Obre el menú principal

Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llati de Constantinoble (Felip II de Constantinoble). Fou el fill menor del rei de Sicília peninsular (Nàpols) Carles II d'Anjou, i de Maria d'Hongria.

Infotaula de personaFelip de Tàrent
Filippo-dangio.jpg
Biografia
Naixement 10 de novembre del 1278
Nàpols
Mort 26 de desembre del 1331 (als 53 anys)
Nàpols
Lloc d'enterrament San Domenico Maggiore Tradueix
  príncep d'Acaia
1307 – 1312
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo, emperador de Constantinoble,
Dinastia Anjou
Cònjuge Tamara Comnè Doucas
Caterina de Valois-Courtenay
Fills Carles
Felip
Joana
Margarida
Robert
Lluís
Felip
Blanca
Maria
Pares Carles II d'Anjou i
Maria d'Hongria
Germans Elionor d'Anjou, Blanca de Nàpols, Maria de Nàpols, Margarida d'Anjou, Lluís de Nàpols, Robert I de Nàpols, Carles Martell d'Anjou, Ramon Berenguer de Nàpols, Pere de Nàpols i Joan I de Gravina

Escut d'armes Felip de Tàrent
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Un imperi a l'AdriàticModifica

El 4 de febrer del 1294 el seu pare Carles II d'Anjou el nomenà príncep de Tàrent a Ais de Provença, i el 12 de juliol del 1294 vicari general del Regne de Sicília. Aquestes dignitats eren un preludi del pla de Carles II d'Anjou per tal de crear un pretès imperi a l'Adriàtic per a Felip.

El mateix dia en què fou investit vicari general, es casà per poders amb Tamara Comnè Doucas, filla de Nicèfor I Comnè Doucas, dèspota de l'Epir. Aquest, amenaçat per l'Imperi Bizantí, havia decidit buscar la protecció de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, una branca menor dels sobirans del Regne de França. El matrimoni es féu efectiu el 13 d'agost del 1294 a L'Aquila i Carles II d'Anjou cedí al seu fill el Regne d'Albània-Durazzo i el Principat d'Acaia, més tots els seus drets a l'Imperi Llatí de Constantinoble i la Senyoria de Valàquia. Per la seva part, Nicèfor I Comnè cedí com a dot de la seva filla les fortaleses de Vonitsa, Vrachova, Gjirokastër i Naupacte, situades a Etòlia, a més d'acceptar la successió d'aquest per sobre del legítim hereu, el seu fill Tomàs.

A la mort de Nicèfor I Comnè (circa. 1297), Felip prengué el títol de dèspota de Romania. Tanmateix, la vídua de Nicèfor, Anna Cantacuzè, proclamà el seu fill Tomàs com a legítim dèspota de l'Epir i n'assumí la regència.

Guerra de SicíliaModifica

Com a vicari general del Regne de Sicília, va preparar la invasió de l'illa el novembre del 1299. Amb un exèrcit format per cinquanta galeres, nombrosa tropa i cavallers, va assetjar Trapani. Frederic II de Sicília, rei de Sicília del casal de Barcelona, va aplegar les seves tropes a Castrogiovanni i va marxar per aixecar el setge de Trapani; els dos exèrcits es van trobar a Falconara. A la batalla de Falconara, Frederic II de Sicília i els comandants Blasco d'Alagó el Vell, Ramon III de Montcada, amb els almogàvers de Berenguer d'Entença i de Montcada, derrotaren Felip I de Tàrent i el feren presoner. No fou alliberat fins al 1302, quan se signà el Tractat de Caltabellotta.

El Principat d'AcaiaModifica

El 1306, Felip de Piemont i Isabel I d'Acaia, príncep i princesa d'Acaia respectivament per concessió de Carles II d'Anjou, foren acusats de deslleialtat per aquest i desposseïts del Principat d'Acaia. Aquest fou donat en feu a Felip I de Tàrent pel seu pare el 5 de maig del 1306. Després d'una visita testimonial al territori, deixà a Guy II de la Roche, duc d'Atenes, com a governador del Principat. Per la seva part, l'11 de maig del 1307, Felip I del Piemont renunciava formalment a les seves pretensions sobre el territori.

