Obre el menú principal

Orígens familiarsModifica

Regència de Maria de MolinaModifica

Maria de Molina, a la mort del rei Sanç, assumí la tutoria i la regència de l'infant Ferran, que llavors tenia nou anys. Ferran fou proclamat rei a Toledo el mateix any 1295 i la regència de la seva mare va durar fins al 1301.

Fou una regència difícil, marcada per lluites internes i rivalitats, principalment, de l'infant Joan de Castella, oncle del jove rei, i d'Alfons de la Cerda, nét d'Alfons X el Savi. Aquestos dos enemics aconseguiren el suport dels reis Alfons IV de Portugal, Jaume II el Just de Catalunya-Aragó, a canvi dels drets sobre el Regne de Múrcia[1] i Felip IV de França. A poc a poc i gràcies a les maniobres polítiques de Maria, aconseguí desarmar als enemics, per a mantenir la pau en el tron i poder lliurar-lo al seu fill en condicions favorables.

Ascens al tronModifica

El 1295 conquerí Gibraltar. Assolida ja la majoria d'edat, una de les decisions importants del nou rei fou l'acord de fronteres amb la Corona d'Aragó el 1304 mitjançant la Sentència Arbitral de Torrelles, tot i que aquest fou un conveni poc favorable per a Castella. Després volgué apaivagar les pretensions del seu cosí Alfons de la Cerda cedint-li privilegis en moltes vil·les i llocs. Més tard s'uní amb Jaume II el Just mitjançant el Tractat d'Alcalá de Henares per a la conquesta del Regne de Granada, però el pla resultà un fracàs.[2]

Núpcies i descendentsModifica

El 1302 es casà a Valladolid amb Constança de Portugal, filla de Dionís I de Portugal i Elisabet d'Aragó. D'aquesta unió en nasqueren:


Precedit per:
Sanç IV
Rei de Castella
Rei de Lleó

12951312
Succeït per:
Alfons XI

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran IV de Castella  
  1. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en anglès). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. vol.1, p.67. ISBN 8400074459. 
  2. (castellà) Juan de Mata Carriazo, En la frontera de Granada, p.161