Dia festiu
Un dia festiu o dia de festa és un dia que hom no treballa perquè cal commemorar un esdeveniment o perquè és diumenge.[1] Es distingeixen dels dies naturals o tots els dies del mes i dels dies hàbils[2][3] també anomenat dia de feina, dia feiner, faener o obrer.[4] És un dia oficialment reconegut per al repòs i el lleure excepte per als serveis d'emergència i altres professions amb servei continu. Generalment és un dia fix a la setmana: el diumenge (en països de tradició cristiana), dissabte (tradició jueva) o divendres (tradició musulmana) i es recorda la creació del món, on Déu es descansà després de crear el món. De fet aquest dia es considera en les respectives tradicions com el jorn ideal per anar a la reunió de fidels, per exemple la missa cristiana del diumenge. A l'època romana els dies festius es publicaven en els anomenats fasti.
A part dels descansos setmanals són també dies festius cada país o regió per exemple la diada del patró, de la declaració d'independència, de records de batalles històriques i similars. En aquests dies, ultra permetre de no anar a treballar, es solen organitzar segons el cas festivitats solemnes, desfilades militars, cerimònies religioses o civils, manifestacions, vies catalanes….
Els dies festius són reconeguts dins la legislació laboral com a remunerats. Els empleats que han de treballar (serveis mèdics, turístics, seguretat…) reben una compensació. Hi ha dies festius nacionals, regionals, municipals que es fixen per decret. Cada sector o empresa pot decidir d'atorgar dies de festa suplementaris. No s'ha de confondre els dies festius amb les vacances.2019
Festius a l'Estat espanyol
modificaEls dies festius laborables a l'Estat espanyol estan limitats a 14 per any, dos podent ser locals. Tenen caràcter retribuït i no recuperable. Perquè es respecten els festius estatals, el govern pot traslladar als dilluns següents les festes estatals d'entre setmana.[5] Són establits per la Direcció General del Treball, que depèn del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.[6][7]
|
|
Festius a Catalunya Nord i a Andorra
modificaA Andorra, la legislació andorrana fixa 14 dies de festa laboral de caràcter nacional, alhora que permet al Comú de cada parròquia d'establir 4 festes locals suplementàries. Destaquen com a festes pròpies andorranes el Dia de la Constitució (aprovada el 1993) i el dia de la patrona d'Andorra, Nostra Senyora de Meritxell.
A Catalunya Nord s'aplica la legislació francesa, en concret el Codi de Treball, que estableix 11 dies festius a tot França. A més de la Festa Nacional francesa del 14 de juliol, destaquen dos altres dies festius que corresponen a l'acabament de les dues guerres mundials: l'Armistici de 1918 i la Victòria dels Aliats de 1945.
Referències
modifica- ↑ «Dia festiu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dia festiu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Contracte de treball i entorn laboral». Institut Obert de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-11. [Consulta: 12 maig 2017].
- ↑ «obrer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 697.
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 285.
- ↑ «El nuevo año contará con diez festivos en toda España» (en castellà). infoLibre, 30-12-2017. [Consulta: 21 abril 2022].
Bibliografia
modifica- Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4.
Vegeu també
modifica
- Festes laborals (als Països Catalans)
- Festes nacionals a Espanya