La Bisbal de Falset
La Bisbal de Falset és un poble i municipi de la comarca del Priorat.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
| Comarca | Priorat  | ||||
| Capital | La Bisbal de Falset | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 207 (2023) (14,68 hab./km²) | ||||
| Llars | 65 (1553) | ||||
| Gentilici | Bisbalenc, bisbalenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 14,1 km² | ||||
| Banyat per | riu de Montsant | ||||
| Altitud | 372 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Sergi Masip Masip | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43372 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 43027 | ||||
| Codi IDESCAT | 430271 | ||||
| Lloc web | labisbaldefalset.altanet.org | ||||
Està situat a la vall del riu Montsant, damunt d'una roca, com es diu popularment: "la Bisbal en una roca".
El terme municipal de la Bisbal de Falset és a l'extrem nord-oest de la comarca. Limita al nord amb el terme de Flix i a ponent amb el de la Palma d'Ebre, tots dos pertanyents a la Ribera d'Ebre, però el tros del terme de Flix és una estreta llenca de terreny rere la qual es troba el terme de Bellaguarda, de les Garrigues. Pel sud i per llevant limita amb altres termes del Priorat: Margalef i Cabassers, respectivament.
Etimologia modifica
El nom de la Bisbal de Falset és compost. La segona part ens remet a la població important més propera, que li fa de referència. "La Bisbal" significa "la del bisbe"; en efecte: ja al segle xiv apareix aquesta població com a pertanyent a la jurisdicció del bisbe de Tortosa. És, per tant, com si diguéssim "la població que pertany al bisbe i que és propera a Falset".
Geografia modifica
- Llista de topònims de la Bisbal de Falset (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Termes municipals limítrofs:
| Flix (Ribera d'Ebre) | ||
| La Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) | 
|
Cabassers |
| Margalef |
De 14 km² d'extensió, aquest terme és situat a la vall del riu de Montsant, que marca la profunda vall que conforma la meitat sud del terme, venint des de llevant. El Montsant discorre fent amples ziga-zagues, i va rebent al llarg del seu pas per la Bisbal de Falset diversos torrents, tant des del nord com des del sud. Hi destaca el torrent dels Colls Baixos, que baixa de la Serralada del Coll de la Manxa i de la Punta de l'Ereta i el de la Cova d'en Benet. El Montsant discorre entre els 340 metres d'altitud, quan entre en el terme, i els 295, quan en surt.
D'altra banda, la meitat nord està formada per una vall en direcció de nord-est a sud-oest a l'entorn del barranc de les Coves Voltades i els seus afluents, com el barranc de les Parades, que, un cop tots ajuntats, s'anomenen lo Torrent. Aquest torrent neix a les Coves Voltades, al voltant dels 535 metres d'altitud, i s'aboca en el Montsant, just al sud del poble, a 320 m. alt.
El relleu del terme és molt accidentat: al nord, el contraforts de ponent de la Serra de la Llena, entre la Sella, de 502 m., la Punta dels Tous, de 557, la Punta de les Coves Voltades, de 592, i el Tossal del Llicsó, de 591. A llevant, al límit amb Margalef, s'estén un altres dels contraforts de la mateixa serra, amb l'esmentat Tossal del Llicsó, el Tossal del Campàs del Serena i la Punta de l'Àliga, de 591, 576 i 585 metres d'altitud. Cap al sud, al costat esquerre del Montsant, es troben els contraforts de la Serra del Montsant: Punta del Salomó, de 619 m., la Serralada del Coll de Manxa, entre 530 i 550 m., i la Serra de les Pinedes, al voltant dels 490 metres d'altitud. Al costat de ponent, al límit amb la Ribera d'Ebre, trobem uns serrats més suaus, com la Serra de l'Astí, culminats pel Jonquet ("lo Junquet"), de 486 metres d'altitud i la Punta del Camp de Bovera, de 507. Els serralls del Grau, dels Clapers, de la Serrateixa i d'altres constitueixen les divisòries internes de les valls del terme bisbalenc.
