Ramon Usall i Santa

professor, escriptor i polític català

Ramon Usall i Santa (Barcelona, 3 de desembre de 1977) és un professor, escriptor i polític català. És membre de la Candidatura d'Unitat Popular.

Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Ramon Usall i Santa
Biografia
Naixement3 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 11 gener 2016 (renúncia)Mireia Boya e Busquet →

Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de l'esport Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, catedràtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Lleidatà nascut circumstancialment a Barcelona.[1] És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història per la Universitat de Lleida gràcies a la tesi doctoral «Kosova. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent».[2]

Activitat literàriaModifica

És autor de les següents obres literàries que li han valgut l'obtenció de diversos premis:

  • Algèria viurà! : França i la guerra per a la independència algeriana. Publicacions de la Universitat de València, 2004 ISBN 84-370-5867-8
  • Un món en blau i grana : El Barça d'Eric Castel. Pagès Editors, 2004 ISBN 84-9779-207-6 (Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil, concedit per l'Ajuntament de Mollerussa)[3]
  • La tempestuosa mar blava : Una aproximació als conflictes de la Mediterrània. Onada Edicions, 2006 ISBN 978-84-96623-03-3 (Premi d'Assaig Abu Bakr, concedit per l'Ajuntament de Tortosa)[4]
  • Tots els camins porten a Romania : Un cas del detectiu Rafel Rovira. Pagès Editors, 2007 ISBN 978-84-9779-648-4 (Premi de Novel·la Manuel Cerqueda, concedit durant la Nit Literària Andorrana)[5]

Al marge de les seves publicacions en solitari, també és autor de diferents capítols de llibres, editor de diverses publicacions així com col·laborador de diferents mitjans de comunicació com la revista Sàpiens, o els diaris Avui, La Mañana, o L'Esportiu, on publica periòdicament articles de caràcter històric que analitzen l'esport, i el futbol en particular, des d'una perspectiva social i política.[9]

El detectiu de la seva creació, Rafel Rovira, ha protagonitzat també diverses narracions curtes publicades a la revista satírica lleidatana La Quera, o en forma de capítols de llibres col·lectius, com és el cas del recull de narracions negres dels Països Catalans Crims.cat (Al Revés, 2010), o de Lleida. Cròniques de la transformació d'una ciutat (Pagès Editors, 2012). Un projecte de novel·la, sota el títol de Seixanta-vuit, protagonitzat pel seu detectiu li valgué la concessió del Premi Lleida de narrativa el 2010[10] i fou publicada per Pagès Editors el febrer de 2017.

Activitat políticaModifica

Militant de diferents organitzacions de l'esquerra independentista des de la seva època d'estudiant de secundària, fou membre, durant la seva etapa d'estudiant universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona, del sindicat estudiantil Alternativa Estel.[11]

El 2006 s'integrà a la Candidatura d'Unitat Popular, on encapçalà la llista a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals de 2007,[12] sense obtenir, però, representació al consistori. També formà part de les llistes electorals de la CUP a la Paeria de Lleida, en les eleccions municipals de 2011,[13] i de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, en la contesa electoral de 2012.[14] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 encapçalarà la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Lleida després de presentar-se com a candidat a les primàries del partit.[15] Va esdevenir diputat al Parlament,[16] per bé que el desembre de 2015 va anunciar que el gener de 2016 renunciaria a l'acta de diputat per qüestions personals, essent substituït per Mireia Boya.[17] Renuncià a l'acta de diputat l'11 de gener de 2016.[18]

ReferènciesModifica

  1. «Onada Edicions, La tempestuosa mar blava.» (en català). Onada Edicions, Desembre 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
  2. «KOSOVA. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent». Tesis doctorales en red, 2010.
  3. «Ramon Usall guanya el Premi Rovelló d'assaig de literatura infantil i juvenil». Vilaweb, 19-04-2004.
  4. «El tortosí Albert Roig, el lleidatà Ramon Usall i la figuerenca Mercè Cuartiella guanyen els Premis Literaris de Tortosa». CCMA, 19-05-2006.
  5. «Ramon Usall presenta a la Bòbila 'Tots els camins porten a Romania'». L'H Digital, 09-10-2008.
  6. «Ramon Usall guanya el Premi Vallverdú i el Premi Lleida de Narrativa en modalitat de novel·la». Ajuntament de Lleida, 19-11-2010.
  7. «'Futbolítica': gols per l'esquerra, gols per la dreta». El Temps, 26-06-2017.
  8. «'Seixanta-vuit', un viatge des de la Lleida dels nostres dies fins al París de 1968». Garrigues TV, 19-04-2017.
  9. «Ramon Usall, historiador: 'El d'avui és un episodi més en què el Barça és partícip de la crònica del país'». TV3, 18-12-2019. [Consulta: 3 març 2020].
  10. «Ramon Usall guanya el Premi Vallverdú i el Premi Lleida de Narrativa en modalitat de novel·la». Ajuntament de Lleida, 19-11-2010.
  11. «Un migdia a l'Autònoma, una tarda a Alfés, un vespre a Hernani…» (en català). L'Accent, 19-11-2012.
  12. «La CUP crida al vot dels 'rebels' de Lleida» (en català). CCMA, 18-05-2007.
  13. «La CUP de Lleida aspira a entrar a la Paeria en les properes eleccions municipals» (en català). Directe.cat, 20-01-2011.
  14. «La CUP presenta llista arrelada al territori i d'activistes provinents dels moviments socials» (en català). CUP Lleida, 21-10-2012.
  15. «Ramon Usall es perfila com el cap de cartell de la CUP a Lleida» (en català). Nació Digital, 16-07-2015.
  16. «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  17. «El diputat de la CUP Ramon Usall plega ‘per raons estrictament personals'». Vilaweb, 19-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2015].
  18. «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado». La Vanguardia. [Consulta: 13 gener 2016].

Enllaços externsModifica