Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre la vila i capital de la comarca del Baix Cinca. Si cerqueu el polític conservador espanyol, vegeu «Manuel Fraga Iribarne».

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb lo municipi català de Massalcoreig. Lo seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.

Infotaula de geografia políticaFraga
Bandera de Fraga.svg Escudo de Fraga.svg
Fraga - Vista general con iglesia de San Pedro.JPG
Vista general de la ciutat

Localització
Localització de Fraga.png
 41° 31′ 14″ N, 0° 21′ 06″ E / 41.5206796°N,0.3516343°E / 41.5206796; 0.3516343
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Capital de

Capital Fraga
Població
Total 14.979 (2018)
• Densitat 34,23 hab/km²
Gentilici Fragatí, Fragatina
Geografia
Superfície 437,641724 km²
Altitud 118 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Santiago Miguel Escandil Solanes
Identificador descriptiu
Codi postal 22520
Fus horari
Codi de municipi INE 22112
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7º i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13.341 lo 2008.[1]

HistòriaModifica

Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr se va apoderar de Saragossa el 714 de la que sembla fou una dependència que va portar el nom d'Ifragha o Afragha, no sent pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca) junt amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat lo 1134 però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV lo 1149.

Setge de FragaModifica

Article principal: Setge de Fraga (1133-1134)

A la primavera del 1134 Alfons I lo Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar, però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.

Guerra de successió espanyolaModifica

Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[2]

Entitats de poblacióModifica

DemografiaModifica

 

Administració i políticaModifica

Període
Alcalde
Partit Polític
2015-2019 En Miguel Luis Lapeña Creguenzán PSOE
2011-2015 En Santiago Miguel Escándil Solanes PPA
2007-2011 En José Luis Moret Ramírez PPA
2003-2007 En Vicente Juan Juesas PSOE
1995-2003 En Vicente Juan Juesas PSOE
1992-1995 En Agustín Vilar Cruellas PSOE
1991-1992 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1987-1991 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1983-1987 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1979-1983 En Francisco Beltrán Odrí PSOE

MonumentsModifica

Església de Sant PereModifica

L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle XII), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb los seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.

Palau MontcadaModifica

El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV se va allotjar aquí durant la seua estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en lo qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.

CastellModifica

El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat lo 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.

Torre dels FraresModifica

La Torre dels Frares[3] és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Se troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Se creu que va ser construïda pels templers cap al segle XIII reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.

Altres llocs d'interèsModifica

En la rodalia:

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. Ajuntament de Fraga
  2. Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 «l’Almúnia dels Templers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «els Arcs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «l’Atxon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Biars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «les Drassanes de Fraga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «la Lleitera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Miralsot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Torreblanca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Vincamet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Viriol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Buriat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica