Garrigues

comarca de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «Garrigues (desambiguació)».


Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis. Per la seua superfície és una de les comarques més aviat grans del Principat, però per la població és una comarca més aviat despoblada amb 19.011 habitants al 2022.[1] La capital administrativa de la comarca és Les Borges Blanques.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGarrigues
Imatge
Les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 31′ N, 0° 52′ E / 41.52°N,0.87°E / 41.52; 0.87
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent Modifica el valor a Wikidata
Capitalles Borges Blanques Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població19.011 (2022) Modifica el valor a Wikidata (23,83 hab./km²)
GentiliciGarriguenc, garriguenca
Geografia
Superfície797,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Forma de governConsell Comarcal
PIB nominal432.200.000 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita22.800 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT18 Modifica el valor a Wikidata

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues

Geografia modifica

Les Garrigues, que estan situades al sud-oest del país, formen part de les comarques planes de ponent, tot i això es troben pròximes, i en algun moment fins i tot dins de la depressió de l'Ebre, fet que conforma fortament la comarca. Les Garrigues són una regió aixecada on la majoria dels rius nascuts a la serra la Llena han erosionat el terreny formant fondals estrets i deixant planes trencades en el seu camí cap a la desembocadura al Segre, fet que conforma significativament el paisatge garriguenc. El nord de la comarca presenta un relleu més pla i menys trencat, semblant al que es troba a les comarques del Pla d'Urgell o al nord-est del Segrià.

Els límits de la comarca administrativa no segueixen físicament una línia gaire clara, tot i així es pot identificar la frontera comarcal a la part meridional amb la carena de la conca hidrogràfica del Segre respecte a les del Francolí, el Riu Montsant i la Cana, en alguns indrets els límits no segueixen la carena com són els termes municipals del Vilosell o Tarrés, o el d'Ulldemolins (Priorat) que s'endinsa en part cap a la conca del Segre. També el municipi de Bovera està situat a la conca del riu de la Cana, afluent de l'Ebre. Per la part oriental els afluents de la Femosa marquen l'acabament de la comarca; però els límits tant amb la Conca de Barberà com amb l'Urgell estan bastant desdibuixats. Els límits septentrionals de la comarca responen més a factors històrics de jurisdicció municipal que a condicions orogràfiques, en aquesta part de la comarca els municipis es diferencien molt poc dels municipis veïns del Pla d'Urgell o del Segrià. A la part occidental, en contacte amb els municipis del Segrià, s'esdevé una situació similar a la part septentrional de la comarca, amb la diferència que aquests presenten tots condicions típicament garriguenques.

Comunicacions modifica

La carretera més important que creua la comarca és l'AP-2 que uneix Lleida amb Barcelona passant pels termes municipals de Castelldans, Juneda, Les Borges Blanques, L'Albi, Vinaixa i Tarrés. També hi ha la N-240 que uneix Lleida amb Tarragona passant per Montblanc i passant pel costat de Juneda, Les Borges Blanques i Vinaixa. La principal carretera que uneix la comarca de nord a sud és la C-233 que uneix Flix amb Bellpuig passant per Arbeca, Les Borges Blanques, Castelldans, L'Albagés, El Soleràs, La Granadella i Bovera. La C-242 que abans unia Reus amb Lleida travessant el Priorat i connecta La Granadella i Bellaguarda. Una carretera que no passa per Les Garrigues administratives és la C-12 que uneix Tortosa amb Lleida i que és la carretera que connecta la part meridional i occidental de la comarca amb Lleida.

Història modifica

La comarca de les Garrigues va ser projectada com a unitat administrativa per primera vegada per la Divisió territorial de Catalunya de 1936 de Pau Vila i va ser oficial des del desembre de 1936 fins a l'any 1939 quan es va suprimir la Generalitat de Catalunya. L'any 1987 la Generalitat de Catalunya va recuperar la divisió comarcal de Catalunya tot i que revisant els límits comarcals originals i es va tornar a crear la comarca administrativa de Les Garrigues amb 25 municipis que encara existeixen, amb la petita variació que l'any 1989 el municipi de Torregrossa que era garriguenc es va agregar al Pla d'Urgell quan es va crear aquesta comarca i actualment la comarca consta de 24 municipis.

