Pantà de Rialb

Aquest article tracta sobre l'embassament català. Vegeu-ne altres significats a «Rialb (desambiguació)».

El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.

Infotaula d'edifici
Pantà de Rialb
Imatge
Dades
TipusPresa de gravetat Modifica el valor a Wikidata
Obertura2000 Modifica el valor a Wikidata
Úsregadiu, aigua potable i energia hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada101 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud605 m Modifica el valor a Wikidata
Volum1.200.000 m³ Modifica el valor a Wikidata
Cabal3.089 m³/s (sobreeixidor)
212 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  436 m
cota de fonamentació:  337 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nompantà de Rialb Modifica el valor a Wikidata
AfluentSegre Modifica el valor a Wikidata
EfluentSegre Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata (3.320 km² Modifica el valor a Wikidata)
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaNoguera (Catalunya) i Alt Urgell (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
 41° 56′ 25″ N, 1° 11′ 38″ E / 41.940369°N,1.193781°E / 41.940369; 1.193781
Activitat
Propietat deConfederació Hidrogràfica de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata

Situació i descripcióModifica

 
Presa del pantà de Rialb

Creat per una presa, el pantà s'estén pel nord-oest de la comarca de la Noguera en els municipis de Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana, i en menor extensió pels termes de Bassella, Peramola i Oliana a l'extrem nord de l'Alt Urgell. Afecta sobretot al municipi de la Baronia de Rialb, que dóna el nom al pantà.

La presa és de 99 metres d'alçada i es començà a construir el 1992, a pocs quilòmetres més avall del pantà d'Oliana. Rialb es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat el 14 de febrer de l'any 2000.[1] La construcció suposà una inversió de 40.000 milions de pessetes i té una capacitat de 402,8 hectòmetres cúbics, és a dir, quatre vegades el d'Oliana.

 
L'embassament prop de Nuncarga

Els seus principals destinataris són els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues,[2] aquest darrer en fase de construcció, a més de proveir d'aigua uns 80 nuclis de població. El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. A més a més, l'any 2006 es posà en funcionament la central hidroelèctrica de Rialb i la seva subestació contigua.

La construcció del pantà, que té els primers antecedents en un projecte dels anys seixanta, ha tingut una realització dificultosa, ja que durant trenta anys hom l'anà posposant per motius diversos. En el retard hi ha tingut un gran pes la tenaç oposició al desallotjament i el trasllat d'alguns o la totalitat dels habitants (un total d'unes 300 persones) dels municipis afectats i d'agregats seus (Miralpeix per Tiurana i Castellnou de Bassella, la Clua d'Aguilar i Aguilar de Bassella), com també la prevista desaparició sota les aigües de les terres més baixes i més fèrtils.[3]

D'altra banda, està previst construir una contrapresa a la cua de l'embassament en el sector d'Oliana, Peramola i Bassella. Aquesta obra dotaria aquesta zona d'una làmina d'aigua permanent, on també hi ha projectat crear-hi un espai lúdic i esportiu.[4]

Això no obstant, la construcció de la contrapresa s'ha endarrerit força, ja que els últims anys de sequera no han permès que el pantà s'omplís completament i, per tant, no s'havia pogut finalitzar totes les proves que calia. Vuit anys més tard de la seva inauguració, el 28 de maig de 2008, arribà per primer cop al 52% de la seva capacitat, 211 hectòmetres cúbics, sent l'inici de la fi de la sequera que s'havia viscut durant aquell any.[5] Un any més tard, en un any de forces nevades tot i no havent començat el desgel, a l'hivern de 2009 el 6 de febrer arribava al 72% de la seva capacitat.[6]

DadesModifica

  • Aigua embassada (2008): 293 hm³[7]
  • Aigua embassada (2009): 310 hm³[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «El plazo para que Bassella quede deshabitada acaba mañana» (en castellà). El País, 11-04-2000 [Consulta: 14 febrer 2017].
  2. «Regadiu Segarra-Garrigues». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [Consulta: 31 desembre 2019].
  3. «pantà de Rialb». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. CCAU, nota de premsa.
  5. 3cat24.cat, Els embassaments de Rialb i Oliana es troben al 52 i al 88% de la seva capacitat total.
  6. Viure als Pirineus, Rialb, al seu màxim històric.
  7. 7,0 7,1 embalses.net - Pantà de Rialb

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Rialb