Tiurana

Tiurana és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Oficialment inaugurat el 2007, el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb.

Tiurana

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 58′ 40″ N, 1° 15′ 21″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Noguera
Capital	Tiurana
Població humana
Població	67 (2023) (4,21 hab./km²)
Llars	29 (1553)
Gentilici	Tiuranenc, tiuranenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis del Mig Segre
Superfície	15,9 km²
Banyat per	Segre i canal Segarra-Garrigues
Altitud	387 m
Limita amb	la Baronia de Rialb Oliola Vilanova de l'Aguda Bassella Ponts
Partit judicial	Solsona
Organització política
• Alcalde	Ángel Villarte Canes (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25791
Codi INE	25222
Codi IDESCAT	252228
Lloc web	tiurana.cat

Església de la Mare de Déu de Solers (s. xvi)

Història

Edat romana i medieval

Etimològicament, el topònim Tiurana sembla provenir de l'antropònim llatí Tiberiana, gentilici derivat de Tiberius, nom propi de persona. La seva interpretació podria vincular-se a la possible existència, durant el període romà, d'una "villa tiberiana": la vila d'en Tiberi, les terres o la propietat d'en Tiberi; o bé correspon senzillament a l'antropònim sol: Tiberiana.

Com a mesura preventiva contra tota afirmació massa dogmàtica i poc fonamentada documentalment, ens abstindrem de formular altres hipòtesis sobre l'origen d'aquest topònim.

A l'època medieval, el procés de formació del domini temporal de la canònica d'Urgell a la zona limítrofa de l'Alt Urgell i la Noguera i, concretament, a Tiurana, degué iniciar-se a principi de segle xi. Des de l'any 1042 consta que l'església d'Urgell posseïa el castell de la Clua (al municipi de Bassella) el qual limitava a ponent amb el castell de Vilaplana. Pel context hem de creure que la canònica i la mitra d'Urgell havien adquirit també els dominis dels llocs de Vilaplana i del Pla de Tiurana, a les ribes dreta i esquerra del riu Segre, respectivament, on hi hauria un hàbitat dispers, en masos, propietat de dita canònica i del noble Bertran de Vallferosa. Abans de l'any 1171, "la malícia dels homes dolents destruí els masos de la canònica i de Bertran de Vallferosa" i, versemblantment, les seves explotacions agropecuàries. Per tal de solucionar la situació de ruïna, el bisbe Arnau de Preixens (1167-1195) i el noble al·ludit acordaren comunament ("convernimus inter nos", diuen) reunir el masos dispersos en un lloc nou: Tiurana, on es construirà la vila i es protegiria amb murs i valls a fi que els seus moradors hi poguessin viure segurs i tenir-hi i posseir-hi les seves coses. Es tractava, per tant, d'una espècie de carta de poblament on hi havia el determini del senyor (o senyors) d'assentar o garantir l'assentament d'uns habitants, que havien de formar el nucli rural de Tiurana, tot i que en dit document hi manca l'aspecte normatiu que fa referència al pobladors, les condicions i les garanties.

El pacte o convinença marca i distingeix el doble domini de la canònica per una part i del noble per altra. Els eclesiàstics tindran en propi i franc alou les seves cases i les dels pagesos, així com el celler, les cases del seu batlle i l'espai on hi havia els seus masos. En aquest espai i en la part de la nova vila que correspon a l'església d'Urgell, Bertran de Vallferosa ni hi tindria cap domini ni facultats coercitives derivades de l'aplicació i administració de la justícia ("districtum") del castlà del veí castell de La Clua d'Aguilar.

Els masos i les cases de Bertran de Vallferosa els posseiria aquest, lliurement i sense cap intervenció del bisbe i del clergues d'Urgell. Ambdues parts es comprometeren a no fer-se cap d'anys en la part corresponent de la nova vila. Aquest fou l'origen de Tiurana com a poble.

La Tiurana vella

De feia anys la vila estava condemnada a desaparèixer sota les aigües, i el 1995 s'inicià a poc a poc el seu desallotjament. Així fou com el poble perdé més del 90% de la seva població d'un any per l'altre. Quatre anys més tard començà la retenció de l'aigua del Segre per l'embassament de Rialb, i el mateix any s'enderrocaren les cases del poble.