El poble de la Bisbal és l'únic nucli de població del municipi. A més del poble, hi ha algunes masies (Mas de l'Asunción, mas de l'Avenc, mas del Coix, mas del Gendret, lo Molí del Sas) i una ermita (Santa Llúcia), però el poblament dispers és molt escadusser, sobretot actualment.
En molts llocs del terme hi ha coves i balmes, que fan pensar que en èpoques llunyanes podien hostatjar una part del poblament del territori. La mateixa ermita de Santa Llúcia és troglodítica.
A la sortida del poble hi ha les restes dels antics trulls, o molins d'oli, anomenats aquí "molins de lliura".
Història modifica
Edat contemporània modifica
Pascual Madoz es refereix a la Bisbal en el seu Diccionario geográfico...[1] del 1845. S'hi refereix dient que el poble està aturonat, en un lloc combatut pels vents de ponent i de llevant, cosa que fa un clima propens a febres gàstriques i catarrals. Segons Madoz, en aquell moment tenia 34 cases, una església sufragània de la parroquial de Cabassers, amb un vicari perpetu al seu servei. La terra és argilosa i d'orografia accidentada, amb vinya, extensions d'oliveres i molt bosc i garriga. La producció del terme és blat, ordi, civada, vi, oli, patates, ametlles, seda i tota mena de llegums. Hi havia bestiar de llana, cabres, ases i mules, i s'hi cacen conills i perdius. La indústria existent era una fassina d'aiguardent, i alguns molins de farina i d'oli. La població és de 34 veïns (caps de casa) i 116 ànimes (habitants).
L'Ajuntament modifica
Alcaldes modifica
D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), la Bisbal de Falset ha tingut els alcaldes següents:
- Valentí Gorgori i Alberich (1979 - 1983)
- Enric Masip i Gorgori (1983 - 1999)
- Lluís Masip i Sans (1999 - 2011)
- Sergi Masip Masip (2011-2020)
- Emília Busquets Canal (2020-)
Regidors modifica
Des del 1979, la Bisbal de Falset ha tingut els regidors següents: Laia Aragay Esteve, Josep Maria Ardèvol Masip, Valentí Gorgori Aymerich, Josep Martí Pardell, Lluís Masip Esquerda, Miquel Enric Masip Gorgori, Jaume Masip Masip, Marc Masip Masip, Sergi Masip Masip, Ramon Masip Pardell, Lluís Masip Sans, Lourdes Prats Cervelló, Josep Maria Sas Masip, Josep Carles Vicente Perelló, Jordi Masip Pardell, Marc Masip, Pascual Rebull i Goretti Vicente Perelló.
Legislatura 2011 - 2015 modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| CiU | Lluís Masip i Sans | 99 | 5 | 80,49 | |
| PM | Josep Maria Bonet i Rius | 5 | 0 | 4,07 | |
| PP | Enrique Alvaredo González | 0 | 0 | 0 | |
| Total | 129 | 5 | |||
Per a la legislatura 2011-2015, la composició del ple de l'Ajuntament va ser la següent:
- Luis Masip Sans (CiU), Alcalde, encarregat de l'àrea d'Obres i Serveis, Protecció Civil i Urbanisme
- Sergi Masip Masip (CiU), 1r Tinent d'Alcalde, encarregat de l'àrea d'Hisenda i Ensenyament
- Laia Aragay Esteve (CiU), Regidora encarregada de l'àrea de Serveis Socials, Piscina, Festes, Cultura i Informàtica
- Miquel Enric Masip Gorgori (CiU), Regidor
- Marc Masip Masip (CiU), Regidor
Comunicacions modifica
A la Bisbal de Falset es troben dues carreteres: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre) i la T-713 (C-242, al Coll del Grau, a Bellaguarda/Margalef-La Bisbal de Falset).
Demografia modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia modifica
- Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal de Falset |