Antoni Cerdà i Lloscos

cardenal mallorquí

Antoni Cerdà i Lloscos (Santa Margalida, ap. 1390- Roma,1459) fou un cardenal mallorquí.

Infotaula de personaAntoni Cerdà i Lloscos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1390 Modifica el valor a Wikidata
Santa Margalida (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1459 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
26 gener 1456 – 26 gener 1457
← Filippo CalandriniPius II →
Administrador apostòlic
6 juny 1455 – 27 febrer 1458
Bisbe de Lleida
28 març 1449 – 12 setembre 1459
← García Aznárez de AñónLluís Joan del Milà i Borja →
Abat de Sant Pere de Rodes
té el rol: abat comendatari
1449 – 1459
Cardenal prevere San Crisogono
16 febrer 1448 – 12 setembre 1459
← António Martins de ChavesGiacomo Ammannati Piccolomini →
Arquebisbe de Messina
8 juliol 1447 – 28 març 1449
← Bartolomeo GattolaGiacomo Porzio →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde Trinitari Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalícia16 de febrer de 1448
per Nicolau V
Cardenal prevere de San Crisògon
Participà en
16 agost 1458conclave de 1458
4 abril 1455conclave de 1455 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Professà al convent de trinitaris de la Ciutat de Mallorca. Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida. Fou definidor general (1429) i visitador de l'orde trinitari de les Illes Britàniques i, posteriorment, també de Castella, Aragó, Catalunya i Itàlia. Va ser nomenat també procurador general dels trinitaris, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina (1448-49). El papa Nicolau V el feu cardenal el 1448; fou traslladat després a la seu de Lleida (1449-59). A Lleida instituí la prebenda teologal, impulsà la devoció al Sant Drap, acordà fer les representacions de la passió al claustre i no al presbiteri de la catedral i esperonà les obres de reconstrucció de l'hospital de Santa Maria. Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons el Magnànim i dels seus fills, escriví el tractat De educatione principum. Morí a Roma i fou sepultat a la basílica de Sant Pere.[1]

Una plaça de Santa Margalida du el seu nom i és fill il·lustre de Mallorca.[2]

Referències modifica

  1. Cassanyes Roig, Albert. «Antoni Cerdà. En la cruïlla dels poders medievals», 2022. [Consulta: 28 febrer 2024].
  2. «Cerdà i Lloscos, Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 267-268. ISBN 84-8661702-2. 

Fonts modifica


Precedit per:
Pietro III
1446 - 1447
 
Arquebisbe de Messina

8 de gener de 1448 – 28 de març de 1449
Succeït per:
Giacomo Porcio
Precedit per:
García Aznárez de Añon
 
Arquebisbe de Lleida
A títol personal

28 de març de 1449 - 12 de setembre de 1459
Succeït per:
Luis Juan de Milá
Precedit per:
Antão Martins de Chaves
 
Cardenal prevere de San Crisògon

16 de febrer de 1448 - 12 de setembre de 1459
Succeït per:
Giacomo Ammannati Piccolomini
Precedit per:
Filippo Calandrini
 
Camarlenc del Sacre Col·legi Cardenalici

1456
Succeït per:
Enea Silvio Piccolomini