Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)[1][2] fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1258 (Gregorià)  |
| Mort | 1308 (Gregorià) (49/50 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | cavaller, oficial naval |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Altres | |
| Títol | Senyor de Sogorb |
| Cònjuge | Sança Fernández |
| Fills | Constança Pérez Fernández |
| Pares | Pere el Gran i Maria Nicolau (en)  |
| Germans | Violant d'Aragó i de Sicília, Elisabet de Portugal, Jaume el Just, Alfons el Franc, Frederic II de Sicília i Pere d'Aragó i de Sicília |
AscendentsModifica
Fill bord del rei Pere el Gran i d'una dama anomenada Maria Nicolau; aquesta relació tingué lloc abans del matrimoni del rei amb la Constança de Sicília. Era germà de Joan Pere i Beatriu Pere.
Matrimoni i descendentsModifica
- 1. ∞ Sança Fernández, filla de Fernando Díaz.[2]
- 1. Constança Pérez Fernández. Casada amb Artal de Luna y Urrea, 8è Senyor de Luna
Senyor de SogorbModifica
El seu pare el rei en Pere III d'Aragó creà el 21 de novembre de 1279 la Senyoria de Sogorb, concedint-la en feu al seu fill Jaume Pere, però retinguent el domini directe: si moria sense successió, retornaria a la Corona. Vers aquesta època Sogorb fou colonitzada sota furs catalans, que foren abandonats el 1283.
Almirall de la flotaModifica
Amb data 21 d'agost del 1280 hi ha un document on el rei en Pere III d'Aragó parla del ses fill que ja tenia el càrrec d'almirall.
Guerra de SicíliaModifica
Durant la revolta nobiliària contra Pere el Gran lluità al Setge de Balaguer (1280) i aquell mateix any fou nomenat almirall. Amb aquest càrrec participà en la guerra de Sicília (1282-1289) i lluità en la Combat de Nicòtena (1282); el 1283 però, fou destituït pel seu pare el rei en Pere III d'Aragó per no haver seguit puntualment les seves ordres en la incursió a Calàbria (1283), on perdé algunes naus i almogàvers. Fou succeït en el càrrec d'Almirall per Roger de Llúria.
Alcaid de TremissènModifica
Segons l'acord entre Pere III d'Aragó i Abu-Saïd Uthman I de Tremissèn, la Corona d'Aragó tenia permís per establir una companyia d'armes, un alcaïd i un "musrif" per tal de vigilar el seu comerç. En data indeterminada Jaume Pere fou enviar pel seu pare com a Alcaïd de Tremissèn al capdavant de la companyia d'armes allí establerta. El seu pare el rei en Pere III d'Argó morí el 1285 i durant el regnat d'Alfons III d'Aragó continuà com Alcaïd de Tremissèn.
Campanya de MúrciaModifica
El 1291 començà el regnat de Jaume II d'Aragó, el seu germanastre. Sembla que participà en la campanya de Múrcia (1296), d'on el rei en Jaume II d'Aragó l'hauria nomenat procurador i governdor reial.
ReferènciesModifica
- ↑ «Jaume Pere». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Fundación Medinacelli: Jaime Pérez
BibliografiaModifica
- «Jaume Pere». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.