Ferran de Mallorca

infant de Mallorca

Ferran de Mallorca (Perpinyà, ca. 1285 - Clarença, Grècia, 5 de juliol del 1316) fou infant de Mallorca.

Infotaula de personaFerran de Mallorca
Ferdinand of Majorca tournois.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1278 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1316 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Clarença (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMercenari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Acaia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabel de Sabran Modifica el valor a Wikidata
FillsJaume III de Mallorca
Ferran de Mallorca
Pagà de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata i Esclarmonda de Foix i de Cardona Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet de Mallorca i de Foix, Sança de Mallorca, Sanç I de Mallorca, Felip de Mallorca, Jaume de Mallorca, Saura de Mallorca, Pere de Mallorca i Ferran de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Diner de Ferran de Mallorca, 1315-1316.

Orígens familiarsModifica

Fill del rei Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix, i germà de Sanç I de Mallorca. Era nét per línia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i per línia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona.

Fou germà del rei Sanç I de Mallorca, Sança de Mallorca i Elisabet de Mallorca, entre altres.

Complot de Bernat Deliciós al LlenguadocModifica

Entre 1305 i 1306, l'infant Ferran es veu involucrat en el complot de rebel·lió que el franciscà de Montepeller Bernat Deliciós organitza amb l'objectiu de deslliurar el Llenguadoc del domini del rei de França.[1]

Bernat Deliciós dirigeix una sublevació popular a Carcassona que compta amb el suport dels burgesos encara seguidors del catarisme,

La idea que tenien els promotors d'aquesta revolta era de retornar el Llenguadoc a l'infant mallorquí Ferran. Una comitiva visita l'infant i aquest, imprudent, accepta la proposta.

Al ser posats en antecedents els monarques francès i mallorquí tot es descobreix i ambdós monarques prenen represàlies. El rei francès, ordena penjar a 14 cònsuls de Carcassona i mana empresonar a Deliciós; per la seva part, el rei mallorquí, Jaume II bufeteja públicament a Ferran. L'infant Ferran decideix deixar la cort de Mallorca i aixoplugar-se a la cort d'Aragó.

La Companyia Catalana d'OrientModifica

Article principal: Companyia Catalana d'Orient

El 1307 va ser enviat a Grècia amb la missió de prendre el comandament de la Companyia Catalana d'Orient sota el seu nom o el de Frederic II de Sicília. La Companyia estava aleshores sota el comandament de Bernat de Rocafort, que va refusar sotmetre's a l'infant Ferran de Mallorca.

Posteriorment va ser capturar per Tibald de Cepoy, dut presoner a Tebes i posteriorment a Nàpols, on fou alliberat el 1309 per Carles I de Valois gràcies a la intervenció del seu pare, el rei de Mallorca.


Després del seu alliberament es distingí, el 1310, en el setge d'Almeria en el qual donà mort al fill del rei de Guadix. Posteriorment, l'any 1312, retornà a Sicília on Frederic II li donà en feu Catània i el castell Ursino.

Conquesta del Principat d'AcaiaModifica

Pèl seu matrimoni amb Isabel de Sabran (febrer 1313) l'infant Ferran aconseguí els drets del Principat d'Acaia.[2] a partir d'aquest moment l'infant inicià els preparatius per a la conquesta del principat.

L'Infant Ferran de Mallorca arribà al Principat d'Acaia el 1315. A la Batalla de Picotin, derrotà les tropes de Matilda d'Hainaut i el seu marit Lluís de Borgonya. Aquest contratacà intentant infructuosament capturar el Castell de Chalandritsa que estava sota el control de l'Infant Ferran de Mallorca. Davant del fracàs del setge, Lluís de Borgonya es retirà a Patras, on rebé els reforços del governador de Mistra. Lluís de Borgonya, coneixedor de la pròxima arribada dels reforços enviats per la Companyia Catalana d'Orient des del Ducat d'Atenes i d'altres enviats des del Regne de Mallorca, es decidí a presentar batalla a Glarentza. L'Infant Ferran de Mallorca va morir a la Batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 17 de febrer de 1313 [3] a Messina, Itàlia, amb Isabel de Sabran, filla d'Isnard de Sabran i Margarida d'Acaia. D'aquesta unió nasqué:

L'historiador André Favyn (s. XVI) anomena un suposat segon fill d'aquest matrimoni, l'infant Frederic,[4] tot i que en tot cas s'hauria de tractar d'un fill d'una relació anterior [a].

El 5 d'octubre de 1315 es casà amb Isabel d'Ibelin, filla de Felip d'Ibelin, senescal de Xipre. D'aquesta unió va néixer:

Tingué diversos fills il·legítims:[5]

  • Sanç de Mallorca, casat amb Laura de Rosselló
  • Joan de Mallorca (?- 1374), casat amb Constança d'Eslava
  • Vidal de Mallorca
  • Pagà de Mallorca (?-1349), casat amb Blanca de Salellas
  • Esclarmonda de Mallorca, religiosa al convent de Santa Clara de Perpinyà[6]

NotesModifica

  1. Pel testament d'Isabel de Sabran, datat pel març de 1315,[3] sabem que el matrimoni no tenia cap altre fill en aquell moment. Isabel institueix com a hereu universal el fill que estava esperant en aquell moment (l'infant Jaume, nascut el 5 d'abril d'aquell mateix any). Isabel moriria a les poques setmanes del part

ReferènciesModifica

  1. Matínez Ferrando, Ernest «La primera aventura del Infante Don Fernando de Mallorca». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Nº 28, 1960, pàg. 27-39.
  2. Rubió i Lluch, Antoni; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409) (en català). 2001. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 798. ISBN 9788472836129. , Documents LXIX (Capítols Matrimonials)
  3. 3,0 3,1 Rubió i Lluch, Antoni «Contribució a la biografia de l'infant Ferran de Mallorca». Estudis Universitaris Catalans, 1913, pàg. 291-379.
  4. Favyn, André. Le Theatre d'Honneur et de Chevalerie ou l'Histoire des Ordres militaires des Roys & Princes de la Chrestienté & leur Genealogie. Volum 2. Robert Fouet, 1620, p. 1239. 
  5. Alomar Esteve, Gabriel. L'Infant Ferrando de Mallorca. Ajuntament de Palma, 1990, p. Taula V "Descendència il·legitima de l'Infant Ferrando". ISBN 978-8487159107. 
  6. Alart, M. Inventaire-sommaire des Archives départementales antérieures à 1790, Pyrénées-Orientales. Tome Premier, 1868, p. 56. 

Enllaços externsModifica