Alternativa Estel (AE) fou una organització d'estudiants dels Països Catalans entre 1993 i 2006, any en què es va convertir en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), fruit d'un procés de fusió.[1][2] Es definí pel seu paper sociopolític, tant en la defensa dels drets dels estudiants com en la seva implicació amb un projecte polític situat en l'espai de l'esquerra independentista i la reivindicació dels Països Catalans.

Infotaula d'organitzacióAlternativa Estel
lang=ca
Pancarta de suport a les Madres de Plaza de Mayo Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAE Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat d'estudiants Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
socialisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993
Data de dissolució o abolició1r maig 2006 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perSindicat d'Estudiants dels Països Catalans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata

El 1999 va publicar Tornen els grisos (El Jonc)[3] que recollia els esdeveniments succeïts a la Universitat Autònoma de Barcelona arran de la visita del President espanyol José Maria Aznar, en la qual aquesta organització protagonitzà les protestes estudiantils que tindrien important repercussió política.[4][5] Protagonitzà accions de protesta en defensa de la universitat pública,[6][7] de la llengua catalana[8] i de caràcter més polític i social, contra la precarietat laboral dels joves i estudiants i les ETT,[9][10] contra el feixisme i l'anticatalanisme[11][12] o de caràcter internacionalista. Un dels esdeveniments que més ressò va tenir va ser l'acte polític de l'Asociación Madres de Plaza de Mayo, a càrrec de la seva presidenta Hebe de Bonafini, el 22 de maig de 2002.[13]

El maig del 2004 va començar un procés d'unió amb la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC),[2] que va culminar l'1 de maig de 2006 amb la creació Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en una assemblea nacional constituent celebrada a Sueca (Ribera Baixa).[1][14]

El periodista i diputat al Parlament de Catalunya David Fernàndez en va ser militant des de 1993.[15] L'historiador i també diputat Ramon Usall, l'alcalde de Navàs Jaume Casals i Ció, la regidora de Sant Cugat del Vallès Núria Gibert i Dasca,[16] tots ells de la CUP, també en van formar part.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans i Alternativa Estel es fusionen en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans». 324.cat, 09-05-2006. [Consulta: 21 abril 2013].
  2. 2,0 2,1 «Inventari del Fons DPP. Subsèrie ME-EI (Moviment Estudiantil de l'Esquerra Independentista) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona» (pdf). Dipòsit.UB.edu. [Consulta: 10 desembre 2015].
  3. VV.AA. Tornen els Grisos. Edicions el Jonc, 1999. 
  4. «Mayor Oreja achaca la responsabilidad de los incidentes en el campus de Barcelona a los manifestantes», 18-01-1999.
  5. «El rector de la UAB critica que Mayor ofreciera una lista de jóvenes radicale», 20-01-1999.
  6. «21 de novembre: Vaga d'estudiants dels Països Catalans», novembre 2002.
  7. «Jornada d'accions descentralitzades contra la privatització», 16-11-2005.
  8. «Alternativa Estel crema 2.000 diaris Metro i ADN per denunciar el menyspreu envers el català», 26-04-2006. Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 21 abril 2013].
  9. Alternativa Estel «Llibret informatiu». Què fer davant d'una ETT?, 1997.
  10. «Contrainfos 44», Maig 1999.
  11. «Comunicat Alternativa Estel i CEPC», 10-11-2004.
  12. «Comunicat incidents succeïts avui dia 25 de maig a la Universitat Pompeu Fabra», 25-05-2005.
  13. «Madres de Plaza de Mayo commemoren els vint-i-cinc anys a la UAB». Vilaweb.cat, 22-05-2002. [Consulta: 16 setembre 2015].
  14. «L'Alternativa Estel i la CEPC es fusionen». Vilaweb.cat, 03-05-2006. [Consulta: 21 abril 2013].
  15. «Sr. David Fernàndez i Ramos - Trajectòria política i institucional». Parlament.cat, 16-01-2013. [Consulta: 21 abril 2013].
  16. «Núria Gibert, de l'Alternativa Estel a l'Ajuntament». Crític.cat. [Consulta: 10 setembre 2015].

Enllaços externs

modifica