Obre el menú principal

Vil·la Fortunatus és una vil·la romana de la que se'n conserven ruïnes, a Fraga (Baix Cinca). És especialment notable per la seva mida, el seu estat de conservació i perquè s'hi va incorporar una basílica paleocristiana, i és un reflex de la intensitat de la colonització romana a la zona, amb més de mitja dotzena de vil·les trobades a la rodalia.[1]

Infotaula d'edifici
Vil·la Fortunatus
Villa Fortunatus - Basilica paleocristiana.jpg
Basílica paleocristiana
Dades
Tipus vil·la
Característiques
Estil arquitectònic Romà
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
MunicipiFraga
Localització Fraga (Baix Cinca)
 41° 33′ 22″ N, 0° 19′ 07″ E / 41.556218°N,0.318655°E / 41.556218; 0.318655Coord.: 41° 33′ 22″ N, 0° 19′ 07″ E / 41.556218°N,0.318655°E / 41.556218; 0.318655
BIC
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

L'arribada dels romans al Baix Cinca data del segle II aC. Força més tard s'experimenta un canvi de forma de poblament, en abandonar-se els poblats ibèrics enlairats per passar a habitar les ciutats romanes i vil·les rurals.[3] De ciutats romanes, a la comarca no se n'ha trobat (la ciutat romana important més propera era Ilerda), però sí altres restes prou nombroses. Se suposa que el territori es repartia en grans latifundis (les vil·les com aquesta) que exportaven camps de cereals de secà a les zones altes, ja que a les baixes no existia el regadiu encara i els camps estaven exposats a les avingudes del riu. Aquestes vil·les exportaven la seva producció a través de l'Ebre, no gaire llunyà.[3]

La vil·laModifica

 
Plànol de les restes. De blau la vil·la i de verd la basílica paleocristiana.

Nota: Els números i lletres del text es refereixen al plànol

La part més antiga de la vil·la, l'ala oest (6) sembla haver estat construïda al segle II. A finals del segle III i principis del IV es va ampliar amb la part est, que es va unir amb una escala a la part anterior, que quedava més alta.[4]

Hi ha un peristil rectangular de 20,5 x 17 m (1), del que es conserva l'arrencada de les columnes, amb el podi, les bases i part del fust. Al pati central s'ha trobat un aquarium (2), decorat amb frescos de tema marí, i un pou d'aigua (3).[4]

Les habitacions dels amos de la vil·la eren al costat occidental (6) i l'àrea pública de la vil·la, on es feien les recepcions i les festes, es trobava a l'ala sud (4). És la part més vistosa i estava coberta amb volta.[5] A l'est quedaven les termes i les latrines (9).[5]

Els mosaicsModifica

La vil·la estava ricament decorada amb mosaics, dels que se n'ha conservat alguns del segle IV.

El mosaic amb el nom de FORTV - NATVS és el que ha donat nom a la vil·la. És un gran fragment de la meitat superior d'una orla del tercer quart del segle IV que es trobava en una estança oberta al peristil sud (4),[6] i també conté un crismó i una alfa i una omega de significat cristià.[4] En altres mosaics que podrien ser anteriors, el temes són pagans.[4]

Tota la galeria al voltant del pati tenia decoració de mosaic a terra. Són motius geomètrics amb tesel·les blanque si negres que es conserven a les ruïnes, a diferència dels mosaics anteriors que van ser traslladats al Museu de Saragossa.

Calendari agrícolaModifica

A la galeria sud hi havia un calendari agrícola del segle IV, format per dotze quadres d'aproximadament 54 x 58 cm representant animals i fruits característics de cada mes. Vuit dels dotze mosaics són al Museu de Saragossa, dos mesos encara són a l'emplaçament original i dos més van ser destruïts.[6]

També es conserva a Saragossa el mosaic de l'exedra, que representa un gerro amb branques ondulants, circells i botims de raïm.[6]

La basílicaModifica

A finals del segle IV o al segle V[2] es va construir una basílica paleocristiana (A) a l'ala occidental. Tenia planta rectangular, tres naus (les laterals més petites), una nau transversal i un absis orientat a llevant (B).[1] Als seus darrers temps, que s'allarguen fins a l'època visigòtica, podria haver-se convertit en necròpoli o cenotafi.[1]

ExcavacióModifica

 
Vista general del jaciment sota la coberta.

La vil·la va ser excavada originalment als anys 30.[2] El 2009 s'hi va fer una coberta per protegir el jaciment.[7]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la Fortunatus  
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tortosa i Terres de l'Ebre, Llitera i Baix Cinca. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, pag. 246 Volum XXVI. ISBN 84-412-2515-X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Villa Fortunatus». BUSCADOR - Patrimonio Cultural de Aragón. Govern Aragonès. [Consulta: 11 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 Montón Broto, Félix J. «De la Edad del Bronce a la Romanización». Comarca del Bajo Cinca. La Historia p. 84-89. [Consulta: 10 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Fortunatus, Villa». Gran Enciclopedia Aragonesa, 28 de març de 2008. [Consulta: 11 octubre].
  5. 5,0 5,1 «El entorno arqueológico de Fraga». A: Fraga y el Bajo Cinca. Sasot Escuer, Mario (coord.); Prames (coord.). 1a ed.. Zaragoza: Prames, 2003, p. 143. Z-2267-2004. ISBN 84-96007-36. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Imperio Romano (I)». A: Museo de Zaragoza: guía. Beltrán Lloris, Miguel (coord.); Paz Peralta, Juan Ángel (coord.). 1a ed.. Zaragoza: Departamento de Cultura y Turismo, Gobierno de Aragón, 2003. Z-1012-2003. ISBN 84-7753-960-X. 
  7. Roberto Miranda. «El yacimiento Villa Fortunatus del siglo IV ya está cubierto». El Periódico de Aragón, 17 d'octubre de 2009. [Consulta: 5 març 2011].