Conclave de 1464

El conclave de 1464 va ser convocat després de la mort del Papa Pius II i va ser conclòs amb l'elecció del Cardenal Pietro Barbo, que va prendre el nom de Pau II.[1]

Infotaula d'esdevenimentConclave de 1464
Sede vacante.svg Modifica el valor a Wikidata
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Data1464 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau Vaticà Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitPau II Modifica el valor a Wikidata

La tarda del 28 d'agost els cardenals presents a Roma (van faltar deu cardenals) van entrar en conclave al Vaticano, amb l'excepció del Cardenal Juan de Torquemada, per malaltia, però que es va unir al conclave el següent dia.[1]

Inicialment, els electors van preparar una capitulació del conclave, i la van subscriure tots, excepte el Cardenal Trevisan. Els termes de la capitulació eren els següents:

  • Continuar les Croades contra l'Imperi Otomà.
  • Només deixar Roma amb el consentiment de la majoria dels cardenals; i la Península Itàlica amb el consentiment de tots ells.
  • Limitar el Col·legi dels Cardenals a 24.
  • Limitar el nou Papa a un cardenal-nebot
  • Exigir consentiment del Col·legi per a la creació de cardenals o avançament de beneficis.

El primer escrutini va ser el 30 d'agost. El Cardenal Pietro Barbo va rebre 11 vots, i els altres van ser per a Trevisan i d'Estouteville.[2] En l'accessus següent, Barbo va rebre tres vots addicionals i va ser triat Papa. Va prendre el nom de Pau II, i després el protodiacon Roderic Borja va anunciar l'elecció al poble de Roma amb l'antiga fórmula Habemus Papam.[3] El 6 de setembre el nou papa va ser solemnement coronat als graons de la Basílica Vaticana, seu patriarcal, pel Cardenal Niccolò Fortiguerra, titular de Santa Cecília.[4]

Llista de Cardenals (1464)Modifica

AJXXIII = nomenat cardenal per l'Antipapa Joan XXIII
EIV = nomenat cardenal pel Papa Eugeni IV
NV = nomenat cardenal pel Papa Nicolau V
CIII = nomenat cardenal pel Papa Calixt III
PII = nomenat cardenal pel Papa Pius II

Cardenals presentsModifica

Al conclave van assistir 18 dels 25 cardenals que existien en aquella època:.[1]

  1. Guillaume d'Estouteville, Orde de Sant Benet (NV)
  2. Juan de Carvajal (EIV)
  3. Bessarió (EIV)
  4. Juan de Torquemada, Orde dels Predicadors (EIV)
  5. Ludovico Trevisano (EIV)
  6. Pietro Barbo (elegit com a Pau II) (EIV)
  7. Latino Orsini] (NV)
  8. Alain de Coëtivy (NV)
  9. Filippo Calandrini (NV)
  10. Roderic Borja (futur Papa Alexandre VI) (CIII)
  11. Juan de Mella (CIII)
  12. Giacomo Tebaldi (CIII)
  13. Richard Olivier de Longueil (CIII)
  14. Angelo Capranica (PII)
  15. Francesco Nanni-Todeschini-Piccolomini (futur Papa Pius III) (PII)
  16. Bartolomeo Roverella (PII)
  17. Louis d'Albret (PII)
  18. Giacomo Ammannati-Piccolomini (PII)
  19. Francisco Gonzaga (PII)

AbsentsModifica

  1. Pierre de Foix, Orde de Frares Menors (AJXXIII)
  2. Peter von Schaumberg (EIV)
  3. Dénes Szécsi (EIV)
  4. Jean Rolin (NV)
  5. Luis Juan de Milà y Borja (CIII)
  6. Berardo Eroli (PII)
  7. Niccolò Fortiguerra (PII)
  8. Burkhard Weisbriach (PII)
  9. Jean Jouffroy, O.S.B.Cluny (PII)
  10. Jaume Francesc de Cardona i d'Aragó (PII)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «The Cardinals of the Holy Roman Church» (en anglès).
  2. Francis Burkle-Young “Papal elections in the Fifteenth Century: the election of Paul II
  3. El Cardenal Ammanati va afirmar que Barbo va ser escollit primer amb el nom Formosus ("Bell"), però els cardenals van objectar que això es podia veure com una al·lusió al seu bon aspecte. Després va canviar a Marc, però els cardenals es van oposar de nou, perquè "Marc!" va ser el crit de batalla de la República de Venècia. Finalment va triar Pau (L. von Pastor "History of the Popes vol. 4", London 1900, p. 12). F. Bourkle-Young considera aquesta història falsa
  4. La coronació papal sol ser realitzada pel cardenal protodiàcon, però Roderic Borja es va trobar malament després de les eleccions i no va poder fer-ho. El cardenal Fortiguerra, que va arribar a Roma en acabar les eleccions, va ser el seu substitut. L. von Pastor "History of the Popes vol. 4", London 1900, p. 18