Ató de Bigorra
Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955). Fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça i Guinigenta de Conflent.[1] .
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 2 abril 955  |
| 2n Bisbe de Roda | |
| 920 – 955 ← Adolf de Pallars – Odesind de Ribagorça → Diòcesi: bisbat de Roda | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Ató |
| Residència | Roda d'Isàvena |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic romà (920–), bisbe catòlic, sacerdot catòlic |
| Consagració | Odilo (en)  |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Pare | Ramon II de Pallars-Ribagorça |
| Germans | Bernat I de Ribagorça, Isarn I de Pallars i Llop I de Pallars |
Hi hagué molt enrenou sobre la creació del bisbat, promogut pel seu pare, Ramon II de Pallars-Ribagorça[2][3] (segon bisbe d'aquesta seu), amb l'ajuda del bisbe usurpador Esclua a la diòcesi d'Urgell. Aquest bisbat fou molt efímer, però el seu net, Ramon III de Ribagorça, tornà a promoure'l i aconseguí refermar-lo però amb poca eficàcia en l'organització eclesiàstica del territori.[4][5] El Bisbat de Roda de Ribagorça quedà limitat només al comtat de la Ribagorça, sense el Pallars.[6]
El 892, el sínode de la Seu d'Urgell posà fi a la crisi eclesiàstica als comtats catalans destituint Esclua. El bisbe Adolf continuà en el càrrec fins a la mort, moment en què el nou bisbat de Pallars havia de tornar a la diòcesi d'Urgell. Esclua fou condemnat i excomunicat, fou ignominiosament deposat de lesinsígnies episcopals: despullat davant tothom dels induments episcopals i estripats aquests, trencats els seus bàculs sobre el seu cap i arrencat els anells dels seus dits, fou expulsat de tot ordre clerical i deposat.[7]
De tota manera, el Bisbat de Roda de Ribagorça a més de perdurar fins a la mort Adolf, encara el succeí Ató de Bigorra, aproximadament fins a la nova creació de nou del bisbat i l'entrada del nou bisbe Odesind de Ribagorça, un fill de Ramon III de Ribagorça i Toda d'Aragó.
Referències modifica
- ↑ (català) Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 848519456X.
- ↑ (català) Mestre, 1998: p. 919, entrada: "Ribagorça, comtat de"
- ↑ L'Enciclopèdia.cat
- ↑ (català) Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, pàg. 53. ISBN 8472025551.
- ↑ (català) Boix i Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. 1a edició. Vielha: Ed Institut d'Estudis del Baix Cinca I.E.A., maig 1998. ISBN 84-87861-28-8.
- ↑ (català) B. de Riquer (dir.), 1998: p. 161
- ↑ (català) d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El temps i el regiment del comte Guifré el Pilós. Sabadell: AUSA, 1989, p. 210. ISBN 84-86329-46-9.
Enllaços externs modifica
- «Ató de Bigorra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedit per: Adolf de Pallars |
bisbe de Roda d'Isàvena 923-955 |
Succeït per: Odesind de Ribagorça |