L'Imperi Llatí de ConstantinobleModifica

Felip I de Tàrent acusà d'infidelitat a la seva muller Tamara Comnè Doucas el 1309. Això l'alliberà per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:

Guerra entre güelfs i gibel·linsModifica

Article principal: Güelfs i gibel·lins

El 1315, Felip I de Tàrent fou requerit pel seu germà Robert I de Nàpols per comandar un exèrcit que auxiliés els florentins, que es veien amenaçats pels pisans. L'exèrcit güelf fou derrotat a la batalla de Montecatini el 29 d'agost del 1315 i el germà menor de Felip I de Tàrent, Pere de Gravina i el seu fill, Carles de Tàrent, moriren en la batalla.

El Principat d'AcaiaModifica

La mort de Lluís de Borgonya sense hereus el 1316 trastornà els plans dels Anjou pel Principat d'Acaia. Robert I de Nàpols comminà Matilda d'Hainaut a casar-se amb Joan de Gravina, el seu germà i també germà de Felip I de Tàrent. Però Matilda d'Hainaut declinà la proposta i per aquest motiu fou segrestada i portada a Nàpols; allí se l'obligà a casar-se 1318 mentre Frederic Trogisio fou enviat com a governador del principat.

El 1320, Eudes IV de Borgonya, després d'unes quantes protestes, acceptà de vendre els seus drets al Principat d'Acaia i al Regne de Tessalònica al fill de Lluís IX de França, Lluís I de Borbó, primer duc de Borbó i comte de Clermont, per 40.000 lliures. El 1231 però, Felip I de Tàrent recomprà els drets al Principat d'Acaia per la mateixa quantitat, aconseguint retornar els drets sobre el territori a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília.

Per la seva part, Matilda d'Hainaut protestà davant del jutjat papal d'Avinyó, on revelà que s'havia casat secretament amb el cavaller Hugh de La Palice. De resultes d'això, el seu matrimoni amb Joan de Gravina fou anul·lat, però de retruc donava altra volta arguments als Anjou per a la confiscació del Principat d'Acaia. Aquest fou concedit naturalment a Joan de Gravina mentre que Matilda d'Hainaut passà la resta dels seus dies empresonada a Aversa per tal d'evitar noves reclamacions, on morí el 1331.

Consolidat el Principat d'Acaia en mans del seu germà menor, Felip I de Tàrent continuà planejant la seva recuperació de l'Imperi Llatí de Constantinoble. El 1318 féu una aliança amb el seu nebot Carles I d'Hongria, però el 1330 el darrer dels seus fills del primer matrimoni, Carles de Tàrent, morí sense descendència, i el títol de dèspota de l'Epir li va retornar.

Tots els seus drets i els títols passaren a la seva mort, dos anys més tard, al seu fill gran del seu segon matrimoni, Robert I de Tàrent.

Felip I de Tàrent
(Branca menor de: Dinastia Capet)
Naixement: 10 de novembre 1278 Mort: 26 de desembre 1331
Títols
Precedit per:
Carles II d'Anjou
(pare)
Príncep de Tàrent
 

(12851331)
Succeït per:
Robert II de Tàrent
(fill)
Rei d'Albània
(Llista de reis d'Albània)
(12941331)
Precedit per:
Isabel I d'Acaia
(El 1306 Carles II d'Anjou
l'acusà de deslleialtat
i la privà del Principat)
Príncep d'Acaia
(Llista de prínceps d'Acaia)
(13071313)
Succeït per:
Matilda d'Hainaut
(Filla d'Isabel I d'Acaia
a qui li fou cedit en feu)
Càrrec de govern
— Nova creació: —
Atorgat pel seu pare
Carles II d'Anjou
Vicari General Anjou del
Regne de Sicília

(12941299)
— Territori perdut: —
Batalla de Falconara
Pau de Caltabellotta
Títols com a pretendent
Precedit per:
Caterina de Valois-Courtenay
El 1313 es casà amb
Felip I de Tàrent
— En disputa per: —
Imperi Llatí de Constantinoble
 

(13131331)
— Raó de la disputa: —
El 1260 Miquel VIII Paleòleg
conquerí Constantinoble
i restaurà l'imperi Bizantí
Succeït per:
Robert II de Tàrent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip I de Tàrent