Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Garrigues (desambiguació)».

Les Garrigues és una de les comarques de Catalunya, dins la província de Lleida, d'una extensió de 799,7 km² que integra 24 municipis. Per la seua superfície és una de les comarques més aviat grans del Principat, però per la població és una comarca més aviat despoblada amb 18.771 habitants al 2018. La capital administrativa de la comarca és les Borges Blanques.

Infotaula de geografia políticaGarrigues
Bandera de les Garrigues Escut de les Garrigues
Bandera de les Garrigues Escut de les Garrigues
064 Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà.JPG
Les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul

Localització
Localització de les Garrigues.svg
 41° 31′ 00″ N, 0° 52′ 00″ E / 41.51666667°N,0.86666667°E / 41.51666667; 0.86666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent

Capital les Borges Blanques
Població
Total 18.771 (2018)
• Densitat 23,53 hab/km²
Gentilici Garriguenc, garriguenca
Geografia
Superfície 797,7 km²
Limita amb
Organització política
Forma de govern Consell Comarcal
Economia
PIB nominal 376.200.000 € (2014)
PIB per càpita 19.400 € (2014)
Identificador descriptiu
Codi territorial IDESCAT 18
Modifica les dades a Wikidata
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues

ComunicacionsModifica

La carretera més important que creua la comarca és l'AP-2 que uneix Lleida amb Barcelona passant pels termes municipals de Castelldans, Juneda, Les Borges Blanques, L'Albi, Vinaixa i Tarrés. També hi ha la N-240 que uneix Lleida amb Tarragona passant per Montblanc i passant pel costat de Juneda, Les Borges Blanques i Vinaixa. La principal carretera que uneix la comarca de nord a sud és la C-233 que uneix Flix amb Bellpuig passant per Arbeca, Les Borges Blanques, Castelldans, L'Albagés, El Soleràs, La Granadella i Bovera. La C-242 que abans unia Reus amb Lleida travessant el Priorat i connecta La Granadella i Bellaguarda. Una carretera que no passa per Les Garrigues administratives és la C-12 que uneix Tortosa amb Lleida i que és la carretera que connecta la part meridional i occidental de la comarca amb Lleida.

GeografiaModifica

Les Garrigues, que estan situades al sud-oest del país, formen part de les comarques planes de ponent, tot i això es troben pròximes, i en algun moment fins i tot dins de la depressió de l'Ebre, fet que conforma fortament la comarca. Les Garrigues són una regió aixecada on la majoria dels rius nascuts a la serra la Llena han erosionat el terreny formant fondals estrets i deixant planes trencades en el seu camí cap a la desembocadura al Segre, fet que conforma significativament el paisatge garriguenc. El nord de la comarca presenta un relleu més pla i menys trencat, semblant al que es troba a les comarques del Pla d'Urgell o al nord-est del Segrià.

Els límits de la comarca administrativa no segueixen físicament una línia gaire clara, tot i així es pot identificar la frontera comarcal a la part meridional amb la carena de la conca hidrogràfica del Segre respecte a les del Francolí, el Riu Montsant i la Cana, en alguns indrets els límits no segueixen la carena com són els termes municipals del Vilosell o Tarrés, o el d'Ulldemolins (Priorat) que s'endinsa en part cap a la conca del Segre. També el municipi de Bovera està situat a la conca del riu de la Cana, afluent de l'Ebre. Per la part oriental els afluents de la Femosa marquen l'acabament de la comarca; però els límits tant amb la Conca de Barberà com amb l'Urgell estan bastant desdibuixats. Els límits septentrionals de la comarca responen més a factors històrics de jurisdicció municipal que a condicions orogràfiques, en aquesta part de la comarca els municipis es diferencien molt poc dels municipis veïns del Pla d'Urgell o del Segrià. A la part occidental, en contacte amb els municipis del Segrià, s'esdevé una situació similar a la part septentrional de la comarca, amb la diferència que aquests presenten tots condicions típicament garriguenques.

Política i governModifica

 
Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes segons les eleccions municipals de 2015.
  • ERC-AM
  • CiU
  • PSC-CP
  • PPC
  • ICV-EUiA-EPM
  • CUP-PA
  • independents-FIC
  • confluències d'esquerres
  • RCAT
  • ClimaModifica

    El clima de les Garrigues és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 450 mm, donant-se els màxims a la primavera i la tardor, i els mínims a l'hivern i a l'estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 °C a 5 °C, sobretot a causa de la inversió tèrmica i les boires persistents, i els estius són molt calorosos, amb mitjanes de 24 °C a 25 °C, essent l'amplitud tèrmica anual alta o molt alta. El període lliure de glaçades va de juny a setembre.[1]

    Diferències entre la comarca administrativa i la comarca popularModifica

    El topònim de Les Garrigues fa referència a un tipus d'alzina molt característic del clima àrid mediterrani. El topònim està molt difós per tota l'àrea catalano-occitana, aquest apareix dins la literatura i la cartografia durant el segle XVIII referint-se a una comarca natural situada al sud-est de la conca del Segre que ha variat els seus límits i ha creat una consciència de comarca natural a causa de diversos factors socioeconòmics.

    La comarca administrativa pren el topònim de la comarca natural però no coincideix pas amb els seus límits amb la comarca natural. A aquesta hi mancarien els pobles d'Almatret, Maials, Llardecans, Torrebesses, Sarroca de Lleida, Alcanó, Sunyer, Alfés i Aspa, tots adscrits a la comarca administrativa del Segrià. Per altra banda en els municipis nord-orientals el sentiment d'identificació comarcal és molt més recent i feble: Juneda, Arbeca, Puiggròs i les Borges Blanques s'han considerat sovint com a Urgell; l'Espluga Calba, Els Omellons, Fulleda, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell de la Segarra; Bovera de la Ribera d'Ebre.

    HistòriaModifica

    La comarca de les Garrigues va ser projectada com a unitat administrativa per primera vegada per la Divisió territorial de Catalunya de 1936 de Pau Vila i va ser oficial des del desembre de 1936 fins a l'any 1939 quan es va suprimir la Generalitat de Catalunya. L'any 1987 la Generalitat de Catalunya va recuperar la divisió comarcal de Catalunya tot i que revisant els límits comarcals originals i es va tornar a crear la comarca administrativa de Les Garrigues amb 25 municipis que encara existeixen, amb la petita variació que l'any 1989 el municipi de Torregrossa que era garriguenc es va agregar al Pla d'Urgell quan es va crear aquesta comarca i actualment la comarca consta de 24 municipis.

    La Generalitat de Catalunya va encarregar a una comissió d'experts un Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, aquest informe publicat al desembre de l'any 2000 proposava canvis en la delimitació comarcal garriguenca, aquests canvis consistien en el fet que Tarrés passés a pertànyer a la Conca de Barberà i els municipis de Sarroca de Lleida, Aspa, Alcanó, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret passessin a formar part de Les Garrigues, aquesta proposta de moment no s'ha dut a terme.

    Pobles que configuren la comarcaModifica

    DemografiaModifica

    Evolució demogràfica
    1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
    660 806 990 3.390 12.088 24.895 27.157 26.677 28.082 29.802

    1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
    30.101 28.830 25.827 25.656 24.036 21.870 20.212 19.923 19.466 19.518

    1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
    19.273 19.237 19.269 19.432 19.210 20.032 - - 20.212 19.762

    2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
    19.090 18.771 - - - - - - - -

    1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

    ReferènciesModifica

    Articles relacionatsModifica

    Enllaços externsModifica