Arbocer
L'arbocer o arbocera (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies. També es coneix com a cirerer d'arboç, arboç o arboça, cirerer de llop, cirerer de pastor, llipoter, llipotera (nord-català) o alboix (L'Alguer).[1][2][3][4][5] El fruit s'anomena arboç o arboça, cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot.
Arbutus unedo  | |
|---|---|
 Cireretes d'arboç | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202930 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Arbutus |
| Espècie | Arbutus unedo L., 1753 |
Noms dialectalsModifica
Rep els noms de cirera de pastor (Conflent, Cerdanya, or., occ., Mall.), cirereta del Bon Pastor (a Menorca), cirera d'arboç (al Pallars) o cirera de jueu (a Cotlliure). Les formes valencianes són deformacions d'arboç(a) i arbocer(a) : alborç, alborça, alborcer, albrocer, amborcer, alborcera, albrocera, amborcera, etc.
DistribucióModifica
La seva distribució és mediterrània, però arriba fins al sud d'Irlanda, on s'havia dubtat que fos espontània, ja que es pensava que la hi podien haver portat uns monjos que havien visitat Santiago de Compostel·la. Tanmateix, les anàlisis de pol·len del sòl demostren que ja hi era fa tres mil anys.[6] A Catalunya creix habitualment entre alzinars, suredes i màquies entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[7]
MorfologiaModifica
L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Pot arribar a fer fins a 10 metres d'alçada amb les branques joves enrogides i peludes, formant una capçada ovalada. Té fulles d'entre 4 i 10 cm: són lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat.
Les flors, d'uns 7 mm, són blanques o verdoses, en forma de campaneta, dirigides cap avall amb l'extrem caragolat cap enfora. Es presenten reunides en grups. Floreix entre els mesos d'octubre i gener. El fruit s'anomena arboç(a), cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada, i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.
GastronomiaModifica
La cirereta d'arboç és comestible i dolça. Es diu que, si se'n mengen massa, pot emborratxar, ja que conté una certa proporció d'etanol (CH3CH2OH). Malgrat que aquestes baies són abundants a les muntanyes, no és fàcil trobar-ne al mercat.[8] Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. En algunes zones del Mediterrani hi fan una salsa per acompanyar carn i caça. També se'n pot fer melmelada o confitura.[9] Aquesta melmelada, fàcil de preparar, és molt popular a Itàlia i a Còrsega.
MitologiaModifica
Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer. Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l'arbre de rebrotar després d'un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat. D'aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata Virgili en l'Eneida. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa Cardea. Explica la llegenda que aquesta nimfa vivia al Lucus Helerni, un bosc sagrat a les ribes del Tíber. Allà s'insinuava als incauts amb la finalitat d'atreure'ls al cor del bosc, on desapareixia sense que ningú aconseguís trobar-la. Allò es va acabar quan Janus se'n va enamorar i ella no es va poder amagar del déu de les dues cares, que, a canvi de l'amor robat, li va concedir el poder d'espantar les bruixes i de curar els nens, els malalts i els embruixats. Segons ens comenta Ovidi, quan se la invocava, feia servir la seva vareta d'arboç, amb què tocava tres cops les portes i els portals de les cases i esvaïa així tot mal.
Al Magrib, l'arbocer és considerat un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els amazics l'acostumen a plantar a la porta de les cases, i les branques plenes de fruits es fan servir per a espantar mals i dimonis. Als països islàmics hi pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties. Aquests exemplars acaben recaragolats i secs, però sobreviuen a les càrregues expiatòries.
Galeria d'imatgesModifica
Arbust
Fruits immadurs
Fruits madurs i immadurs
Arbutus unedo
Fruits madurs
Fruits i fulles
Vegeu tambéModifica
Notes i referènciesModifica
- ↑ «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 29 juny 2016].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 146-147. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Arbocer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Marzà, Xavier Allepuz. Borriol. Publicacions de la Universitat Jaume I, 2003. ISBN 978-84-8021-413-1.
- ↑ Vives, Daniel Recasens i. Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. Institut d'Estudis Catalans, 1996. ISBN 978-84-7283-312-8.
- ↑ Crawford, R. M. M.. Plants at the Margin: Ecological Limits and Climate Change (en anglès). Cambridge University Press, 2008-03-20. ISBN 9781139469296.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 29 juny 2016].
- ↑ Un gran desconegut: l'arboç
- ↑ «Melmelada de cireretes d'arboç - Recepta». Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 19 desembre 2009].
