Elisabet de Portugal

Reina consort de Portugal, religiosa i santa per l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Elisabet d'Aragó i de Sicília)
Per a altres significats, vegeu «Elisabet (desambiguació)».

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona,[1] 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325). Molt pietosa i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l'Església catòlica.

Infotaula de personaElisabet de Portugal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Isabel de Aragón Modifica el valor a Wikidata
4 gener 1271 Modifica el valor a Wikidata
Palau de l'Aljaferia (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1336 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Estremoz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Santa Clara-a-Nova (Coïmbra) (cos incorrupte traslladat des de Santa Clara-a-Velha en 1667) 
Reina consort de Portugal
11 febrer 1282 – 7 gener 1325
← Beatriu de Castella i de GuzmánBeatriu de Castella i de Molina → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc, Clarisses (al final de la seva vida)
Enaltiment
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat4 de juliol (8 de juliol fins a 1969)
IconografiaCom a reina, amb corona, o amb hàbit negre, com a vídua; portant roses a la falda del vestit; crucifix a la mà i corona als peus
Patrona dePortugal, Tercer Orde de Sant Francesc, Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna, perfumistes
Altres
TítolReina consort de Portugal (1282 (Gregorià)–1325 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDionís I de Portugal (1282 (Gregorià)–1325 (Gregorià)), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsConstança de Portugal i d'Aragó, Alfons IV de Portugal Modifica el valor a Wikidata
ParesPere el Gran Modifica el valor a Wikidata  i Constança de Sicília Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant d'Aragó i de Sicília, Jaume el Just, Alfons el Franc, Frederic II de Sicília, Pere d'Aragó i de Sicília i Jaume Pere Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 97438273 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Va ser filla de Pere el Gran, rei d'Aragó i comte de Barcelona, i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era neta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, a més de neboda d'Elisabet d'Hongria, coneguda també per la seva santedat, i per línia materna de Manfred I de Sicília i Beatriu de Savoia.[2]

Li varen posar el nom d'Elisabet en honor de la germana de la seva àvia Santa Elisabet d'Hongria. Fou germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília.

Núpcies i descendents

modifica

Dona molt devota des de la seva infància, el 24 de juny de 1282 la varen casar a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal, el qual tenia molt poca moral, sent molt violent i infidel. Del seu matrimoni en nasqueren:

Vida caritativa

modifica

Dedicà bona part del seu temps lliure a atendre malalts, vells i mendicaires, als quals confeccionava roba ella mateixa. Durant el seu regnat va manar construir hospitals, escoles gratuïtes i refugis per a orfes. Així mateix va ordenar la construcció d'un bon nombre de convents. Tot i la poca moral del rei Dionís I, aquest sentia tanta admiració per a la reina que li deixava portar la seva vida cristiana lliurement, fins al punt que la reina regularment distribuïa part de les monedes del Tresor Reial entre els més pobres.

En diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons. Així doncs, se situava enmig dels dos i resava perquè aturessin les seves disputes.

L'any 1325 Elisabet va enviudar del seu marit i fou llavors quan va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l'Ordre de les Clarisses a Santarem. En un viatge fins a Santiago de Compostel·la va entregar al bisbe la corona reial per rebre l'hàbit de l'Orde de les Clarisses.

Un cop retirada va haver de tornar a intervenir, aquest cop, entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu net Alfons XI de Castella. Així doncs va iniciar un viatge fins al camp de batalla a Castella per posar pau entre els dos familiars. Al seu retorn es trobà malament i fou duta fins al convent de Santa-Clara-a-Velha de Coïmbra, convent que ella mateixa havia fundat, on morí el 4 de juliol de l'any 1336.

Veneració

modifica

Va ser beatificada en 1516 i canonitzada el 1625 pel Papa Urbà VIII. La seva festa se celebra el 4 de juliol, dia de la seva mort. El 1694 la festivitat va traslladar-se al 8 de juliol, perquè no coincidís amb l'octava dels sants Pere i Pau, de 29 de juny a 6 de juliol, però el 1969 van tornar a establir el 4 de juliol com a festa de la santa.[3]

Des de la creació en 1819 de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna també anomenada Diòcesi de Tenerife (Illes Canàries), Santa Elisabet de Portugal és copatrona de la mateixa i de la catedral diocesana per Butlla del Papa Pius VII.[4]

  1. «Antonio Sánchez Moguel. "La reina Santa de Portugal (Estudio sobre la fecha y el lugar de su nacimiento)" 1894.». Arxivat de l'original el 2019-12-10. [Consulta: 29 maig 2011].
  2. Baquero Moreno, Humberto. «Isabel de Aragón o de Portugal» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 28 febrer 2023].
  3. Ceballos-Escalera y Gila, Alfonso de. La Real y Americana Orden de Isabel la Católica (1815-2015) (en castellà). Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriors y de Cooperación i Boletín Oficial del Estado, 2015, p. 65. 
  4. Patrimonio e historia de la antigua Catedral de La Laguna.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Portugal