Imperi Llatí de Constantinoble
L'Imperi Llatí de Constantinoble o Imperi Llatí fou establert el 1204 pels cavallers de la quarta croada amb base a Constantinoble,[1] després de saquejar la ciutat. Es proclamaven els successors cristians de l'Imperi Romà d'Orient. Balduí I de Constantinoble, comte de Flandes, va ser coronat com el seu primer emperador el 16 de maig del 1204.
| ||||
|
| ||||
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Constantinoble | |||
| Idioma oficial | Llatí, francès antic (oficial) | |||
| Altres idiomes | grec | |||
| Religió | catòlica romana (oficial) ortodoxa grega (popular) | |||
| Període històric edat mitjana | ||||
| destrucció de l'Imperi Romà d'Orient | 1204 | |||
| reconquesta romana d'Orient de Constantinoble | 1261 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
| emperador | ||||
| • 1204–1205: | Balduí I de Constantinoble | |||
| • 1206–1216: | Enric I de Flandes | |||
| • 1217–1219: | Violant de Flandes (regent) | |||
| • 1219–1228: | Robert de Courtenay | |||
| • 1228–1237: | Jean de Brienne (regent) | |||
| • 1237–1261: | Balduí II de Courtenay | |||
El nom llatí de l'emperador era Imperator Romaniae. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador romà d'Orient, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Romà d'Orient mai no es va dir així i el títol de l'emperador era βασιλεύς Ῥωμαίων, (Vassileus Roméon) o emperador dels romans, ja que aquests es consideraven hereus de l'antic Imperi Romà. Açò va produir el curiós efecte que a Europa existien alhora tres imperis romans, sent l'altre el Sacre Imperi Romanogermànic.
L'Imperi Llatí va reclamar totes les terres controlades per l'Imperi Romà d'Orient en el moment que Constantinoble va ser conquistada i van exercir control sobre àrees de Grècia (els anomenats estats croats): el Regne de Tessalònica, el Principat d'Acaia i el Ducat d'Atenes). No obstant això, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristòcrates de l'antic imperi, com el Despotat de l'Epir, l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda. Els parents de Balduí van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llatí va finalitzar el 25 de juliol del 1261 quan Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble i va derrocar Balduí II de Courtenay, l'últim emperador llatí.
Els hereus de Balduí II van continuar utilitzant el títol d'emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com a teòrics senyors de diversos estats llatins en la mar Egea.
Llista d'emperadorsModifica
- Balduí de Flandes o Balduí I (1204–1205)
- Enric de Flandes o Enric I emperador (1206–1216)
- Interregne: Conó de Béthune (regent) (1216–1217)[2]
- Pere de Courtenay (1217–1219)
- Violant de Flandes (regent) (1217–1219)[3]
- Interregne: Conó de Béthune (regent) (1219–1220)[2]
- Robert de Courtenay (1221–1228)
- Balduí de Courtenay o Balduí II (1228–1261) (muerto en 1273)
- Maria de Courtenay (regent) (1228)[4]
- Narjot de Toucy (regent) (1228–1231)[2]
- Joan de Brienne (regent amb títol d'emperador) (1229/1231[5]–1237)
- Anseau de Cayot (regent) (1237–1238)[6]
- Narjot de Toucy (regent) (1238–1239)[6]
- Felip de Toucy. Regent durant l'absència de Balduí II (1243–1248)[6][7] (1251–1259)[8]
Emperadors titulars[9]Modifica
- Balduí de Courtenay o Balduí II (1261–1273)
- Felip de Courtenay (1273–1283)
- Catalina de Courtenay (1283–1308) amb Carles de Valois (1301–1308)
- Catalina de Valois (1308–1346) amb Felip I de Tàrent (1313–1332)
- Robert de Tàrent (1346–1364)
- Felip II de Tàrent (1364–1373)
- Jaume dels Baus (1373–1383). A la seva mort va llegar els drets titulars de l'imperi a Lluís I d'Anjou, pretendente al tron de Nàpols, pero ni aquest ni els seus successors van utilitzar el títol imperial.
Atlas històricModifica
Imperi Bizantí el 1204
Partició
avanços croats i dels arconts grecs
Lluites entre croats i Lleço Sgouros
Croats a Atenes
Creació dels estats llatins
Grècia 1205-1207
Grècia 1207-1208
Grècia 1208-1209
Grècia 1209-1212
Grècia 1212-1217
Grècia 1217-1224
Grècia 1224-1230
Grècia 1230-1237
Grècia 1237-1241
Grècia 1241-1246
Grècia 1246-1252
Grècia 1252-1256
Grècia 1256-1259
Grècia 1259-1261
Grècia 1261-1262
ReferènciesModifica
- ↑ Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoyanov, Yuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://books.google.es/books?id=NN1xNdYH6n0C&lpg=PA657&pg=PA657#v=onepage&q=&f=true
- ↑ VV. AA., A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189–1311, Univ. of Wisconsin Press, 2006, p. 213.
- ↑ VV. AA., A History of the Crusades, Volume II, p. 216.
- ↑ El 1229 va fer el tractat amb els barons de l'Imperi, però va arribar a Constantinoble el 1231: [1], [2], [3], [4] y [5]
- ↑ 6,0 6,1 6,2 http://books.google.es/books?id=NN1xNdYH6n0C&lpg=PA658&dq=&pg=PA658#v=onepage&q=&f=true
- ↑ http://books.google.es/books?id=2dsycrclykIC&lpg=PA216&dq=&pg=PA224#v=onepage&q=&f=false y http://books.google.com/books?id=2dsycrclykIC&lpg=PA226&dq=&hl=es&pg=PA226#v=onepage&q=&f=false
- ↑ http://books.google.es/books?id=l9NBAAAAYAAJ&dq=&pg=PA504#v=onepage&q=&f=false
- ↑ http://books.google.es/books?id=3hIoAQAAIAAJ&dq=&lr=&as_brr=3&pg=PA393#v=onepage&q=&f=false
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Llatí de Constantinoble |