Obre el menú principal

Ató de Bigorra

bisbe de Roda d'Isàvena

Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955). Fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça i Guinigenta de Conflent.[1] .

Infotaula de personaAtó de Bigorra
Biografia
Mort 955
  Bisbe de Roda d'Isàvena 

923 – 955
Dades personals
Altres noms Ató
Residència Roda d'Isàvena
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Altres
Títol Comte
Pare Ramon II de Pallars-Ribagorça
Germans Bernat I de Ribagorça, Isarn I de Pallars i Llop I de Pallars
Modifica les dades a Wikidata

Hi hagué molt enrenou sobre la creació del bisbat, promogut pel seu pare, Ramon II de Pallars-Ribagorça[2][3] (segon bisbe d'aquesta seu), amb l'ajuda del bisbe usurpador Esclua a la diòcesi d'Urgell. Aquest bisbat fou molt efímer, però el seu nét, Ramon III de Ribagorça, tornà a promoure'l i aconseguí refermar-lo però amb poca eficàcia en l'organització eclesiàstica del territori.[4][5] El Bisbat de Roda de Ribagorça quedà limitat només al comtat de la Ribagorça, sense el Pallars.[6]

El 892, el sínode de la Seu d'Urgell posà fi a la crisi eclesiàstica als comtats catalans destituint Esclua. El bisbe Adolf continuà en el càrrec fins a la mort, moment en què el nou bisbat de Pallars havia de tornar a la diòcesi d'Urgell. Esclua fou condemnat i excomunicat, fou ignominiosament deposat de lesinsígnies episcopals: despullat davant tothom dels induments episcopals i estripats aquests, trencats els seus bàculs sobre el seu cap i arrencat els anells dels seus dits, fou expulsat de tot ordre clerical i deposat.[7]

De tota manera, el Bisbat de Roda de Ribagorça a més de perdurar fins a la mort Adolf, encara el succeí Ató de Bigorra, aproximadament fins a la nova creació de nou del bisbat i l'entrada del nou bisbe Odesind de Ribagorça, un fill de Ramon III de Ribagorça i Toda d'Aragó.

ReferènciesModifica

  1. (català) Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 848519456X. 
  2. (català) Mestre, 1998: p. 919, entrada: "Ribagorça, comtat de"
  3. L'Enciclopèdia.cat
  4. (català) Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, pàg. 53. ISBN 8472025551. 
  5. (català) Boix i Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic (en català). 1a ed.. Vielha: Ed Institut d'Estudis del Baix Cinca I.E.A., maig 1998. ISBN 84-87861-28-8. 
  6. (català) B. de Riquer (dir.), 1998: p. 161
  7. (català) d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El temps i el regiment del comte Guifré el Pilós. Sabadell: AUSA, 1989, p. 210. ISBN 84-86329-46-9. 

Enllaços externsModifica