Obre el menú principal

Les saturnalis (Saturnalia) foren una festa romana dedicada al deu Saturn,[1] que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Infotaula d'esdevenimentSaturnals
Tipus festa pública
Epònim Saturn
Dia 17 de desembre, 18 de desembre, 19 de desembre, 20 de desembre, 21 de desembre, 23 de desembre i 22 de desembre
Modifica les dades a Wikidata

Els habitants del Laci atribuïen a Saturn la introducció de l'agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia prop de l'inici de l'hivern quan les feines del camp ja s'havien acabat; fou celebrada antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Fins i tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.

Amb el temps es va estendre a la ciutat i va esdevenir una festa molt popular. Els edils organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes similituds al modern carnaval (per exemple l'elecció d'un rei) i al Nadal. Consta que ja se celebrava ocasionalment en temps de Tul·li Hostili però no fou establerta formalment fins al consolat de Aule Semproni i Marc Minuci Augurí el 497 aC.

Durant la república quasi tot el mes de desembre era dedicat a Saturn. Quan Juli Cèsar va establir el calendari nou que va allargar dos dies el mes de desembre, es van produir confusions i August va establir finalment tres dies fixos per la celebració, el 17, 18 i 19 de desembre; després, no se sap quan, s'hi va afegir un quart dia, i sota Calígula un cinquè dia (la Juvenàlia); Claudi va confirmar els cinc dies. D'aquestos dies només un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicències podien durar set dies, ja que coincidien les saturnals, la Opàlia (cinc dies entre ambdues) i la Sigil·lària (2 dies).

ReferènciesModifica

  1. Harris, Max. Sacred Folly: A New History of the Feast of Fools (en anglès). Cornell University Press, 2011, p. 239-284. ISBN 978-0-8014-4956-7. 

Enllaços externsModifica