Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona,[1] 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282–1325). Molt pietosa i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l'Església catòlica.
 Pintura de José Gil de Castro, 1820 (Santiago de Chile, Museo Colonial de San Francisco) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Elisabet d'Aragó i de Sicília 4 gener 1271  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 4 juliol 1336 (65 anys) Estremoz (Portugal) |
| Sepultura | Monestir de Santa Clara-a-Nova (Coïmbra) (cos incorrupte traslladat des de Santa Clara-a-Velha en 1667) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Conegut per | Filla de Pere el Gran d'Aragó; consort del rei Dionís I de Portugal |
| Activitat | |
| Ocupació | Política |
| Orde religiós | Tercer Orde de Sant Francesc, Clarisses (al final de la seva vida) |
| reina i vídua | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1516 nomenat per Lleó X |
| Canonització | 25 de maig de 1625 , Roma nomenat per Urbà VIII |
| Festivitat | 4 de juliol (8 de juliol fins a 1969) |
| Iconografia | Com a reina, amb corona, o amb hàbit negre, com a vídua; portant roses a la falda del vestit; crucifix a la mà i corona als peus |
| Patrona de | Portugal, Tercer Orde de Sant Francesc, Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna, perfumistes |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1282 (Gregorià)–1325 (Gregorià)) |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Dionís I de Portugal (1282 (Gregorià), 1282 (Gregorià)–1325 (Gregorià)), mort |
| Fills | Constança de Portugal i d'Aragó Alfons IV de Portugal |
| Pares | Pere el Gran i Constança de Sicília |
| Germans | Violant d'Aragó i de Sicília, Jaume el Just, Alfons el Franc, Frederic II de Sicília, Pere d'Aragó i de Sicília i Jaume Pere |
 | |
Orígens familiarsModifica
Fou filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d'Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era néta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, i per línia materna de Manfred I de Sicília i Beatriu de Savoia.
Li varen posar el nom d'Elisabet en honor de la seva tresàvia Santa Elisabet d'Hongria. Fou germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília.
Núpcies i descendentsModifica
Dona molt devota des de la seva infància, el 24 de juny de 1282 la varen casar a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal, el qual tenia molt poca moral, sent molt violent i infidel. Del seu matrimoni en nasqueren:
- la infanta Constança de Portugal (1290-1313), casada el 1302 amb Ferran IV de Castella
- l'infant Alfons IV de Portugal (1291-1357), rei de Portugal
Vida caritativaModifica
Dedicà bona part del seu temps lliure a atendre malalts, vells i mendicaires, als quals confeccionava roba ella mateixa. Durant el seu regnat va manar construir hospitals, escoles gratuïtes i refugis per a orfes. Així mateix va ordenar la construcció d'un bon nombre de convents. Tot i la poca moral del rei Dionís I, aquest sentia tanta admiració per a la reina que li deixava portar la seva vida cristiana lliurement, fins al punt que la reina regularment distribuïa part de les monedes del Tresor Reial entre els més pobres.
En diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons. Així doncs, se situava enmig dels dos i resava perquè aturessin les seves disputes.
L'any 1325 Elisabet va enviudar del seu marit i fou llavors quan va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l'Ordre de les Clarisses a Santarem. En un viatge fins a Santiago de Compostel·la va entregar al bisbe la corona reial per rebre l'hàbit de l'Orde de les Clarisses.
Un cop retirada va haver de tornar a intervenir, aquest cop, entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu nét Alfons XI de Castella. Així doncs va iniciar un viatge fins al camp de batalla a Castella per posar pau entre els dos familiars. Al seu retorn es trobà malament i fou duta fins al convent de Santa-Clara-a-Velha de Coïmbra, convent que ella mateixa havia fundat, on morí el 4 de juliol de l'any 1336.
Quadre del s. XVII
Estàtua de Georges Jansoone, s. XVIII (Mafra, església del palau)
Miracle de les roses de Valerio Castello, ca. 1650 (St. Petersburg, Hermitage)
VeneracióModifica
Va ser beatificada en 1516 i canonitzada el 1625 pel Papa Urbà VIII. La seva festa se celebra el 4 de juliol, dia de la seva mort.
Des de la creació en 1819 de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna també anomenada Diòcesi de Tenerife (Illes Canàries), Santa Elisabet de Portugal és copatrona de la mateixa i de la catedral diocesana per Butlla del Papa Pius VII.[2]
Capella del Castell d'Estremoz, a la cambra on va morir la reina
Sepulcre antic de la reina, del Mestre Pero (1330), traslladat al s. XVII de Santa Clara-a-Velha a Santa Clara-a-Nova de Coïmbra
Retaule major de Santa Clara-a-Nova, de Coïmbra, amb l'urna on hi ha el cos de la santa
NotesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Portugal |