Ot de Montcada i de Luna

bisbe de Tortosa (1390 - 1473)

Ot de Montcada i de Luna. (Seròs, 1390Tortosa, 20 de febrer de 1473). Bisbe de Tortosa i pseudocardenal del títol de Santa Pudenziana.

Plantilla:Infotaula personaOt de Montcada i de Luna
Biografia
Naixement1390 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1473 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
  Pseudocardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Consagració18 de desembre de 1415
per l'antipapa Benet XIII
Proclamació cardenalícia12 d'octubre de 1440
per l'antipapa Fèlix V
Pseudocardenal prevere de Santa Pudenziana
Família
ParesOt de Montcada i Maça de Liçana Modifica el valor a Wikidata  i Elfa de Luna i de Xèrica Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem Ramon III de Montcada
Joan Florimon de Montcada i Díez Modifica el valor a Wikidata
Llista

Biografia

modifica

Fou fill d'Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d'Aitona, i d'Elfa de Luna i de Xèrica.[1]

Batxiller en Decrets. Ordenat prevere en 1408, és nomenat canonge de la catedral de Tortosa, i més tard, ardiaca major de la mateixa catedral.[2] També fou paborde del mes de gener de la catedral de València.[3]

Benet XIII el nomena bisbe de Tortosa el 18 de desembre de 1415[3][4] i es manté fidel a la seua causa fins a la mort del Papa. Martí V li atorga la seva confiança,[1] assisteix al concili provincial de Tarragona de 1424 i al de Tortosa de 1429 presidit pel legat papal el cardenal Pere de Foix,[5] i durant el Concili de Basilea, al qual assisteix durant tres anys i mig,[6] intervé activament.

Fou nomenat cardenal per l'antipapa Fèlix V el 12 d'octubre de 1440, amb el títol de Santa Pudenziana,[7] títol al qual renuncia davant el Papa Eugeni IV en 1445.[8][9]

Pel que fa a l'activitat pastoral a la diòcesi de Tortosa, tot i les nombroses absències degudes a la situació de l'Església provocada pel Cisma, realitza tres visites pastorals en 1423-1426, 1428-1429 i 1440-1446,[10] i celebra dos sínodes, el primer a Ulldecona en 1432, on publica 14 constitucions, i el segon a Tortosa en 1433, on revisa les anteriors constitucions.[11] Funda dues capellanies a la Seu, una d'elles en la capella de Sant Pere, on fou soterrat.[12]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Galiana Ferrando 2003-2005: p. 467.
  2. Morales Roca 1999: p. 36.
  3. 3,0 3,1 Eubel 1913: p. 223.
  4. El document del nomenament és del 18 de desembre, i es va expedir el 21. (Cuella Esteban 2006: pp. 367-368.)
  5. Fernández y Domingo 1867: pp. 278-279.
  6. Galiana Ferrando 2003-2005: p. 468.
  7. Eubel 1914: p. 9.
  8. Miranda.
  9. O potser, al contrari, que Eugeni IV el ratifiqués en el cardenalat (Galiana Ferrando 2003-2005: p. 468.)
  10. Galiana Ferrando 2003-2005: p. 465.
  11. Villanueva 1803-1806: pp. 105-106.
  12. Galiana Ferrando 2003-2005: p. 469.

Bibliografia

modifica