Adolf de Pallars, (?-923) primer bisbe de Roda d'Isàvena (887-923). Consagrat pel bisbe usurpador d'Urgell, Esclua.

Plantilla:Infotaula personaAdolf de Pallars
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort923 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
1r Bisbe de Roda
887 – 920
← cap valor – Ató de Bigorra →
Diòcesi: bisbat de Roda
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAdolf
ResidènciaRoda d'Isàvena
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

Hi hagué molt enrenou sobre la creació del bisbat, promogut per Ramon II de Pallars-Ribagorça, pare d'Ató de Bigorra[1][2] (segon bisbe d'aquesta seu), amb l'ajuda del bisbe usurpador Esclua a la diòcesi d'Urgell. Aquest bisbat fou molt efímer, però el seu net, Ramon III de Ribagorça, tornà a promoure'l i aconseguí refermar-lo però amb poca eficàcia en l'organització eclesiàstica del territori.[3][4] El Bisbat de Roda de Ribagorça quedà limitat només al comtat de la Ribagorça, sense el Pallars.[5]

El 892, el sínode de la Seu d'Urgell posà fi a la crisi eclesiàstica als comtats catalans destituint Esclua. El bisbe Adolf continuà en el càrrec fins a la mort, moment en què el nou bisbat de Pallars havia de tornar a la diòcesi d'Urgell. Esclua fou condemnat i excomunicat, fou ignominiosament deposat de les insígnies episcopals: despullat davant tothom dels induments episcopals i estripats aquests, trencats els seus bàculs sobre el seu cap i arrencat els anells dels seus dits, fou expulsat de tot ordre clerical i deposat.[6]

De tota manera, el Bisbat de Roda de Ribagorça a més de perdurar fins a la mort Adolf, encara el succeí Ató de Bigorra, aproximadament fins a la nova creació de nou del bisbat i l'entrada del nou bisbe Odesind de Ribagorça, un fill de Ramon III de Ribagorça i Toda d'Aragó.


Precedit per:
-
bisbe de Roda d'Isàvena
887-923
Succeït per:
Ató de Bigorra

Referències

modifica
  1. (català) Mestre, 1998: p. 919, entrada: "Ribagorça, comtat de"
  2. L'Enciclopèdia.cat
  3. (català) Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, pàg. 53. ISBN 8472025551. 
  4. (català) Boix i Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. 1a edició. Vielha: Ed Institut d'Estudis del Baix Cinca I.E.A., maig 1998. ISBN 84-87861-28-8. 
  5. (català) B. de Riquer (dir.), 1998: p. 161
  6. (català) d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El temps i el regiment del comte Guifré el Pilós. Sabadell: AUSA, 1989, p. 210. ISBN 84-86329-46-9. 

Enllaços externs

modifica