Sanç IV de Castella

polític espanyol

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Infotaula de personaSanç IV de Castella
Sancho IV Tarifa.jpg
modifica
Biografia
Naixement12 maig 1258 modifica
Valladolid modifica
Mort25 abril 1295 modifica (36 anys)
Toledo modifica
Lloc d'enterramentCatedral de Toledo modifica
Coat of Arms of the Heir of the Crown of Castile 13th-16th Centuries.svg Monarca de Castella i de Lleó
modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Altres
TítolRei de Castella
Senyor de Molina modifica
FamíliaAnscarici modifica
CònjugeMaria de Molina (1282 (Gregorià)–) modifica
FillsIsabel de Castella i de Molina
Pere de Castella i de Molina
Alfons de Castella
Violante Sánchez de Castilla
Felip de Castella
Ferran IV de Castella
Beatriu de Castella i de Molina
Enric de Castella modifica
ParesAlfons X el Savi modificaViolant d'Aragó i d'Hongria modifica
GermansPere de Castella, senyor de Ledesma, Ferran de la Cerda, Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos, Jaume de Castella, senyor de Cameros, Alfonso Fernández el Niño, Violant de Castella, Beatriu de Castella i de Guzmán, Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat, Berenguera de Castella, Elionor de Castella i Constança de Castella modifica

Find a Grave: 95281415 Modifica els identificadors a Wikidata
Estàtua de Sanç IV de Lleó i Castella

Antecedents familiarsModifica

Fill segon del rei de Castella Alfons X el Savi i la seva segona muller, Violant d'Aragó, infanta d'Aragó i filla de Jaume I el Conqueridor.

Ascens al tronModifica

El primogènit del rei Alfons X, Ferran de la Cerda, no va arribar a regnar, ja que va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar escrit al seu testament que el regne havia de passar al seu nét primogènit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va desheretar el seu segon fill, Sanç.

Sanç es va alçar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat rei el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles, tot i que els Infants de la Cerda també van reunir un bon nombre de partidaris.

Lluites durant el seu regnatModifica

Durant el seu regnat hi va haver lluites internes per aconseguir el poder. Així, l'infant Joan de Castella, germà del rei Alfons X el Savi, es va unir al noble Lope Díaz III d'Haro, vuitè senyor de Biscaia i es va rebel·lar contra Sanç IV, però fou fet presoner pel seu nebot mentre Lope III fou assassinat el 1288. Les cròniques de l'època expliquen que el rei Sanç va manar executar 4.000 seguidors dels infants de la Cerda a Badajoz, Talavera de la Reina, Àvila i Toledo.

El 1290 va acabar la treva amb el soldà marínida, reiniciant-se la guerra de l'Estret.[1]

Vers el 1293 va perdonar el seu oncle Joan de Castella, qui al cap de poc es tornà a sublevar mitjançant el conflicte de Tarifa (Cadis). Joan va demanar ajuda al rei de Marroc i als benimerins, i van posar setge a la ciutat de Tarifa, que estava defensada per Guzmán el Bo, senyor de Lleó, sense èxit.

Relacions amb la Corona d'AragóModifica

Va trencar relacions amb el rei d'Aragó Alfons el Franc a causa del seu suport a Alfons de la Cerda en les seves aspiracions al tron castellà. Per aquest motiu Sanç IV ajudà els francesos contra el comte-rei català.

Amb l'ascens de Jaume el Just al tron de Catalunya-Aragó hi va haver un acostament entre tots dos en la Concòrdia de Monteagudo,[2] cosa que permeté un nou impuls a la Reconquesta i la presa de Tarifa als benimerins i el trencament del pacte amb Muhàmmad II al-Faqih en no cedir la plaça al regne nassarita.[3]

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar l'any 1281 a la catedral de Toledo amb Maria de Molina, filla d'Alfons de Molina i néta d'Alfons IX de Lleó. Van tenir set fills:

Sanç IV va morir el 25 d'abril de 1295, deixant com a hereu el seu fill Ferran, de nou anys.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç IV de Castella
  1. Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885. 
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 177.
  3. Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. La dinámica política (en castellà). Akal, 2005, p. 131. ISBN 8470904337. 


Precedit per:
Alfons X
Rei de Castella
Rei de Lleó

12841295
Succeït per:
Ferran IV