Alfons de la Cerda

Alfons de la Cerda (1270 - 1333), fou el fill gran de  Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França. Fou aspirant a la corona castellana durant els regnats de Sanç IV i Ferran IV de Castella, oncle i cosí seu, respectivament.

Infotaula de personaAlfons de la Cerda
Sepulcro de Don Alfonso de la Cerda "el Desheredado", hijo del infante Don Fernando de la Cerda y nieto de Alfonso X el Sabio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1270 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Mort1333 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Piedrahíta Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMonestir de Santa María de Las Huelgas Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsel Desheredado Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de la Cerda Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaud de Brienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís de la Cerda
Margarita de la Cerda
Alfonso de la Cerda «el de España» (en) Tradueix
Juan Alfonso de la Cerda Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran de la Cerda Modifica el valor a WikidataBlanca de França i de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansFerran II de la Cerda Modifica el valor a Wikidata

Arms of the House of la Cerda.svg Modifica el valor a Wikidata

Fou fill de l’infant Ferran de Castella i de Blanca de França, i net per part de pare d’Alfons X el Savi i Violant d’Aragó i per part de mare del rei de França Lluís IX el Sant i de la reina Margarida de Provença. Fou germà de Ferran II de la Cerda, que es va casar amb Joana Núñez de Lara anomenada "la Palomilla" en castellà i germana de Juan Núñez de Lara.

Com a fill gran de l'infant Ferran (primogènit d'Alfons X) que havia mort abans que el seu pare, fou proclamat com legítim hereu de la corona de Castella per a molts nobles, inclosa la seva àvia Violant d'Aragó que va fugir amb els infants de la Cerda a la cort del seu germà Pere el Gran d'Aragó. Van lluitar en contra dels tres regnats que va regentar Maria de Molina fins que en la sentència arbitral de Torrellas (Aragó) va renunciar als seus drets a canvi d'una important suma en diners i terres.[1]

Va ser pare, entre altres fills i filles, de Margarida de la Cerda, esposa de l’infant Felip de Castella, fill de Sanç IV i Maria de Molina.

ReferènciesModifica

  1. de Arteaga, Almudena. Maria de Molina. Tres coronas medievales (en castellà). Martínez Roca.