Obre el menú principal

Numismàtica

l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps
Moneda de plata del segle VI aC encunyada per Cressus, rei de Lídia (561–545 aC).

La numismàtica (del grec antic: νομισματική), és l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps. Tot i que normalment s'associa a l'estudi de les monedes, aquesta disciplina, també inclou l'estudi de les medalles i medallons. El paper moneda, talons, targetes de crèdit i altres formes de diners, tenen també un cert interès en numismàtica.

Moneda: Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.

Parts de la monedaModifica

Les parts de què consta una moneda són:[1]

  • Anvers: part principal de la moneda, moltes vegades rep el nom de “cara”
  • Revers: part posterior de la moneda. Molts vegades anomenada “creu”
  • Seca: lloc de fabricació o Data: no sempre en el calendari actual
  • Llegenda o text: informació de qui encunyà la moneda
  • Marca de valor: 1 pesseta, una dracma, etc
  • Camp: part llisa i sense encunyar de la moneda
  • Exerg: línia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la informació escrita
  • Marca del gravador: qui la va fer i executar el disseny de la moneda
  • Gràfila: banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda
  • Llistell: vora al voltant de la moneda per protegir-la del desgast

Història de les monedes a CatalunyaModifica

El sistema monetari català fou inicialment monometàl·lic (diners d'argent, després diners d'argent lligat amb coure), i més endavant bimetàl·lic (croat d'argent, florí d'or). La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous). Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva. Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la Corona d’Aragó, els sobirans s'esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables.

L'adveniment de Felip V el 1700 no modificà el sistema monetari. Durant la guerra de Successió (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions pròpiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, més concretament pecetes carolines fent referència a l'arxiduc Carles. Aquesta denominació popular catalana fou la que s'acabà imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetària de l'estat. Després de la guerra de Successió, encara es van fer algunes emissions esporàdiques a Aragó (fins al 1719 s’hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heràldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins al 1724, alguns a nom de Lluís I). També del 1709 al 1713 es bateren a València peces múltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, però, la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, però, el sistema català persistí fins ben entrat el s. XIX.

Les principals consideracions per col·leccionarModifica

  • Tenir en compte el tipus de col·lecció més indicat segons els nostres interessos i economia
  • Decidir la forma d'adquisició de les monedes o bitllets
  • És fonamental, abans d'invertir en moneda/bitllet, invertir en coneixement sobre la nostra afició. S'ha de comptar sempre almenys amb un llibre de referència que cobreixi l'àrea d'interès desitjada
  • Dur a terme la catalogació, valoració i verificació de l'autenticitat de la peça

Manipulació de les col·leccionsModifica

Per a la correcta manipulació i contemplació de les peces es recomana una sèrie d'estris i objectes:

  • Un tapet de feltre, o material tou similar, on situar les peces durant la manipulació
  • Un àlbum o safata, per guardar i protegir les peces
  • Unes pinces
  • Dues lupes: una, de mida considerable i d'uns 10 augments, i una altra de butxaca
  • Uns sobrets de paper o plàstic, per al transport o per a emmagatzemar les peces repetides en caixes
  • Un quadern de notes, on apuntarem el que ens va costar la peça, a qui i quan la canviem o ens la van regalar, l'estat de conservació, raresa, etc
  • Una bona llum blanca perquè no ens distorsioni els colors
  • Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica