Melmelada

fruita cuita conservant la pell, amb menys del 60% de sucre afegit i de textura espessa

La melmelada[1] és una conserva de fruita. De textura espessa, s'elabora coent la fruita amb la pell i sucre. A diferència de la confitura o altres maneres de conservar la fruita, conté menys del 60% de sucre.[2][3][4]

Melmelada de taronja en un pot de vidre.

CaracterístiquesModifica

Per a les melmelades venudes envasades, la legislació de la Unió Europea estableix que hauran de contenir un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes fruites vermelles i el codonyat). Per a la qualitat "extra", aquests percentatges s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melmelades de cítrics han de contenir un mínim de 20% de fruita del qual un 75% haurà de procedir de la pell.[5]

La legislació espanyola estableix que les melmelades hauran de contenir un mínim de 30% de fruita, elevant aquests percentatges a 50% per a la qualitat “extra”.[6]

HistòriaModifica

La paraula "melmelada" prové de marmelada, de l'Idioma portuguès,[7] que significa "confitura de codony" (codony es diu marmelo en portuguès), i aquesta prové al seu torn del llatí melimelum (un tipus de poma) que té el seu origen al grec melimelon (meli=mel i Μήλον=meélon=poma).[8] Els grecs de l'antiguitat ja coïen codonys en mel, segons es recull al llibre de cuina del romà Apici.[9][10]

El 1238, el murcià Ibn Razin al-Tuyibi al seu llibre de gastronomia Relleus de les taules, sobre les delícies del menjar i els diferents plats es refereix a la melmelada com a petites formes de pa àcim que s'esmicolaven en mel o xarop per elaborar dolços.[9] El 1480, la paraula apareix per primera vegada en documents en anglès, i es va divulgar al segle XVII.[8]

LegislacióModifica

A la Unió Europea, una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, 24 de juliol de 1979) sobre melmelades, confitures, gelees i cremes de castanyes edulcorades regula el contingut mínim de fruites, incloent-hi dins el concepte «fruita» els tomàquets, el ruibarbre, la pastanaga, la carbassa, la ceba, el cogombre, i altres vegetals dels quals s'elaboren melmelades. Segueix vigent a la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, 20 de desembre de 2001.[5]

La legislació de la Unió Europea reserva el terme "melmelada" (i les seves versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimones, aranges) i anomena "confitura" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les altres conserves dolces de fruites. A Alemanya i a Àustria no es distingeix entre "confitura" i "melmelada" i se sol preferir el terme genèric "melmelada". Per a aquests dos països, la legislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que es farien servir els equivalents en alemany a confitura i melmelada de cítrics ( Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten ).[11]

La legislació europea distingeixen entre confitura, melmelada i "marmalade" per als cítrics (anomenats agres), deixant el terme en anglès sense traduir.[6][5]

ReferènciesModifica

  1. «melmelada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. «Diferencias entre mermeladas y confituras». Hogarmania. [Consulta: 8 octubre 2020].
  3. «Mermelada y confitura: fruta y azúcar, pero con diferencias». Eroski consumer. [Consulta: 8 octubre 2020].
  4. Hidalgo Moya, Juan Ramón. «Mermeladas, confituras y jaleas, algo más que fruta y azúcar». Fundación Eroski, 21-07-2004. [Consulta: 16 diciembre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Directiva 2001/113/CE del Consejo, de 20 de diciembre de 2001 en EUR-Lex. Consultado el 20-02-2013.
  6. 6,0 6,1 Real Decreto 670/1990, de 25 de mayo Arxivat 2011-12-06 a Wayback Machine. en BOE. Consultado el 20-02-2013. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «BOE» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ASALE, RAE-. «mermelada | Diccionario de la lengua española» (en castellà). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. [Consulta: 14 juny 2000].
  8. 8,0 8,1 Origen de la palabra en diccionario etimológico – reference.com
  9. 9,0 9,1 Confituras y mermeladas Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine. en enciclopediadegastronomia.es.
  10. De re coquinaria - Siglo I a V - pseudo-Apicio -
  11. Directiva 2004/84/CE del Consejo, de 10 de junio de 2004 en EUR-Lex. Consultado el 20-02-2013.