]

El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.

Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.

L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.

El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats dirigits a involucrar a tota mena de públics.[3]

Col·leccionsModifica

Les seves seccions, ordenades en sentit cronològic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la de romànic i gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, l’art de la pell, l'orfebreria i la ceràmica.

Planta del soterrani: Arqueologia i lapidari. Ubicada al soterrani de l'edifici, conté obres des de la prehistòria fins a l'alta edat mitjana. Es poden observar pergamins, la col·lecció de lapidaris i restes arqueològiques gregues, iberes, romanes i egípcies.

Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XII -XV). La col·lecció romànica[4] és la més extensa i preuada que permet fer un recorregut pels estils romànics com el geometritzant, el 1200 i el gòtic lineal francès que va inicialitzar l’art gòtic. Es poden veure pintures murals romàniques com la de Osormort, Brull, Sescorts i de Santa Caterina de la Seu d’Urgell. A més, hi ha una àmplia col·lecció de pintura sobre fusta, frontals d'altar com els de Sant Martí de Puigbò i el de Santa Margarida de Vilaseca i baldaquins com el de la Vall de Ribes i parts del de Tost. D’escultura romànica es poden veure talles de pedra i de fusta en les quals destaquen el Davallament de Santa Eulàlia d’Erill la Vall i una col·lecció de marededéus. A la col·lecció de gòtic[5] es pot veure de de el gòtic lineal francès, passant per l’italogòtic o trecento fins al primer gòtic internacional. Destaquen en escultura la Marededéu de Boixadors i el retaule de Sant Joan de les Abadesses de Bernat Saulet. Pel que fa a pintura, hi ha una col·lecció de retaules de Lluís Borrassà, el representant dels quals és el retaule d’advocació franciscana[6] i de Ramon de Mur l'excepcional retaule de Guimerà.[7]

Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Permet avançar del primer gòtic internacional als primers humanistes del segon gòtic internacional fins al renaixement. Els autors sobre taula més representatius del segon gòtic internacional que es troben a la col·lecció del museu són: Bernat Martorell, Jaume Huguet i Joan de Rua En aquesta planta també es conserven una part de les col·leccions d’arts decoratives com la de Teixit, indumentària i Vidre. En la de teixit i indumentària.[8] litúrgica es poden veure vestits realitzats entre el segle iv i el segle xx, juntament amb altres obres i peces relacionades.

Planta segona: És on s’ubiquen la major part d’arts decoratives que es conserven al museu com arts de la pell, orfebreria, numismàtica, forja i ceràmica que ofereixen un recorregut per les diferents arts decoratives catalanes.

Visita onlineModifica

La visita online, mitjançant la web, permet des de 2009 realitzar recorreguts i veure les col·leccions del museu de forma ordenada amb el mòbil com si fos una audio-guía durant la visita o des de qualsevol altre lloc sobre les obres mestres del museu,[9] de romànic i gòtic en 45 minuts,[10] un tour virtual en 360º[11] i buscant per números/nom/procedència... També hi ha una pàgina web de la Generalitat de Catalunya que permet consultar en format gigafotos algunes de les peces del museu.[12]

Premis i condecoracionsModifica

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional,[13] i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural: per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002 i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà.

ReferènciesModifica

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 «Museu Episcopal de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
  3. «Museus de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 23-02-2018. [Consulta: juny 2019].
  4. «Romànic». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  5. «Gòtic». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  6. «Retaule d'advocació franciscana o de Santa Clara». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  7. «Retaule de Guimerà». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  8. «Teixit i indumentària». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  9. «Obres mestres». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  10. «EL museu en 45 minusts». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  11. «Tour virtual». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: juny 2019].
  12. «Gigafotos del patrimoni cultural de Vic». Generalitat de Catalunya. [Consulta: juny 2019].
  13. «Museus d'interès nacional de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 23-02-2018. [Consulta: juny 2019].

Enllaços externsModifica