Maria de la Salut

municipi de l'illa de Mallorca

Maria de la Salut és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a la comarca del Pla i al nord-est de la capital. Limita amb els municipis de Llubí, Santa Margalida, Ariany i Sineu.

Infotaula de geografia políticaMaria de la Salut
Escudo de María de la Salud (Islas Baleares).svg
Maria-de-la-Salut.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Maria de la Salut respecte de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 39′ 52″ N, 3° 04′ 29″ E / 39.66455°N,3.07467°E / 39.66455; 3.07467
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

CapitalMaria de la Salut Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.227 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat73,04 hab/km²
GentiliciMariando, marianda (col·loquial)[1] o Marier, mariera (formal)[2][3]
Geografia
Superfície30,49 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud123 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniMare de Déu de la Salut
Identificador descriptiu
Codi postal07519 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07035 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajmariadelasalut.net Modifica el valor a Wikidata

ToponímiaModifica

Si bé hi ha la creença popular que el nom de Maria és una preexistència de la comunitat cristiana mallorquina que va sobreviure la dominació islàmica de l'illa,[4][5] la realitat és que es tracta d'un topònim àrab, anàleg a Almeria o al Puig de Maria, un derivat del participi de passat de l'arrel رأى (ra'a) 'veure'.[6] A Mallorca, per la semblança amb el nom de la mare de Déu, aquests topònims foren identificats amb el dit personatge, atès que es desconeixia el significat original del topònim. A la pràctica, doncs, es va cristianitzar el topònim, i especialment això s'esdevengué quan, els darrers anys del segle xvi i al llarg de tot el segle xvii, es bastí un oratori al poble incipient que es dedicà a la Mare de Déu de la Salut, a la qual deu la segona part del nom.[5]

HistòriaModifica

En el moment de la conquesta cristiana, les terres de Maria integraven el districte islàmic de Murûh. En el repartiment, va recaure en la part del comte d'Empúries.

En un primer moment, Maria no devia ser més que una alqueria o un llogaret, i per això depenia de la Universitat de Santa Margalida. El poble, però, anà creixent, i amb el temps es féu més grossa la necessitat de tenir una església pròpia. El 1592 ja s'havia començat a bastir la futura església de Maria, una petita capella, ja conclosa el 1598. Com que no posseïa cap imatge, la Universitat de Santa Margalida en cedí una a la nova església, que probablement és la mateixa que l'actual imatge de la Mare de Déu de Maria.[5]

El municipi de Maria de la Salut es va segregar de Santa Margalida el segle xix per constituir un municipi propi.

GeografiaModifica

 
Cases de Possessió de Roqueta

Destaquen les possessions de Roqueta, Deulosal i Montblanc, així com altres finques i paratges com la Bisbal, Son Gil, el Pujol, el Rafal, Son Perot, els Gassons, la Font, Son Roig, les Sors, el Rafal Nou, la Torreta, Son Niell, Llampí, Son Xigala, la Vall d'Aram, les Tarragones i Son Bacs.

Tradicionalment és un poble agrícola, on destaquen els conreus herbacis extensius i la ramaderia ovina; així com els alls, els melons, les síndries i les tomàtigues (que en molts de casos se segueixen produint en secà); i en zones marginals, els ametlers.

Els darrers anys han proliferat diferents empreses dedicades a la construcció, ja sigui materials de construcció (principalment bloquets i altres prefabricats) com obra pública i civil.

Han existit, i existeixen encara, menestrals de la fusta i del ferro.

Destaquen com altres oficis habituals, en nombre els de mestres i professors.

CulturaModifica

LlenguaModifica

A Maria es parla una variant del català força particular, el mariando, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nonmbre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Sant Joan i de Felanitx.

Personatges Il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. CAIB. «Llista de topònims». [Consulta: 17 gener 2020].
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». [Consulta: 15 gener 2020].
  3. Gelabert Mas, Joan «La columna de la llengua. Els gentilicis». Fent Carrerany, 12, Juliol 1987, pàg. 4 [Consulta: 24 gener 2020].
  4. Diuen uns goigs a la Mare de Déu de Maria: «El seu nom antic i noble / abans que el moro vengués / i Mallorca prengués / ja conservava aquest poble».
  5. 5,0 5,1 5,2 Mas Forners, Antoni «Creure i voler no vol dir ser ver». Fent Carrerany, 112, Desembre 1995, pàg. 4-5 [Consulta: 24 gener 2020].
  6. Wiktionary (en)
  7. Mallorca, Diario de. «Distinción al urólogo Gelabert - Diario de Mallorca». [Consulta: 5 gener 2018].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de la Salut