Ferran IV de Castella

isabel ii

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Infotaula de personaFerran IV de Castella
Fernando IV de Castilla (Ayuntamiento de León).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1285 Modifica el valor a Wikidata
Alcázar de San Juan Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1312 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Jaén Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIglesia de San Hipólito (Córdoba) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the Heir of the Crown of Castile 13th-16th Centuries.svg Monarca de Castella i de Lleó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Emplazado Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Castella Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeConstança de Portugal i d'Aragó (1302 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElionor de Castella i Portugal
Alfons XI de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç IV de Castella Modifica el valor a Wikidata i Maria de Molina Modifica el valor a Wikidata
GermansPere de Castella i de Molina, Felip de Castella, Enric de Castella, Alfons de Castella, Isabel de Castella i de Molina, Beatriu de Castella i de Molina i Violante Sánchez de Castilla Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 3973 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fill del rei Sanç IV de Castella i Maria de Molina, i nét d'Alfons X el Savi.

Regència de Maria de MolinaModifica

Maria de Molina, a la mort del rei Sanç, assumí la tutoria i la regència de l'infant Ferran, que llavors tenia nou anys. Ferran fou proclamat rei a Toledo el mateix any 1295 i la regència de la seva mare va durar fins al 1301.

Fou una regència difícil, marcada per lluites internes i rivalitats, principalment, de l'infant Joan de Castella, oncle del jove rei, i d'Alfons de la Cerda, nét d'Alfons X el Savi. Aquestos dos enemics aconseguiren el suport dels reis Alfons IV de Portugal, Jaume II el Just de Catalunya-Aragó, a canvi dels drets sobre el Regne de Múrcia,[1] i Felip IV de França. A poc a poc i gràcies a les maniobres polítiques de Maria, aconseguí desarmar als enemics, per a mantenir la pau en el tron i poder lliurar-lo al seu fill en condicions favorables.

Ascens al tronModifica

El 1295 conquerí Gibraltar. Assolida ja la majoria d'edat, una de les decisions importants del nou rei fou l'acord de fronteres amb la Corona d'Aragó el 1304 mitjançant la Sentència Arbitral de Torrelles, tot i que aquest fou un conveni poc favorable per a Castella. Després volgué apaivagar les pretensions del seu cosí Alfons de la Cerda cedint-li privilegis en moltes vil·les i llocs. Més tard s'uní amb Jaume II el Just mitjançant el Tractat d'Alcalá de Henares per a la conquesta del Regne de Granada, però el pla resultà un fracàs.[2]

Núpcies i descendentsModifica

El 1302 es casà a Valladolid amb Constança de Portugal, filla de Dionís I de Portugal i Elisabet d'Aragó. D'aquesta unió en nasqueren:


Precedit per:
Sanç IV
Rei de Castella
Rei de Lleó

12951312
Succeït per:
Alfons XI

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran IV de Castella
  1. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en anglès). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. vol.1, p.67. ISBN 8400074459. 
  2. (castellà) Juan de Mata Carriazo, En la frontera de Granada, p.161