Joan XXIII de Pisa

antipapa de l'Església Catòlica

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Infotaula de personaJoan XXIII de Pisa
Johannes XXIII Gegenpapst.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1370 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1419 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFlorència Modifica el valor a Wikidata
Fitxer:C o a Gregorio XII.svg, C o a Benedetto XIII (Avignone).svg Antipapa Gregori XII, Benet XIII d'Avinyó
1410 – 1415
← Alexandre V Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1410 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJean Allarmet de Brogny Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 novembre 1414Concili de Constança Modifica el valor a Wikidata

C o a Giovanni XXIII (Pisa).svg Modifica el valor a Wikidata

Nascut com Baldassare Cossa, va ser senyor de Bolònia des de 1403[1] i en 1404 va comprar Faenza a Astorre Manfredi, que mantenia una llarga guerra amb Alberico da Barbiano per 25.000 florins.[2] Va ser escollit Papa el 1410 pel Concili de Pisa. Aliat amb Lluís II de Provença tornà a Roma i prengué possessió de la seu del Vaticà i derrotaren Ladislau I de Nàpols a la batalla de Roccasecca en 1411,[3] però aquest va tenir temps per reagrupar-se i el 12 de juliol Lluís va tornar a Roma, però el 3 d'agost la manca de diners i el descontentament dels seus líders el van obligar a tornar definitivament a la Provença. Ladislau Va aprofitar el desordre a Itàlia per ampliar el seu regne, apropiant-se dels Estats Pontificis atacant el 1413 fent fugir Joan XXIII i els seus cardenals hagueren de fugir de Roma[4] a Florència, on demanà la protecció de l'emperador Segimon (1410-1437), qui era al nord d'Itàlia mirant de convocar un concili que posés fi al Cisma d'Occident. El 30 d'octubre de 1413, l'emperador Segimon convidà Benet XIII, Gregori XII, Joan XXIII i tota la Cristiandat al Concili General de Constança, convocat per a l'1 de novembre de 1414. Excomunicat en el Concili de Constança en 1415, va ser nomenat bisbe de Frascati per Martí V, i en 1416 perdé la senyoria de Bolonia, per una revolta que la posà en mans d'Anton Galeazzo Bentivoglio.[1] Mort el 1419, està enterrat a Florència, dins del Baptisteri, en un monument fúnebre obra de Donatello i de Michelozzo.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Giovanni. «Cronaca di Bologna: 1443-1452». Costa, 2000. [Consulta: 16 gener 2022].
  2. Vanzon, Carlo Antonio. Dizionario universale della lingua italiana, ed insieme di geografia ... mitologia (en italià), 1841, p. 114. 
  3. Carafa, Giovanni Battista. Dell'historie del Regno di Napoli (en italià), 1572, p. 158. 
  4. Creighton, Mandell. The great schism. The Council of Constance, 1378-1418 (en anglès). 1882: Houghton, Mifflin & Company, p. 249. 


Precedit per:
Alexandre V
Antipapa
Papa de la línia de Pisa

14101415
Succeït per:
Darrer cismàtic


Papes del Cisma d'Occident
Antipapa Benet XIVCliment VIII de PeníscolaBenet XIII d'AvinyóBenet XIII d'AvinyóJoan XXIII de PisaJoan XXIII de PisaAlexandre VGregori XIIInnocenci VIIInnocenci VIIBonifaci IXUrbà VIBenet XIII d'AvinyóCliment VII d'AvinyóMartí VGregori XI
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan XXIII de Pisa