Salvi Huix i Miralpeix

Salvi Huix i Miralpeix, C.O. (Santa Margarida de Vallors, municipi de Sant Hilari Sacalm, La Selva, 22 de desembre de 1877Lleida, 5 d'agost de 1936) va ser un eclesiàstic i bisbe català. Mort durant la Guerra Civil, ha estat proclamat màrtir i beat per l'Església catòlica.

Infotaula de personabeat Salvi Huix
Biografia
NaixementSalvi Huix i Miralpeix
22 desembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Sant Hilari Sacalm (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Lleida (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Afusellament Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Lleida 
Bisbe diocesà
28 gener 1935 –
← Manuel Irurita AlmandozJuan Villar y Sanz →
Bisbe catòlic
15 abril 1928 –
Bisbe titular
16 febrer 1928 –
Diòcesi: Selymbria titular see (en) Tradueix
Administrador apostòlic
16 febrer 1928 –
Escudo de la Diócesis de Lleida.svg Bisbe de Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOratorians
ConsagracióFederico Tedeschini Modifica el valor a Wikidata
bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació13 d'octubre de 2013; proclamat venerable (1992) , Tarragona nomenat per Angel Amato, delegat del papa Francesc
Festivitat5 d'agost

BiografiaModifica

Va néixer a la casa pairal dels Huix, ja documentada el s. XI. Als 12 anys ingressà al seminari de Vic, i el 19 de setembre de 1903 hi fou ordenat sacerdot pel bisbe Josep Torras i Bages. Exercí com a vicari de les parròquies del Coll i de Sant Vicenç de Castellet.

El 1907 ingressà a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri i poc després fou nomenat professor d'Ascètica i Mística al seminari de la seva ciutat. Dirigí la Congregació Mariana del bisbat de Vic i el 1921 endegà l'Assemblea de Congregacions Marianes de Catalunya, a Barcelona. El 1923 va organitzar les festes de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva, que presidí el futur cardenal Federico Tedeschini, aleshores nunci de la Santa Seu a Espanya.

El 15 d'abril de 1928, a Vic i de mans de monsenyor Tedeschini, fou consagrat bisbe titular de Selymbra i nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Eivissa. El 28 de gener de 1935 el papa Pius XI el traslladà al bisbat de Lleida, diòcesi de la qual prengué possessió el 5 de maig següent.

Quan esclatà la Guerra Civil el juliol de 1936, es refugià a casa d'uns amics dins la mateixa ciutat i uns dies després a una masia del Segrià, però quan sabé que molts sacerdots i seglars catòlics eren sistemàticament detinguts, es lliurà voluntàriament a les autoritats revolucionàries. El reclogueren a la presó de Lleida, de la qual sortí amb una vintena de presoners polítics en una operació de salvament in extremis que havia organitzat la Generalitat. Tanmateix, el vehicle que els conduïa cap a Barcelona va ser interceptat per un escamot incontrolat. El bisbe Huix fou dut al cementiri de Lleida i allí afusellat immediatament juntament amb vint persones més.[1]

VeneracióModifica

El seu procés de beatificació es validà el 1995, presentant-se com a causa de martiri. La Congregació per a les Causes dels Sants de l'Església Catòlica promulgà el decret de martiri el 27 de juny de 2011, que el declarava màrtir i venerable. És un dels màrtirs de la Beatificació de Tarragona.

ReferènciesModifica

  1. Serramona, Antoni «Bisbe màrtir de Lleida». Catalunya Cristiana, Especial Beatificacions, 12-10-2013, pàg. 10.

BibliografiaModifica

  • Cárcel Ortí, Vicente (2000): La gran persecución: España, 1931-1939 Barcelona, Planeta. ISBN 84-08-03519-3
  • Montero Moreno, Antonio (1999 [1961]): Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939. Madrid, Edicionas Católicas. ISBN 84-7914-383-5
  • Redondo, Gonzalo (1993): Historia de la Iglesia en España, 1931-1939, en dos tomos. Madrid, Rialp. ISBN 84-321-2984-4