Obre el menú principal

Un dia festiu o dia de festa és un dia que hom no treballa perquè cal commemorar un esdeveniment o perquè és diumenge.[1] Es distingeixen dels dies naturals o tots els dies del mes i dels dies hàbils[2][3] també anomenat dia de feina, dia feiner, faener o obrer.[4] És un dia oficialment reconegut per al repòs i el lleure excepte per als serveis d'emergència i altres professions amb servei continu. Generalment és un dia fix a la setmana: el diumenge (en països de tradició cristiana), dissabte (tradició jueva) o divendres (tradició musulmana) i es recorda la creació del món, on Déu es descansà després de crear el món. De fet aquest dia es considera en les respectives tradicions com el jorn ideal per anar a la reunió de fidels, per exemple la missa cristiana del diumenge. A l'època romana els dies festius es publicaven en els anomenats fasti.

A part dels descansos setmanals són també dies festius cada país o regió per exemple la diada del patró, de la declaració d'independència, de records de batalles històriques i similars. En aquests dies, ultra permetre de no anar a treballar, es solen organitzar segons el cas festivitats solemnes, desfilades militars, cerimònies religioses o civils, manifestacions, vies catalanes….

Els dies festius són reconeguts dins la legislació laboral com a remunerats. Els empleats que han de treballar (serveis mèdics, turístics, seguretat…) reben una compensació. Hi ha dies festius nacionals, regionals, municipals que es fixen per decret. Cada sector o empresa pot decidir d'atorgar dies de festa suplementaris. No s'ha de confondre els dies festius amb les vacances.2019[cal citació]

Festius a EspanyaModifica

Els dies festius laborables a Espanya estan limitats a 14 per any, dos podent ser locals. Tenen caràcter retribuït i no recuperable. Perquè es respecten els festius nacionals, el govern pot traslladar als dilluns següents les festes nacionals d'entre setmana.[5] Són establits per la Direcció General del Treball, que depèn del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.[6]

ReferènciesModifica

  1. «Dia festiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «dia hàbil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Contracte de treball i entorn laboral». Institut Obert de Catalunya. [Consulta: 12 maig del 2017].
  4. «obrer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Pérez de Lama, 1998, p. 697.
  6. Pérez de Lama, 1998, p. 285.

BibliografiaModifica

Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dia festiu