Numismàtica

l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps

La numismàtica (del grec antic: νομισματική i el llatí: numisma), és l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps. Considerada una ciència auxiliar de la història, és particularment útil en investigacions en història antiga (en particular romana o grega ). També s'utilitza en arqueologia, en particular com a criteri per a datació. Tot i que normalment s'associa a l'estudi de les monedes, aquesta disciplina, també inclou l'estudi de les medalles i medallons. El paper moneda, talons, targetes de crèdit i altres formes de diners, tenen també un cert interès en numismàtica.

Moneda de plata del segle VI aC encunyada per Cressus, rei de Lídia (561–545 aC).

A part del seu propòsit científic, la numismàtica és una ajuda preciosa per als col·leccionistes. La col·lecció de monedes s’ha practicat des de l'antiguitat. Per a la majoria de col·leccionistes, l’interès històric en sentit estricte és secundari. Les col·leccions es realitzen amb finalitats d'acaparament o per a interessos artístics, tècnics o culturals, o fins i tot com a simple activitat d’oci. És principalment satisfent les necessitats d’aquest mercat d’aficionats que la numismàtica ha forjat els seus conceptes principals.

En el marc de l'especulació, els inversors i les principals institucions financeres internacionals també s'han interessat pel món de la numismàtica.[1]

Parts de la monedaModifica

Una moneda és una peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts. Les parts de què consta són:[2]

  • Anvers: part principal de la moneda, moltes vegades rep el nom de “cara”
  • Revers: part posterior de la moneda. Molts vegades anomenada “creu”
  • Seca: lloc de fabricació o Data: no sempre en el calendari actual
  • Llegenda o text: informació de qui encunyà la moneda
  • Marca de valor: 1 pesseta, una dracma, etc
  • Camp: part llisa i sense encunyar de la moneda
  • Exerg: línia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la informació escrita
  • Marca del gravador: qui la va fer i executar el disseny de la moneda
  • Gràfila: banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda
  • Llistell: vora al voltant de la moneda per protegir-la del desgast

Història de les monedes a CatalunyaModifica

El sistema monetari català fou inicialment monometàl·lic (diners d'argent, després diners d'argent lligat amb coure), i més endavant bimetàl·lic (croat d'argent, florí d'or). La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous). Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva. Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la Corona d'Aragó, els sobirans s'esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables.

L'adveniment de Felip V el 1700 no modificà el sistema monetari. Durant la guerra de Successió (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions pròpiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, més concretament pecetes carolines fent referència a l'arxiduc Carles. Aquesta denominació popular catalana fou la que s'acabà imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetària de l'estat. Després de la guerra de Successió, encara es van fer algunes emissions esporàdiques a Aragó (fins al 1719 s'hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heràldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins al 1724, alguns a nom de Lluís I). També del 1709 al 1713 es bateren a València peces múltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, però, la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, però, el sistema català persistí fins ben entrat el s. XIX.

Les principals consideracions per col·leccionarModifica

  • Tenir en compte el tipus de col·lecció més indicat segons els nostres interessos i economia
  • Decidir la forma d'adquisició de les monedes o bitllets
  • És fonamental, abans d'invertir en moneda/bitllet, invertir en coneixement sobre la nostra afició. S'ha de comptar sempre almenys amb un llibre de referència que cobreixi l'àrea d'interès desitjada
  • Dur a terme la catalogació, valoració i verificació de l'autenticitat de la peça

Catalogació segons la conservacióModifica

MonedesModifica

S'ha tenir en compte que aquesta classificació està subjecte a canvis de valoració segons les circumstàncies històriques entorn a l'encunyació de les monedes (i altres defectes de funció similars). D'aquesta manera es troben monedes molts malmeses o bé amb defectes de fabricació que per ser escases o, fins i tot, gràcies a aquests defectes, obtenen un valor més elevat.[3]

  • Sense Circular (S/C): peçes que no han tingut molta circulació en el mercat, però han estat destinades para això. No tenen defectes.
  • Excel·lent Bona Conservació (EBC): no té imperfeccions apreciables a simple vista, però conté les empremtes pròpies d'una breu circulació i alguns petits cops.
  • Molt Bona Conservació (MBC): bona conservació, però ha estat clarament en curs i té més cops i ratllades.
  • Bona Conservació (BC): el seu valor numismàtic arriba a la meitat de la MBC. La circulació i les imperfeccions són evidents i marcades.
  • Regular Conservació (RC): tiene rascades, abonyegaments, relleus desgastats i altres desperfectes d'aquesta mena.
  • Mala Conservació (MC): les llegendes i dibuixos són i o prácticamente il·legibles. El metall ja no brilla i les imperfeccions són grans: esquerdes, abonyegaments grans, erosió del costat, parts trencades u oxidades etc.

Quan una moneda està entre dos categories, s'indica amb una barra inclinada, per exemple: EBC/MBC. S'afegeixen símbols + o - després d'una categoria per indicar caràcters intermedis.

Paper monedaModifica

En qualsevol variant (bitllet, lletra de canvi, xec, cèdula)

  • Sense Circular (S/C). Peça nova que no ha circulat i la conservació de la qual és perfecta.
  • Excel·lentment Ben Conservat (EBC): Molt escasa circulació. Estat de conservació excelent.
  • Molt Ben Conservat (MBC): La circulació és patent en petits plecs i brutícies, però no existeixen esquinçaments ni altres imperfeccions majors.
  • Ben Conservat (BC): Empremtes evidents de circulació, com brutícies, pèrdua de color i petits esquinçaments.
  • Regularment Conservació (RC): Falta fins 1/8 de la superfície original del bitllet. Presència d'esquinçaments, brutícies i forats.
  • Mala Conservació (MC): Il·legibilitat de llegendes i mutilacions greus.

Manipulació de les col·leccionsModifica

Per a la correcta manipulació i contemplació de les peces es recomana una sèrie d'estris i objectes:

  • Un tapet de feltre, o material tou similar, on situar les peces durant la manipulació
  • Un àlbum o safata, per guardar i protegir les peces
  • Unes pinces
  • Dues lupes: una, de mida considerable i d'uns 10 augments, i una altra de butxaca
  • Uns sobrets de paper o plàstic, per al transport o per a emmagatzemar les peces repetides en caixes
  • Un quadern de notes, on apuntarem el que ens va costar la peça, a qui i quan la canviem o ens la van regalar, l'estat de conservació, raresa, etc
  • Una bona llum blanca perquè no ens distorsioni els colors
  • Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. És el cas, per exemple, del banc suís UBS, que ofereix diversos serveis en el camp numismàtic, inclosa la venda de monedes: UBS Numismatics.
  2. Montaner Amorós, Juan. Curso de numismática : las monedas españolas a través del tiempo. València: Expo galería, DL 2007
  3. «Wayback Machine», 15-07-2013. [Consulta: 19 novembre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numismàtica