Obre el menú principal

Benet de Tocco (Nàpols, 1510Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Infotaula de personaBenet de Tocco
Biografia
Naixement 1510
Nàpols
Mort 1585
Montserrat
St George's Cross Crowned Badge.svg 69è President de la Generalitat de Catalunya
1569 – 1572

1578 – 1581
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Abat i polític
Orde religiós Orde de sant Benet
Família
Càrrec eclesiàstic Abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida
Modifica les dades a Wikidata

De naixement es deia Marco Antonio Tocco, i provenia de la família dels antics dèspotes d'Epir. Visqué a la cort de Carles I d'Aragó. Visità Montserrat i hi professà com a monjo benedictí el 1542 amb el nom de Benet. Molt aviat adquirí anomenada en la comunitat i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l'obra De immensis Dei beneficiis. Va ser elegit abat pel període 1556 al 1559, i el seu govern quedà marcat per l'inici de la tanca de la clausura, l'establiment de la infermeria dels donats i la restauració de Santa Cecília de Montserrat; reelegit per al trienni 1562-1564, continuà l'obra de l'església, que havia iniciat el seu predecessor l'abat Garriga. Des d'aquesta posició assistí a les corts de Barcelona-Montsó (1564).

L'any 1564 va ser nomenat bisbe de Vic. En el seu pas per la diòcesi osonenca implantà les normes conciliars tridentines, feu imprimir un petit catecisme en català i un ordinari manual per als curats (1568).

En l'any 1569 va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ostentà fins al 1572. Durant el seu primer trienni de mandat, la institució millora la capacitat fiscal mitjançant un major control fronterer sobre la llana i el bestiar viu. Es reduïren els fraus en el pagament del dret de la bolla i es creà el càrrec d'advocat fiscal local a Perpinyà. L'activitat política se centrà a recuperar les relacions amb el Sant Ofici, molt deteriorades al trienni anterior, i en recuperar la llibertat dels consistorials i assessors empresonats pel lloctinent. El govern de Benet de Tocco es va haver d'enfrontar a la concessió que el papa Pius V féu al rei Felip II per la qual aquest rebia el delme dels fruits de la millor casa de cada parròquia. Tant els eclesiàstics com els barons s'oposaren a la mesura, ja que eren els receptors de la major part dels delmes afectats. En desembre de 1571, el comissari papal publica un interdicte per a "allunyar de sagraments i de l'enterrament en sagrat" a tots aquells que s'haguessin negat al pagament[1]

En el darrer any com a president, fou fet bisbe de Girona, lloc des d'on impulsà la continuació de l'obra de la catedral i dictà alguns decrets per assuavir les relacions entre la ciutat i el capítol catedralici. El respecte i autoritat de la seva figura propiciaren que el rei Felip I d'Aragó i la Santa Seu el nomenessin visitador canònic de Montserrat a fi que calmés la recurrent tensió entre els monjos castellans i els catalans; en aquest temps va ser elegit abat president del monestir, càrrec que conservà fins a la mort.

L'any 1583 va ser nomenat bisbe de Lleida on, aviat, convocà un sínode demanant subsidis. Se li van atorgar a terminis, però només se li'n pagà el primer. Morí a Montserrat i fou sepultat allà mateix en un luxós sepulcre destruït durant el saqueig de les tropes franceses durant la Guerra del Francès.[2]

ReferènciesModifica

  1. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 114. ISBN 8441208859. 
  2. Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 621 [Consulta: 5 novembre 2013]. 


Precedit per:
Francesc Giginta
President de la
Generalitat de Catalunya

15691572
1r mandat
Succeït per:
Jaume Cerveró
Precedit per:
Pere Oliver de Boteller i de Riquer
President de la
Generalitat de Catalunya

15781581
2n mandat
Succeït per:
Rafael d'Oms
Precedit per:
Diego de Lerma
Abat de Montserrat
primer període

1556-1559
Succeït per:
Bartomeu Garriga
Precedit per:
Bartomeu Garriga
Abat de Montserrat
segon període

1562-1564
Succeït per:
Felipe de Santiago
Precedit per:
Aciscle Moya de Contreras
Bisbe de Vic
1564-1569
Succeït per:
Juan Beltrán de Guevara
Precedit per:
Pere Carles
Bisbe de Girona
1572-1583
Succeït per:
Jaume Caçador i Claret
Precedit per:
Martí Valero
Bisbe de Lleida
1583-1585
Succeït per:
Joan Arias