Constança de Sicília

Reina de Sicília i reina consort d'Aragó
Aquest article tracta sobre la muller de Pere el Gran. Vegeu-ne altres significats a «Constança de Sicília (desambiguació)».

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302)[1] fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran. Proclamada beata per l'Església catòlica.[2][3]

Infotaula de personabeata Modifica el valor a Wikidata
Constança de Sicília

La reina en la Genealogia dos reis de Portugal, 1530-1534 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Costanza di Sicilia
(es) Constanza de Sicilia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1248 Modifica el valor a Wikidata
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1302 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Barcelona (1837–)
Convent de Sant Francesc de Barcelona (1302–1837) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Santa Clara Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat8 d'abril
17 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Sicília (1282–1285)
Reina consort d'Aragó (1276–1285) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHohenstaufen Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere el Gran (1262, 1262 (Gregorià)–1285) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons el Franc, Frederic II de Sicília, Violant d'Aragó i de Sicília, Elisabet de Portugal, Jaume el Just, Pere d'Aragó i de Sicília Modifica el valor a Wikidata
ParesManfred I de Sicília Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu de Savoia Modifica el valor a Wikidata
GermansTomàs I de Saluzzo i Beatriu de Sicília Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8062250 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era neta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.[1]

Ascens al tron sicilià modifica

Es va casar el 1262[1] amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte rei Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalanosiciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en detriment dels interessos francesos.

Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred, els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la corona d'Aragó el 1276.[4] En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tots dos van ser coronats el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.

Núpcies i descendents modifica

El dot de Constança de Sicília ascendia a 50.000 unces d'or i estava format per objectes de gran valor, destinats a representar de manera tangible la rica herència cultural i política que Constança aportava al Regne d'Aragó: entre ells hi havia un faldistorium d'or, el tron en forma de tamboret que era un dels símbols del poder per als sobirans medievals.[5][6]

Es va casar el 13 de juny de 1262, a la catedral de Montpeller, amb l'infant Pere d'Aragó, fill i hereu de Jaume I.[1] D'aquest matrimoni tingueren:

El 1285 va enviudar i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament del seu marit va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per franciscans. Es retirà al convent de Santa Clara de Barcelona, on morí el 8 d'abril de 1302,[1] dia de Divendres Sant.

Veneració modifica

 
La seva tomba

Va ser soterrada al convent de Sant Francesc de Barcelona. Quan després de l'incendi i saqueig de 1835 va ser enderrocat el convent, les seves restes i les d'altres personatges reials enterrats en aquell convent van ser traslladades primer a l'arxiu municipal i després a la catedral de Barcelona.[7] La reina Isabel II finançà la construcció d'uns ossaris, que van ser instal·lats en una capella del claustre de la catedral. Recentment, les restes reials contingudes en aquests ossaris han estat traslladades a l'interior del temple en unes urnes de nova construcció.

Per la seva vida virtuosa, que influí en la dels seus fills (entre ells santa Elisabet de Portugal), aviat va començar a ser venerada i se'n parlà d'aparicions als seus fills Frederic i Jaume. Fou finalment proclamada beata per l'Església per la seva actitud favorable a la política papal. La seva festivitat se celebra el 17 de juliol.

Dant la lloa en el Purgatori (III, 143), anomenant-la la «buona Costanza».[8]


Precedida per:
Carles I
Reina de Sicília
amb Pere I

1282-1302
Succeïda per:
Jaume II

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 59-72 [Consulta: 5 maig 2013].  Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
  2. El Jardin Séráfico abierto a todos los fieles, o sea Manual de la venerable orden tercera de penitencia fundada por M. S.P.J. Francisco de Asis, que ofrece á los hermanos terciarios y demás fieles. Establecimiento Tipografico de N. Ramirez, 1864, p. 83–. 
  3. Jaume Coll. Chronica serafica de la santa provincia de Cathaluña de la regular observancia de nuestro Padre S. Francisco: contiene las centurias de 1200 y 1300. En la imprenta de los Herederos de Juan Pablo, 1738, p. 53–. 
  4. Ramón Muntaner. Crónica catalana de Ramon Muntaner: texto original, y traducción castellana, acompañada de numerosas notas. Jepús, 1860, p. 36–. 
  5. Les reines d'Aragó i Sicília. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 
  6. Ferran Soldevila. Pere el Gran: El regnat fins a l'any 1282. Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 303–. ISBN 978-84-7283-304-3. 
  7. 7,0 7,1 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 101,102. ISBN 978-84-15267-24-9. 
  8. «Constança de Sicília | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 gener 2018].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constança de Sicília