La Generalitat de Catalunya va encarregar a una comissió d'experts un Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, aquest informe publicat al desembre de l'any 2000 proposava canvis en la delimitació comarcal garriguenca, aquests canvis consistien en el fet que Tarrés passés a pertànyer a la Conca de Barberà i els municipis de Sarroca de Lleida, Aspa, Alcanó, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret passessin a formar part de Les Garrigues, aquesta proposta de moment no s'ha dut a terme.

Diferències entre la comarca administrativa i la comarca natural modifica

El topònim de Les Garrigues fa referència a un tipus d'alzina molt característic del clima àrid mediterrani. El topònim està molt difós per tota l'àrea catalano-occitana, aquest apareix dins la literatura i la cartografia durant el segle xviii referint-se a una comarca natural situada al sud-est de la conca del Segre que ha variat els seus límits i ha creat una consciència de comarca natural a causa de diversos factors socioeconòmics.

La comarca administrativa pren el topònim de la comarca natural però no coincideix pas amb els seus límits amb la comarca natural. A aquesta hi mancarien els pobles d'Almatret, Maials, Llardecans, Torrebesses, Sarroca de Lleida, Alcanó, Sunyer, Alfés i Aspa, tots adscrits a la comarca administrativa del Segrià. Per altra banda en els municipis nord-orientals l'adscripció comarcal és molt més recent: Juneda, Arbeca, Puiggròs i les Borges Blanques s'han considerat sovint com a Urgell; l'Espluga Calba, Els Omellons, Fulleda, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell de la Segarra; Bovera de la Ribera d'Ebre.

Clima modifica

El clima de les Garrigues és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 450 mm, donant-se els màxims a la primavera i la tardor, i els mínims a l'hivern i a l'estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 °C a 5 °C, sobretot a causa de la inversió tèrmica i les boires persistents, i els estius són molt calorosos, amb mitjanes de 24 °C a 25 °C, essent l'amplitud tèrmica anual alta o molt alta. El període lliure de glaçades va de juny a setembre.[2]

Pobles que configuren la comarca modifica

Municipi Habitants (2018)
Albagés, l' 375
Albi, l' 762
Arbeca 2.162
Bellaguarda 301
Borges Blanques, les 6.002
Bovera 257
Castelldans 931
Cervià de les Garrigues 648
Cogul, el 161
Espluga Calba, l' 357
Floresta, la 154
Fulleda 84
Granadella, la 728
Granyena de les Garrigues 144
Juncosa 393
Juneda 3.409
Omellons, els 212
Pobla de Cérvoles, la 191
Puiggròs 272
Soleràs, el 328
Tarrés 99
Torms, els 151
Vilosell, el 168
Vinaixa 482

Política i govern modifica

El Consell Comarcal de les Garrigues és l'òrgan administratiu de la comarca, actualment format per una majoria de consellers/es de JxCat. La composició de la legislatura 2019-2023 és la següent:

Composició del Consell Comarcal de les Garrigues[3]
Càrrec Nom Formació política
President Jaume Setó Cornadó JxCat La Floresta
Vicepresident primer Enric Mir Pifarré JxCat Les Borges Blanques
Vicepresident segon Lluís Dalmau Almacellas JxCat Juncosa
Vicepresident tercer Olegari Alberich Vidal JxCat Bellaguarda
Vicepresidenta quarta Maria Rosa Solé Codina JxCat Castelldans
Conseller Jaume Estradé Vall JxCat La Pobla de Cérvoles
Consellera Montserrat Ruiz Iglesias JxCat Puiggròs
Conseller Josep Bardia Preixens JxCat Els Torms
Conseller Joan Leiva Gómez JxCat L'Albagés
Consellera Anna Feliu Moragues JxCat L'Albi
Conseller Josep Cunillera i Boldú Acord Municipal (ERC-AM) L'Espluga Calba
Consellera Gemma Farré Nogué Acord Municipal (ERC-AM) El Vilosell
Conseller Josep Maria Tarragó Clivillé Acord Municipal (ERC-AM) Vinaixa
Consellera Mercè Rubio Carré Acord Municipal (ERC-AM) Cervià de les Garrigues
Conseller Òscar Copons Nogales Acord Municipal (ERC-AM) Fulleda
Consellera Anna Torres Fernández Acord Municipal (ERC-AM) El Cogul
Conseller Francesc Roset Sans Acord Municipal (ERC-AM) Arbeca
Consellera Marta Urgell i Mònico Acord Municipal (ERC-AM) Les Borges Blanques
Conseller Joan Miquel Simó Falcó Grup de Compromís per Arbeca - Candidatura de Progrés (CA-CP) Arbeca

