Imperi Llatí de Constantinoble
L'Imperi Llatí de Constantinoble o Imperi Llatí fou establert el 1204 pels cavallers de la quarta croada amb base a Constantinoble,[1] després de saquejar la ciutat. Es proclamaven com els successors cristians de l'Imperi Romà d'Orient. Balduí I de Constantinoble, comte de Flandes, va ser coronat com el seu primer emperador el 16 de maig del 1204.
| ||||
|
| ||||
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Constantinoble | |||
| Idioma oficial | Llatí, francès antic (oficial) | |||
| Altres idiomes | grec | |||
| Religió | catòlica romana (oficial) ortodoxa grega (popular) | |||
| Període històric edat mitjana | ||||
| destrucció de l'Imperi Romà d'Orient | 1204 | |||
| reconquesta bizantina de Constantinoble | 1261 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
| emperador | ||||
| • 1204–1205: | Balduí I de Constantinoble | |||
| • 1206–1216: | Enric I de Flandes | |||
| • 1217–1219: | Violant de Flandes (regent) | |||
| • 1219–1228: | Robert de Courtenay | |||
| • 1228–1237: | Jean de Brienne (regent) | |||
| • 1237–1261: | Balduí II de Courtenay | |||
 | ||||
El nom llatí de l'emperador era Imperator Romaniae. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador romà d'Orient, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Romà d'Orient mai no es va dir així i el títol de l'emperador era βασιλεύς Ῥωμαίων, (Basileos Rhomaion) o emperador dels romans, ja que aquests es consideraven hereus de l'antic Imperi Romà. Açò va produir el curiós efecte que a Europa existien alhora tres imperis romans, sent l'altre el Sacre Imperi Romanogermànic.
L'Imperi Llatí va reclamar totes les terres controlades per l'Imperi Romà d'Orient en el moment que Constantinoble va ser conquistada i van exercir control sobre àrees de Grècia (els anomenats estats croats): el Regne de Tessalònica, el Principat d'Acaia i el Ducat d'Atenes). No obstant això, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristòcrates de l'antic imperi, com el Despotat de l'Epir, l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda. Els parents de Balduí van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llatí va finalitzar el 25 de juliol del 1261 quan Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble i va derrocar Balduí II de Courtenay, l'últim emperador llatí.
Els hereus de Balduí II van continuar utilitzant el títol d'emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com a teòrics senyors de diversos estats llatins en la mar Egea.
ReferènciesModifica
- ↑ Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoyanov, Yuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Llatí de Constantinoble |