Maria de la Salut

municipi de l'illa de Mallorca

Maria de la Salut és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a la comarca del Pla i al nord-est de la capital. Limita amb els municipis de Llubí, Santa Margalida, Ariany i Sineu.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMaria de la Salut
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 39′ 52″ N, 3° 04′ 29″ E / 39.66455°N,3.07467°E / 39.66455; 3.07467
EstatEspanya
Nacionalitat històricaIlles Balears
Província històricaIlles Balears (província històrica)
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalMaria de la Salut Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.336 (2023) Modifica el valor a Wikidata (76,62 hab./km²)
GentiliciMariando, Marier Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície30,49 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud123 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniMare de Déu de la Salut Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07519 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07035 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webajmariadelasalut.net Modifica el valor a Wikidata

Nom modifica

Si bé hi ha la creença popular que el nom de Maria és una preexistència de la comunitat cristiana mallorquina que va sobreviure a la dominació islàmica de l'illa,[1][2] la realitat és que es tracta d'un topònim àrab, anàleg a Almeria o al Puig de Maria, un derivat del participi de passat de l'arrel رأى (ra'a) 'veure'.[3] A Mallorca, per la semblança amb el nom de la mare de Déu, aquests topònims foren identificats amb el dit personatge, atès que es desconeixia el significat original del topònim. A la pràctica, doncs, es va cristianitzar el topònim, i especialment això s'esdevengué quan, els darrers anys del segle xvi i al llarg de tot el segle xvii, es bastí un oratori al poble incipient que es dedicà a la Mare de Déu de la Salut, a la qual deu la segona part del nom.[2]

Geografia modifica

 
Cases de Possessió de Roqueta

És un poble tradicionalment agrícola, on destaquen els conreus herbacis extensius i la ramaderia ovina; així com els alls, els melons, les síndries i les tomàtigues (que en molts de casos se segueixen produint en secà); i en zones marginals, els ametlers.[4]

Destaquen les possessions de Roqueta, Deulosal i Montblanc, així com altres finques i paratges com la Bisbal, Son Gil, el Pujol, el Rafal, Son Perot, els Gassons, la Font, Son Roig, les Sors, el Rafal Nou, la Torreta, Son Niell, Llampí, Son Xigala, la Vall d'Aram, les Tarragones i Son Bacs.

Població modifica

Entitat de població Habitants (2021)
Maria de la Salut 2.091
Disseminat 151
TOTAL 2.242
Font: IBESTAT

Història modifica

En el moment de la conquesta cristiana, les terres de Maria integraven el districte islàmic de Muruh. En el repartiment, va recaure en la part del comte d'Empúries.

En un primer moment, Maria no devia ser més que una alqueria o un llogaret, i per això depenia de la Universitat de Santa Margalida. El poble, però, anà creixent, i amb el temps es feu més grossa la necessitat de tenir una església pròpia. El 1592 ja s'havia començat a bastir la futura església de Maria, una petita capella, ja conclosa el 1598. Com que no posseïa cap imatge, la Universitat de Santa Margalida en cedí una a la nova església, que probablement és la mateixa que l'actual imatge de la Mare de Déu de Maria.[2]

El municipi de Maria de la Salut es va segregar de Santa Margalida el segle xix per constituir un municipi propi.

Els darrers anys han proliferat diferents empreses dedicades a la construcció, ja sigui materials de construcció (principalment bloquets i altres prefabricats) com obra pública i civil. Han existit, i existeixen encara, menestrals de la fusta i del ferro. Destaquen, com a altres oficis habituals, el de mestres i professors.

Cultura popular modifica

A Maria es parla una variant del català força particular, el mariando, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nonmbre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Sant Joan i de Felanitx.

Els llinatges més comuns de Maria són Mas, Ferriol, Bergues (Bergas), Carbonell, Font i Vendrell (Vanrell).[5]

Sobre la llinda de la porta d'accés al jardí[6] de les cases de la possessió de Roqueta,[7] als sementers de la Vinyeta, la Vinya Vella i la Vinya Gran, es troba una escultura que representa Bacus, el déu del vi. Hi fou col·locada cap a final del segle xviii o començament xix, i era anomenat popularment «en Ferostes».[8] Aquest sobrenom ha donat nom a un malnom, que fou usat per l'autor Andreu Parera i Morey[9] i actualment també dona nom a un vi.[10]

Personatges Il·lustres modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de la Salut
  1. Diuen uns goigs a la Mare de Déu de Maria: «El seu nom antic i noble / abans que el moro vengués / i Mallorca prengués / ja conservava aquest poble».
  2. 2,0 2,1 2,2 Mas Forners, Antoni «Creure i voler no vol dir ser ver». Fent Carrerany, 112, Desembre 1995, pàg. 4-5 [Consulta: 24 gener 2020].
  3. Wiktionary (en).
  4. «Guia de Mallorca: Maria de la Salut». Mca-hotels. Arxivat de l'original el 2008-01-15.
  5. «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 6 març 2023].
  6. «Punts d'interés de Maria de la Salut» (en català). [Consulta: 3 gener 2018].
  7. «Roqueta». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 3 gener 2018].
  8. Pastor Sureda, Bartomeu «El conreu de la vinya al terme de Maria: l'increment de la superfície entre 1880 I 1890; el declivi a partir 1890». Fent Carrerany, 250, Juny 2007, pàg. 11.
  9. «Andreu Parera Morey», Gran Enciclopèdia Catalana.
  10. «I Festival de Comèdia Illenca». Diario de Mallorca, 19-04-2009.
  11. «Distinción al urólogo Gelabert» (en castellà). Diario de Mallorca. [Consulta: 5 gener 2018].