España Sagrada. Theatro Geográphico-Histórico de la Iglesia de España és una obra d'història eclesiàstica espanyola, d'una importància extraordinària per la inclusió de nombrosos documents, notícies, il·lustracions i antiguitats de tota mena. Va ser concebuda i en bona part escrita pel frare agustí Enrique Flórez durant el segle xviii i, més endavant, continuada per altres frares agustins i la Reial Acadèmia de la Història. L'obra, que va agrupar un total de 56 volums en ser finalitzada, va sorgir en l'època de la Il·lustració. Destaca també pel seu esperit crític i objectiu, seguint una metodologia científica per verificar els fets històrics, que la va convertir en un clàssic de la historiografia espanyola.

Infotaula de llibreEspaña Sagrada
(es) España sagrada Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
SubtítolTheatro geographico-historico de la Iglesia de España Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra creativa i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEnrique Flórez
Manuel Risco
Vicente de la Fuente
Carlos Ramón Fort y Pazos
Eduardo Jusué
Pedro Sáinz de Baranda Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya, 1747 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereenciclopèdia Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La idea de confeccionar una història eclesiàstica espanyola comença a formar-se el 1734, de la mà de Gregori Maians, i més endavant d'altres d'historiadors com Agustín de Montiano. Tanmateix, l'alt cost econòmic que suposava, per la realització de nombrosos viatges per consultar els arxius eclesiàstics de cada diòcesi i arxidiòcesi el feia inviable.[1] Després d'un intent infructuós, obra d'Alonso Verdugo, es va generar malestar dintre de la Reial Acadèmia de la Història a causa del rebuig dels diversos projectes que s'havien presentat.[2]

Flórez sembla que havia començat l'obra el 1742, quan es documenta que va iniciar a realitzar nombrosos viatges.[3] El frare agustí va rebre el suport de Juan de Iriarte, amic i company de Maians, i de fra Martín Sarmiento, que va aportar molts documents i manuscrits inèdits per realitzar l'obra. Originalment va comptar amb el suport literari del mateix Maians i amb el finançament econòmic de Ferran VI, perquè aquesta obra convenia a la seva política regalista.[4] Finalment el 1747 va sortir a la llum España Sagrada de Flórez. En el moment de la seva publicació, España Sagrada va representar una fita en la historiografia a l'Espanya de la Il·lustració, perquè es basava en materials i documents originals, convertint-se en una obra de referència d'erudició i autoritat per als historiadors del moment i posteriors. Flórez va confeccionar un total de 29 volums,[2] els cinc primers entre 1747 i 1750, i la resta progressivament fins a 1775, dos de forma pòstuma. Continuarien la tasca els frares agustins Manuel Risco, Antolín Merino i José de la Canal fins a 1836, quan amb la desamortització, l'obra va recaure en la Reial Acadèmia de la Història,[4] i no es va acabar fins al segle xx.[5]

El 2014 es va publicar una nova edició de tota la col·lecció, amb un tom addicional com a índex, editada per Rafael Lazcano, que modernitza la grafia i corregeix errades d'escriptura.[5][6]

Metodologia modifica

La metodologia que va seguir per dur a terme l'obra va ser en consonància amb els ideals del nou segle i de la Il·lustració, però sempre dintre de la fidelitat a l'Església. Per tant, es tracta d'una obra crítica i amb rigor, buscant sempre la veritat i allunyant-se de l'obscurantisme, que busca seguir el mètode científic dintre del camp de la història.[7] Per a sostenir les seves idees es basa en documents, textos, mapes i altres fonts, tant d'origen eclesiàstic com laic, a més de revisar nombrosos arxius i biblioteques,[8] i en definitiva de verificar les dades que llegeix, amb abundants fonts documentals i seguint autors fidedignes, de fet, allà on no era capaç de demostrar o dilucidar la veritat, no ho afirma amb seguretat.[7]

Per a la realització, va dur a terme viatges o expedicions literàries de les quals tornava amb documents inèdits, monedes, còpies d'inscripcions, i altres artefactes.[8] A més, Flórez, que havia estudiat teologia, va haver d'enfrontar-se a moltes matèries que eren desconegudes per a ell com l'epigrafia, la paleografia, la numismàtica, entre d'altres.[9] Tanmateix, segons Jesús Salas, malgrat viatjar per bona part d'Espanya, manca coneixement directe d'alguns llocs, com és el cas de la descripció de la torre d'Hèrcules, feta de manera indirecta.[8]

