Jacopo Piccolomini

Jacopolo Piccolomini (Pescia, Toscana, 1442 - Bolsena, Laci, 1479) fou un cardenal i historiador italià.

Infotaula de personaJacopo Piccolomini
Portret van kardinaal Jacopo Ammannati, RP-P-1909-5437.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Giacomo Ammannati Piccolomini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1422 Modifica el valor a Wikidata
Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1479 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Bolsena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malària Modifica el valor a Wikidata)
Administrador apostòlic
24 setembre 1477 –
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1476 (Gregorià) –
← Bartolomeo Roverella (en) TradueixOliviero Carafa →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1464 (Gregorià) –
← Nicolau de CusaLouis d'Albret →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1462 (Gregorià) –
← Niccolò ForteguerriNicolau de Cusa →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
18 desembre 1461 –
Bisbe diocesà
18 juliol 1460 –
← Giovanni Castiglione (en) Tradueix
Diòcesi: bisbat de Pavia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalícia1461, per Pius II
Participà en
6 agost 1471conclave de 1471
28 agost 1464conclave de 1464 Modifica el valor a Wikidata

El seu verdader cognom era Ammannati, però prengué el nom de Piccolomini com a reconeixement als favors que rebé del Papa Pius II (Eneas Piccolomini).

Anà a Roma, on fou, des de 1450 fins al 1460, secretari del cardenal Capranica, i en aquesta última data se l'anomenà secretari apostòlic. Poc temps després fou elevat al bisbat de Pavia pel papa Pius II, el qual el 1461 li conferí el capell cardenalici.

El 1472 Sixt V l'anomenà llegat a Umbria, i aconseguí successivament els bisbats de Frascati i de Lucca.

L'any 1476 exercí de cardenal camarlenc.

Se li deuen notables obres històriques, escrites en llatí, les quals es publicaren després de la seva mort, a saber:

  • Commentarii et Epistolae, (Milà, 1506) obra de les que se'n feren diverses edicions.
  • Una Narració històrica referent als uxites (1616).

BibliografiaModifica