Santa Margalida

Santa Margalida
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
	39° 42′ 12″ N, 3° 06′ 13″ E / 39.703333333333°N,3.1036111111111°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital	Santa Margalida
Població humana
Població	13.160 (2023) (152,12 hab./km²)
Gentilici	Margalidà, margalidana o Vilero, vilera (col·loquialment)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Nord de Mallorca
Superfície	86,51 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	100 m
Limita amb	Muro ; Petra ; Ariany ; Maria de la Salut ; Artà
Patrocini	Santa Margalida
Identificador descriptiu
Codi postal	07450
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07055
Lloc web	ajsantamargalida.net

Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca. Limita amb els termes de Maria de la Salut, Muro, Artà, Petra i Ariany.

El nucli de població principal conté diverses àrees amb denominació pròpia: l'Abeurador, la Creueta, el Pou de la Garriga i el Molinot. A Son Serra de Marina es distingeix entre Vella i Nova; i a Can Picafort es troba Son Bauló.^[4]

Població

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per 2023, la població de dret de Santa Margalida era de 13.160 habitants. D'aquests, 4.255 residien al nucli de Santa Margalida, 8.143 a Can Picafort i 640 a Son Serra de Marina.^[5] Els llinatges mallorquins més comuns de Santa Margalida són Perelló, Estalric (Estelrich), Rosselló, Ferrer, Morei (Morey), Font i Moragues; els més habituals, sense tenir en compte l'origen, són Garcia, Perelló, Estelrich, Fernández i Sánchez.^[6]

Segons les dades l'INE, la població de dret de Santa Margalida ha mostrat una tendència creixent al llarg del temps. L'any 1900, el municipi comptava amb 4.114 habitants, nombre que es va mantenir relativament estable fins a mitjan segle xx. El cens de 1950 va registrar 4.504 habitants.^[7]

A partir de la segona meitat del segle xx, hi hagué un augment significatiu de la població. L'any 2000, Santa Margalida tenia 9.173 habitants, mentre que l'any 2021 aquesta xifra va ascendir fins als 12.830 habitants. Aquest increment demogràfic reflecteix el desenvolupament de la zona, especialment en relació amb l’expansió del turisme en nuclis com Can Picafort.^[7]

Història

L'àrea ha estat habitada des de temps prehistòrics, tal com ho confirmen nombrosos jaciments arqueològics. Entre aquests, destaca la necròpolis de Son Real, que data del segle vii aC fins al segle i aC, amb tombes de diferents formes: circulars, de ferradura i quadrades. També es conserven coves funeràries del període pretalaiòtic, que reflecteixen una societat amb rituals funeraris elaborats.

Durant l'època musulmana, Santa Margalida formava part del districte de Muruh. Amb la conquesta cristiana al segle xiii, aquest districte es va dividir entre les parròquies de Sant Joan de Muro i Santa Margalida de Muro, corresponents als actuals municipis de Muro i Santa Margalida. El nucli principal de Santa Margalida es va desenvolupar al voltant de la parròquia que porta el mateix nom, fundada poc després de la conquesta, prop de l'antiga alqueria d'Hero, dins el terme original de Muro. L'edifici original de l'església va ser destruït per un incendi l'any 1320 i es va reconstruir posteriorment al mateix lloc.^[8]

El Llibre del Repartiment de Mallorca documenta que, després de la conquesta, gran part d’aquest territori es va assignar al comte Ponç IV d’Empúries. Al llarg dels segles, Santa Margalida va mantenir una tradició agrícola destacada, especialment en el conreu de cereals.^[9]

Un episodi notable de la seva història va ser la migració d'habitants cap a Tàrbena, a Alacant, durant el regnat dels Reis Catòlics. Aquesta emigració va sorgir com a resposta a la manca de mà d’obra causada per l’expulsió dels moriscos, i va donar lloc a una influència cultural mallorquina a la regió, notable en l'ús de l’article salat i altres tradicions.^[9]

A nivell cultural, sobresurten les Festes de la Beata, en honor a Santa Catalina Tomàs, celebrades des del segle xviii i considerades d'interès cultural.

Avui dia, el turisme, especialment concentrat a Can Picafort, s'ha convertit en el principal motor econòmic. Aquesta localitat, que va començar com un assentament de pescadors, és ara una destinació turística reconeguda, tot mantenint els vincles amb el patrimoni històric i cultural del municipi.^[8]

Fins a 1836, els territoris que conformaven Santa Margalida també abastaven l'actual terme municipal de Maria de la Salut, fins que es va produir la seva separació administrativa.^[10]

Persones il·lustres

Joan Ordinas i Tous, cantant d'òpera de la corda de baix (1839-1899)
Pere Estelrich i Fuster, agrònom (1845-1912)
Joan March i Ordinas, polític, financer, i fundador de la Banca March (1880-1962)
Joan Mascaró i Fornés, filòleg orientalista (1897-1987)
Felicià Fuster Jaume, enginyer i empresari (1924-2012)
Rafael Bordoy Pomar, escriptor i poeta (1936-)
Guillem Àngel Crespí i Alemany, pintor i escultor (1963-)
Antoni Tauler Llull, ciclista (1974)
Mateu Matas Ordinas, "Xurí", glosador (1982-)

Curiositats

Els habitants de Santa Margalida són coneguts com a margalidans o vileros, en aquest darrer cas pel costum de referir-se al seu poble com a la Vila.^{[cal citació]}

Referències

↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Margalida». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vilero». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024].
↑ «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 16 novembre 2024].
↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 16 novembre 2024].
↑ ^7,0 ^7,1 «INEbase. Alteraciones de los municipios» (en castellà). INE. [Consulta: 16 novembre 2024].
↑ ^8,0 ^8,1 «Santa Margalida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^9,0 ^9,1 Capilla, Rubén «Santa Margalida, riqueza natural y cultural» (en castellà). El Mundo, 05-04-2018 [Consulta: 16 novembre 2024].
↑ «Maria de la Salut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Margalida

Santa Margalida - Lloc web oficial

[1] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Margalida». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[2] Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].

[3] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vilero». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[4] Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024].

[5] «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 16 novembre 2024].

[6] «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 16 novembre 2024].

[:2-7] 7,0 ^7,1 «INEbase. Alteraciones de los municipios» (en castellà). INE. [Consulta: 16 novembre 2024].

[:0-8] 8,0 ^8,1 «Santa Margalida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:1-9] 9,0 ^9,1 Capilla, Rubén «Santa Margalida, riqueza natural y cultural» (en castellà). El Mundo, 05-04-2018 [Consulta: 16 novembre 2024].

[10] «Maria de la Salut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]