Contingut modifica

L'obra compta amb un total de 56 toms,[5] dels quals 29 els va arribar a confeccionar el mateix Flórez fins a la seva mort. Els dos primers volums tracten sobre la geografia i la cronologia de la institució eclesiàstica a la península Ibèrica, mentre la resta de volums acostumen a tractar sobre estudis concrets de les diòcesis i arxidiòcesis espanyoles, i dels canvis introduïts amb el temps.[4]

Tom Títol
I Clave geográfica
II Cronología de la historia antigua
III Predicación de los Apóstoles en España
IV Origen y proceso de los obispados
V Provincia Cartaginense
VI Iglesia de Toledo en cuanto metropolitana
VII Iglesias sufragáneas antiguas de Toledo: Acci, Arcávica, Basti, Reacia, Bigastro, Cástulo, Compluto, Dianio, Elotana Ilici, Mentesa, Oreto y Osma
VIII Iglesias que fueron sufragáneas de Toledo: Palencia, Setabi, Segovia, Segobriga, Segoncia, Valencia, Valeria y Urci
IX Provincia Bética e Iglesia de Sevilla
X Iglesias sufragáneas antiguas de Sevilla: Abdera, Asido, Astigi y Córdoba
XI Vidas y escritos de algunos varones ilustres cordobeses que florecieron en el siglo nono
XII Iglesias sufragáneas antiguas de Sevilla: Égabro, Elepla, Eliberi, Itálica, Málaga y Tucci
XIII Iglesia de Lusitania y su metrópoli Mérida
XIV Iglesias de Ávila, Calabria, Coria, Coimbra, Évora, Egitana, Lamego, Lisboa, Ossonaba, Pacense, Salamanca, Viseo y Zamora
XV Provincia antigua de Galicia y su metrópoli, la Iglesia de Braga
XVI Iglesia de Astorga
XVII Iglesia de Orense
XVIII Iglesias Britoniense y Dumiense
XIX Iglesia Iriense y Compostelana, hasta su primer arzobispo
XX Historia Compostelana
XXI Iglesia de Porto de la Galicia antigua
XXII Iglesia de Tuy
XXIII Iglesia de Tuy
XXIV Cantabria y Antigüedades tarraconenses
XXV Iglesia de Tarragona
XXVI Iglesias de Auca, Valpuesta y de Burgos
XXVII Iglesias colegiales, monasterios y santos de la diócesis de Burgos: conventos, parroquias y hospitales de la ciudad
XXVIII Iglesia Ausonense
XXIX Iglesia de Barcelona
XXX Iglesia de Zaragoza
XXXI Varones ilustres cesaraugustanos
XXXII Vasconia. Iglesias de Calahorra y de Pamplona
XXXIII Antigüedades civiles y eclesiásticas de Calahorra, y obispados de Nágera y Álava
XXXIV Iglesia de León
XXXV Iglesia de León
XXXVI Iglesia de León
XXXVII Región de los asturos, reino de Asturias y memoria de sus reyes. Fundación de la ciudad e iglesia de Oviedo
XXXVIII Iglesia de Oviedo
XXXIX Iglesia de Oviedo. Historia de la fundación del principado de Asturias
XL Ciudad e Iglesia de Lugo
XLI Iglesia de Lugo
XLII Antigüedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Empurias
XLIII Iglesia de Gerona
XLIV Iglesia de Gerona
XLV Iglesia de Gerona, colegiatas, monasterios y conventos
XLVI Iglesias de Lérida, Roda y Barbastro
XLVIII Iglesia de Barbastro
XLIX Iglesia de Tarazona
L Iglesias de Tarazona y de Tudela
LI Obispos españoles titulares de las iglesias in partibus infidelium, o auxiliares de las de España
LII Tablas abreviadas para la reducción del cómputo árabe y del hebraico al cristiano y viceversa
LIII Iglesia apostólica de Iliberri
LIV Iglesia apostólica de Iliberri
LV Iglesia apostólica de Iliberri
LVI Iglesia apostólica de Iliberri

Referències modifica

  1. Salas Álvarez, 2009, p. 57.
  2. 2,0 2,1 Salas Álvarez, 2009, p. 58.
  3. Salas Álvarez, 2009, p. 60.
  4. 4,0 4,1 4,2 Salas Álvarez, 2009, p. 59.
  5. 5,0 5,1 5,2 Balboa, José Antonio «La España Sagrada». El Bierzo Digital, 12-12-2013.
  6. Balboa de Paz, José Antonio «La 'España Sagrada' renace». Diario de León, 04-05-2014.
  7. 7,0 7,1 Campos y Fernández de Sevilla, 2010, p. 27-28.
  8. 8,0 8,1 8,2 Salas Álvarez, 2009, p. 60-61.
  9. Campos y Fernández de Sevilla, 2010, p. 26.

Bibliografia modifica