Baptisteri

espai on es practica el baptisme

El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.[1][2] Com que era prohibit als no batejats entrar al lloc sagrat de l'església, fins a l'edat mitjana era un edifici separat com a annex d'aquesta.[3] Més tard, el ritual es va simplificar, es va abandonar la submersió, i el baptisteri va esdevenir una mena de capella al nàrtex o portal occidental abans d'entrar a l'espai consagrat de l'església.

El baptisteri de la ciutat de Parma
Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica
Pica baptismal de la catedral de Barcelona

A dins dels baptisteris paleocristians hi havia una piscina (de forma diversa: quadrada, poligonal, circular o cruciforme). Els novament convertits adults s'hi havien de submergir per al bateig.[3] Però quan al segle vii es comença a batejar els infants, l'estructura es va simplificar a una simple pica baptismal sobre un peu.[3][4]

Entre els baptisteris dels primers segles del cristianisme es poden esmentar el de la catedral de Barcelona (visitable al subsol arqueològic del Museu d'Història de Barcelona (|MUHBA) i el baptisteri de Bovalar. A França destaquen el de Fréjus, el de la catedral d'Ais de Provença o el de l'antiga catedral de Marsella. A Itàlia hi ha Ravena i de Parma i el baptisteri de Sant Joan del Laterà. Al principat de Lieja hi havia l'esglesieta Notre Dame aux Fonts («Mare de Déus del Baptisteri»), a costat de de la Catedral de Sant Lambert.[5] La pica baptismal del segle xii, una obra major de fosa de bronze va ser salvat quan el baptisteri va ser enderrocat durant la Revolució francesa i es troba avui al baptisteri de la col·legiata de Sant Bartomeu.

Tanmateix en època romànica i gòtica, es va mantenir la tradició d'ubicar els baptisteris en edificis independents, normalment de planta central, aixecats prop de les catedrals. Així trobem el baptisteri de Pisa, el de Parma o el baptisteri de sant Joan a Florència.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baptisteri
  1. Mestre i Campi, Jesús (director). «baptisteri». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 96. ISBN 84-297-3521-6. 
  2. «baptisteri». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 Bolòs i Masclans, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval, segles VI-XV. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 41 (El Cangur / Diccionaris, núm. 284). ISBN 84-297-4706-0. 
  4. «Definició de baptisteri, significat de baptisteri en català». [Consulta: 6 maig 2019].
  5. Inventaire des archives de la paroisse Notre-Dame-aux-Fonts à Liège, 1405-1824 (en francès). Rijksarchief in Belgie.