El nucli antic de la vila, el formaven el carrer Major, en part porticat, una plaça, la del Pou, i uns carrers transversals. En un extrem del carrer Major, es mantenia un dels antics portals, del segle xv, resta de quan la vila era murallada. En aquest carrer hi havia antics casalots de pedra picada, que en les seves portalades tenien gravades les dates de construcció, moltes eren dels segles XVII i XVIII.

Arran del poble hi passava la carretera C-1313, la que de Lleida anava a la Seu d'Urgell, però a conseqüència de la construcció del presa de Rialb, fou desviada, i ara passa prop de la part alta de la serra del Pubill.

La seva horta, ara sota l'aigua, era regada per un canalet, que agafava les aigües del Segre, un xic més amunt de la masia de la Vetlla, antiga fàbrica d'electricitat, que anys enrere havia donat llum a Tiurana.

Un campanar d'espadanya, de quatre ulls, coronava la gran façana de pedra llisa, de belles proporcions.

Les festes i aplec que el poble celebrava al llarg de l'any eren:

• L'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Solers, pel dilluns de Pasqua.
• El 16 d'agost, dia de Sant Roc, aplec a l'església de Miralpeix.
• El segon diumenge d'agost, se celebrava la Festa del Roser, amb processó solemne pels carrers de la vila, benedicció, durant la missa, dels tradicionals redortons, una mena de tortells, on es col·locava una rosa. Aquest pastissos eren distribuïts per les priores, a totes les cases del poble, després de dinar.
• El dia 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu, es pujava altre cop a l'ermita de Solers, per donar gràcies per la collita. Anys enrere, aquest dia era el de la Festa Major, ara se celebra el primer diumenge de setembre.

La nova Tiurana

Actualment, a l'entorn del santuari de la Mare de Déu de Solers, s'ha construït la nova vila, on s'han traslladat el cementiri i alguns elements arquitectònics més destacats de l'antic poble.

A partir de 2003, a poc a poc, s'han anat construint cases, i en l'actualitat ja configuren una plaça i un carrer. L'ajuntament, està adossat a l'edifici del santuari de Solers, i al seu costat hi ha el cementiri, que fou traslladat, de l'antic fossar del poble. Aquí s'alça la façana de l'antiga parròquia de Sant Pere de Tiurana.

A la plaça, d'aquesta nova Tiurana, hi ha la vella font de 1865, que es coneix com el Pou, i al seu costat, s'ha col·locat una escultura en moviment, obra de l'escultor alemany, Christian Tobin. Es tracta de tres columnes rectangulars, d'uns tres metres, que en la part superior tenen uns blocs de pedra, també rectangular, que es mouen gràcies a la força de l'aigua. Un monument força curiós i interessant. Fou inaugurat el 3 de setembre de 2006.

Actualment la nova Tiurana té més de seixanta veïns empadronats. El destí va fer que el poble del pla desaparegués sota l'aigua, però els seus habitants, fidels els seus orígens, no han volgut abandonar aquests paratges, una mostra de fidelitat a la terra que els va veure néixer.

Geografia

• Llista de topònims de Tiurana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Tiurana	67
Miralpeix	0
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 30 43 29 221 213 556 474 495 471 472

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 418 377 404 367 292 214 195 231 230 230

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 22 23 23 32 37 48 78 81 80 76

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 73 74 77 71 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Bibliografia

• CORTADA I CORTADA, Jaume, ESCOLIES I CUGAT, Angelina i GABRIEL I FORN, Manel. "Tiurana", a Visió Històrica Gràfica. Lleida: Editorial Pagès, 1995. ISBN 978-84-7935-251-6
• SOLÉ I CINCA, Maria Carme. "Tiurana un poble al pas del temps". Lleida: Diputació de Lleida, 1999.
• REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", a Llibre de butxaca, 136. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1986. ISBN 978-84-7306-271-8
• BACH I RIU, Antoni i GABRIEL I FORN, Manel. "La Baronia de Rialb: un esbós històric". Lleida: Diputació de Lleida, 1995. ISBN 84-87029-70-1

Vegeu també

• Miralpeix
• Vilaplana
• Pantà de Rialb
• Mare de Déu de Solers
• Segre Mitjà

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web sobre l'antiga vila de Tiurana
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya