Ferran IV de Castella

isabel ii

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Plantilla:Infotaula personaFerran IV de Castella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1285 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1312 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Jaén (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Hipòlit Modifica el valor a Wikidata
Sobirà de Castella i de Lleó
1295 – 1312 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Emplazado Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Castella Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Castella
Rei de Galícia
Rei de Lleó
Rei de Toledo Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Borgonya a Lleó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeConstança de Portugal i d'Aragó (1302 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElionor de Castella i Portugal, Alfons XI de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç IV de Lleó Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Molina Modifica el valor a Wikidata
GermansPere de Castella i de Molina
Felip de Castella
Enric de Castella
Alfons de Castella
Isabel de Castella i de Molina
Beatriu de Castella i de Molina
Violante Sánchez de Castilla Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 3973 Modifica els identificadors a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Fill del rei Sanç IV de Castella i Maria de Molina, i net d'Alfons X el Savi.

Regència de Maria de Molina

modifica

Maria de Molina, a la mort del rei Sanç, assumí la tutoria i la regència de l'infant Ferran, que llavors tenia nou anys. Ferran fou proclamat rei a Toledo el mateix any 1295 i la regència de la seva mare va durar fins al 1301.

Fou una regència difícil, marcada per lluites internes i rivalitats, principalment, de l'infant Joan de Castella, oncle del jove rei, i d'Alfons de la Cerda, net d'Alfons X el Savi. Aquestos dos enemics aconseguiren el suport dels reis Alfons IV de Portugal, Jaume II el Just de Catalunya-Aragó, a canvi dels drets sobre el Regne de Múrcia,[1] i Felip IV de França. A poc a poc i gràcies a les maniobres polítiques de Maria, aconseguí desarmar als enemics, per a mantenir la pau en el tron i poder lliurar-lo al seu fill en condicions favorables.

Ascens al tron

modifica

El 1295 conquerí Gibraltar. Assolida ja la majoria d'edat, una de les decisions importants del nou rei fou l'acord de fronteres amb la Corona d'Aragó el 1304 mitjançant la Sentència Arbitral de Torrelles, tot i que aquest fou un conveni poc favorable per a Castella. Després volgué apaivagar les pretensions del seu cosí Alfons de la Cerda cedint-li privilegis en moltes vil·les i llocs. Més tard s'uní amb Jaume II el Just mitjançant el Tractat d'Alcalá de Henares per a la conquesta del Regne de Granada, però el pla resultà un fracàs.[2]

Núpcies i descendents

modifica

El 1302 es casà a Valladolid amb Constança de Portugal, filla de Dionís I de Portugal i Elisabet d'Aragó. D'aquesta unió en nasqueren:


Precedit per:
Sanç IV
Rei de Castella
Rei de Lleó

1295-1312
Succeït per:
Alfons XI

Referències

modifica
  1. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en anglès). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. vol.1, p.67. ISBN 8400074459. 
  2. (castellà) Juan de Mata Carriazo, En la frontera de Granada, p.161