Sanç I de Mallorca

rei de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Plantilla:Infotaula personaSanç I de Mallorca

Tomba de Sanç de Mallorca a la catedral de Perpinyà, obra de Frederic Marès Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1324 Modifica el valor a Wikidata
Formiguera (Capcir) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortasma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPerpinyà Modifica el valor a Wikidata
Rei de Mallorca
29 maig 1311 – 4 setembre 1324
← Jaume II de MallorcaJaume III de Mallorca →
Comte de Cerdanya

← Jaume II de MallorcaJaume III de Mallorca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Comte de Cerdanya
Rei de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Nàpols (1304 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsConstança de Mallorca i de Puigbadró, Nicolaua de Mallorca, Saura de Mallorca i Puigbadró, N. de Mallorcam i Puigbadró, Felip de Mallorca-Huzon Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata  i Esclarmonda de Foix i de Cardona Modifica el valor a Wikidata
GermansSança de Mallorca
Saura de Mallorca
Jaume de Mallorca
Ferran de Mallorca
Felip de Mallorca
Elisabet de Mallorca i de Foix
Blanca de Mallorca
Pere de Mallorca
Ferran de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Família

modifica

Segon fill de Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix. Tot i que fou nomenat hereu del tron el 1302, després que el seu germà Jaume i primogènit ingressés a l'orde franciscà, no el va obtenir fins a la mort del seu pare.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
Pere II d'Aragó
(el Catòlic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sança de Castella
 
 
 
 
 
 
 
Jaume I d'Aragó
(el Conqueridor)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VIII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudòxia Comnena
 
 
 
 
 
 
 
Jaume II de Mallorca
(el Prudent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
Violant d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere II de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I de Mallorca
(el Pacífic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Roger I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
Roger Bernat II de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Felipa (de Montcada?)
 
 
 
 
 
 
 
Roger IV de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnau I de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnaua de Caboet
 
 
 
 
 
 
 
Esclarmonda de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Folc IV de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gueraua de Jorba
 
 
 
 
 
 
 
Brunisenda de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon III de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sibil·la de Santafé
 
 
 
 
 
 

Es casà amb Maria de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols el 9 de febrer de 1304. El matrimoni no tingué fills, almenys que els sobrevisquesin, si bé diverses fonts [1][2][3][4][5] assenyalen l'existència d'una filla de Sanç que s'hauria casat amb el primogènit de Felip de Tarent[a]. L'existència d'aquesta filla (eventual hereva del regne de Mallorca) no s'ha pogut contrastar documentalment, tot i que amb tota certesa hauria mort abans de l'any 1318.

D'altra banda, se li coneixen fins a sis fills il·legítims, fruit de diverses relacions extramatrimonials:

  • Amb N. d'Huzon (d'Usson? forma francesa del llinatge dels So, vescomtes d'Èvol):
    • Felip, ingressà a l'ordre dels Frares Menors a Nàpols, vers l'any 1328.
  • Amb Blanca de Mont-real:[6]
    • Nicolaua, casada amb el cavaller mallorquí Berenguer Burguet, abans de l'any 1324.
  • Amb N. de Puigbadró, filla del cavaller osonenc Guillem de Puigbadró:[6][7]
  • Amb una dama de nom Estorina:[8]
    • Una filla de nom desconegut.

Política

modifica

Malgrat que s'emparentà amb la casa d'Anjou pel seu matrimoni i que França cercava enemistar Mallorca i la corona catalanoaragonesa, es feu feudatari del seu cosí Jaume II el Just i l'ajudà en la conquesta de Sardenya, fet que li valgué la dispensa de retre-li vassallatge. La seva política fou conciliadora, més caracteritzada pels pactes que per les guerres, i procurà vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en els afers exteriors. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el tractat de Poissy, Sanç restitueix la Vall d'Aran a Jaume el Just.[9]

La seva residència, la repartí entre Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya.

Successió

modifica

L'afer de la successió del reialme, amb la designació del seu nebot Jaume, va provocar greus desavinences amb la corona catalanoaragonesa, fins al punt de declarar-se una guerra el 1319 que la intervenció del papa Joan XXII pogué evitar.

Sanç I de Mallorca
Naixement: 1276 Mort: Formiguera 1324
Títols
Precedit per:
Jaume II de Mallorca
"el Prudent"

(pare)
Rei de Mallorca
(llista de reis de Mallorca)
(1311–1324)
Succeït per:
Jaume III de Mallorca
"el Temerari"

(nebot)
Comte de Rosselló i Cerdanya
(llista de comtes de Rosselló)
Comtat de Rosselló, Vallespir
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent

(1311–1324)
Senyor de Montpeller i Omeladès
(llista de senyors de Montpeller)
(1311–1324)

Vegeu també

modifica
  1. Segons publica Zurita i altres autors, el primogènit de Felip I de Tàrent, anomenat Pere, qui ostentava el títol de dèspota de Romania heretat de la seva mare, s'hauria casat amb una filla del rei de Mallorca i neboda de la reina Sança, fet que assenyala que es tractaria d'una filla de Sanç I. Zurita i els altres transcriuen aquesta dada de la crònica contemporànea de Tolomei de Lucca (1236-1327).

Referències

modifica

Bibliografia

modifica