Número de regidor per partit i municipi modifica

Municipi Regidos
CM AM XTU CP PP J X TU AMUNT
Albagés, l' 1 - 6 - - - -
Albi, l' 7 - - - - - -
Arbeca 1 6 - 4 - - -
Bellaguarda 5 2 - - - - -
Borges Blanques, les 6 3 4 0 0 - -
Bovera - - - 4 3 - -
Castelldans 6 - - - 1 - -
Cervià de les Garrigues - 7 - - - - -
Cogul, el 2 1 2 0 0 - -
Espluga Calba, l' - 2 5 - - - -
Floresta, la 1 4 - 0 0 - -
Fulleda - 2 1 0 - - -
Granadella, la 1 4 2 - - - -
Granyena de les Garrigues 5 - - 0 0 - -
Juncosa 4 3 - - - - -
Juneda 6 - 2 - 3 -
Omellons, els 1 4 - 0 0 - -
Pobla de Cérvoles, la 4 1 - 0 - - -
Puiggròs 7 - - - - - -
Soleràs, el - 5 - - - - 2
Tarrés 3 2 - 0 - - -
Torms, els 1 4 - 0 - - -
Vilosell, el 4 1 - 0 0 - -
Vinaixa - 7 - - - - -
Total 65 58 20 10 4 3 2

Símbols modifica

L'escut oficial de les Garriguesblasonament amb escut caironat: de sinople, un ram d'olivera d'or fruitat de sable, en pal; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca. Va ser aprovat el 18 de maig de 1993. L'olivera és el principal recurs agrícola de la comarca; l'oli de les Garrigues té una denominació d'origen protegida que n'avala la qualitat. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
660 806 990 3.390 12.088 24.895 27.157 26.677 28.082 29.802

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
30.101 28.830 25.827 25.656 24.036 21.870 20.212 19.923 19.466 19.466

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
19.273 19.237 19.269 19.432 19.210 20.032 20.350
20.413
20.212
19.762

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
19.090
18.771
18.873
19.011
- - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Cultura modifica

A les Garrigues tenen lloc diverses festivitats i activitats culturals d'àmbit comarcal com la Fira de l'Oli i de les Garrigues, el Garrigues Guitar Fest, o les Garrigues en Flor, així com d'altres d'àmbit local però d'interès patrimonial i gastronòmic més enllà dels municipis. En aquest sentit proliferen les petites fires de l'oli, del primer raig o de l'oli verd, noms amb els quals s'anomena l'oli de la primera premsada, així com fires de productes locals com les orelletes, el safrà, la cervesa artesana, les cassoles de tros o la clotxa, a més d'altres comunes a la majoria de poblacions garriguenques com Sant Antoni, Sant Josep, Sant Sebastià o les festes majors.[4]

En l'àmbit patrimonial destaquen les pintures de la Roca dels Moros del Cogul que s'encarrega de difondre el corresponent centre d'interpretació; l'Espai Macià de les Borges Blanques, dedicat a la figura del president Macià; el jaciment arqueològic dels Vilars d'Arbeca; o el jaciment de Minferri de Juneda, que compta amb un museu al Complex Cultural de la mateixa vila.

Referències modifica

  1. «Idescat». [Consulta: 22 desembre 2022].
  2. Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 29 juliol 2014]. CC-BY-SA-3.0
  3. «Composició del Consell Comarcal de les Garrigues 2019-2023». Arxivat de l'original el 2019-05-28. [Consulta: 3 juny 2020].
  4. «Festes i fires de les Garrigues». [Consulta: 3 juny 2020].

Vegeu també modifica

  Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Garrigues

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garrigues