Obre el menú principal

Sanç I de Mallorca

rei de Mallorca

FamíliaModifica

Segon fill de Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix. Tot i que fou nomenat hereu del tron el 1302, després que el seu germà Jaume i primogènit ingressés a l'orde franciscà, no el va obtenir fins a la mort del seu pare.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
Pere II d'Aragó
(el Catòlic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sança de Castella
 
 
 
 
 
 
 
Jaume I d'Aragó
(el Conqueridor)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VIII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudòxia Comnè
 
 
 
 
 
 
 
Jaume II de Mallorca
(el Prudent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
Violant d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere II de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I de Mallorca
(el Pacífic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Roger I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
Roger Bernat II de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Felipa (de Montcada?)
 
 
 
 
 
 
 
Roger IV de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnau I de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnaua de Caboet
 
 
 
 
 
 
 
Esclarmonda de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Folc IV de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gueraua de Jorba
 
 
 
 
 
 
 
Brunisenda de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon III de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sibil·la de Santafé
 
 
 
 
 
 

Es casà amb Maria de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols el 9 de febrer de 1304, de la qual no tingué fills, si bé en tingué cinc d'il·legítims:

PolíticaModifica

Malgrat que s'emparentà amb la casa d'Anjou per mitjà del seu matrimoni i que França cercava enemistar Mallorca i la Corona d'Aragó, es féu feudetari del seu cosí Jaume II el Just d'Aragó i l'ajudà en la conquesta de Sardenya, fet que li valgué la dispensa de retre-li vassallatge. La seva política fou conciliadora, més caracteritzada pels pactes que per les guerres, i va procurar vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en les qüestions exteriors. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç restitueix la Vall d'Aran a Jaume el Just.[2]

La seva residència la repartí entre Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya.

SuccessióModifica

L'afer de la successió del reialme, amb la designació del seu nebot Jaume, va provocar greus desavinences amb la Corona d'Aragó, fins al punt de declarar-se una guerra el 1319 que la intervenció del Papa Joan XXII pogué evitar.

Sanç I de Mallorca
Naixement: 1276 Mort: Formiguera 1324
Títols
Precedit per:
Jaume II de Mallorca
"el Prudent"

(pare)
Rei de Mallorca
(llista de reis de Mallorca)
(1311–1324)
Succeït per:
Jaume III de Mallorca
"el Temerari"

(nebot)
Comte de Rosselló i Cerdanya
(llista de comtes de Rosselló)
Comtat de Rosselló, Vallespir
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent

(1311–1324)
Senyor de Montpeller i Omeladès
(llista de senyors de Montpeller)
(1311–1324)

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica